CARLA LARA URBANO_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Fa temps, el meu germà i jo estàvem a la casa on passàvem l’estiu i vam decidir sortir amb un grup de gent del poble. Quan estàvem amb ells ens sentíem superiors, ja que els altres no tenien cases gaire grans, ni gaires diners. El meu germà es creia molt per sobre dels altres i jo li deia que no havia de sentir-se així, perquè els diners no ho donen tot. Ell deia que sí, que ho donaven tot, però jo estava convençuda que el destí li faria veure la realitat. Al cap d’una setmana, els meus pares li van fer creure que s’havien quedat sense feina. Ell no s’ho creia, però des d’aquell dia ja no es va riure més de ningú.