RAUL CALDAS_3r C EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA
En Pau era un pobre adolescent amb els pantalons esquinçats i les sabates foradades. Sentia les rialles dels nens que jugaven al carrer. Ell no tenia joguines, però cada tarda se’ls quedava mirant. En veure que no podia jugar amb ells, s’estirava a la gespa del parc, mirava el cel i començava a imaginar-se formes amb els núvols. Un dia, va veure una forma d’un núvol que semblava un drac i somrient va tancar els ulls i es va dir: “Potser no tinc res, però la meva imaginació vola més lluny que qualsevol joguina.” Finalment, va sentir la llibertat d’aquells somnis que ningú li podria robar mai.