Martina Toló Pérez_3r C COL·LEGI MARE JANER
Era a casa meva, algú va trucar a la porta. Vaig anar a veure qui era i no vaig trobar ningú. Només una carta, no posava cap direcció ni cap nom, vaig veure una flor molt lletja, no es podia ni diferenciar-ne el color perquè estava arrugada i morta. Vaig pensar que tenia algun enemic secret, o males notícies de la mama. La vaig agafar. Va sonar la porta, un senyor em va dir que la mort era molt injusta. El vaig ignorar. Una senyora em va dir que m’acompanyava en el sentiment. Vaig llegir la carta. Semblava d’amor. Sí, era d’amor, però a mesura que anava llegint-la, la il·lusió desapareixia com ho havia fet la vida de la mare.