ANDREA DE HARO_3r A COL·LEGI MARE JANER
Sortia de l’escola amb l’alegria desbordada. La mare esperava al carrer. Parlava amb les amigues. Me n’adonava que la vida era meravellosa. Han passat uns anys i veig que la vida no és així. Em sento aclaparada. A l’escola suspenc; els amics em deixen de banda; la família em critica. Tot sembla que dona voltes. Ara, la selectivitat. Aprovo, no . No sé cap a on estic anant. Trobar treball és esgotador. A cada empresa on sol·licito feina em miren amb menyspreu. El meu marit no és a casa. Els meus fills són una salvació. Són el que em fa subsistir en aquesta vida. Però, quan creixin, m’ignoraran. M’espanto. Només era un somni.