Iker Lacoste De Sousa_3ème I Lycée Comte de Foix
Un dia estava passejant pel col·le, quan de sobte es va obrir una porta que no havia estat mai allà i, amb por, vaig dir al meu amic si veia la porta, i em va dir: “veure què? Si no hi ha res!”, i jo, que soc un poruc, li vaig dir: “deixa-ho córrer, són imaginacions meves”. El dia següent em vaig decidir i vaig passar la porta, quan de sobte estava sol i tot era vermell. Vaig veure el profe de mates amb el meu examen en una mà suspès i el meu cap a l’altra mà. Quan de sobte vaig escoltar el meu nom, vaig aparèixer al meu llit, amb el meu pare furiós al meu costat, amb la meva pilota de futbol a la mà i el control a l’altra, suspès.