SARA RAGUIG GARMÓN_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX
Un pensament constant, una reflexió reiterada. Estic grossa? Tan lletja soc? Em miro al mirall i no m’agrado gens. Passo nits plorant pensant com seria ser perfecta. Diuen que el físic no importa. Però el primer que es jutja és l’aspecte. Sempre ens comparem i busquem l’aprovació d’altri. Has de ser femenina i tenir un cos esvelt. Aquesta pressió i frustració acaba destrossant-me. La meva mirada reflecteix un dolor profund, però ningú se n’adona. Només es fixen en el somriure de la màscara que amaga les llàgrimes i calla els crits d’auxili. Vull sentir-me bé, però no ho aconsegueixo. Em demano si tot això té final o serà sempre així.