BRISA MICAELA SOTO_3r A COL·LEGI MARIA MOLINER
En Nil s’asseia cada tarda al parc, mirant els seus companys riure i parlar sense parar. Ell només escoltava, amb un nus al pit que no sabia com desfogar. Un dia, un nen petit va caure jugant i en Nil va córrer a ajudar-lo. Aquell gest li va donar una calma estranya. Va descobrir que ser adolescent no és tenir totes les respostes, sinó sentir els petits instants que et recorden qui ets. I mentre el vent movia les fulles i el silenci l’envoltava, va entendre que aquest pes pot ser viu, càlid i íntim, com una abraçada que ningú veu.