MARÍA GARCÍA DE OLIVEIRA_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Avui passejo pel bosc esperant la mateixa sensació. Una sensació de puresa, neteja i tranquil·litat natural. Em preparo amb il·lusió. Surto de casa i pujo al bus. Em fixo en els carrers d’on vinc: són bruts i tot està fet de plàstic. El món està plastificat. “Ara veuré un canvi, un lloc verd i ple de vida”, penso en baixar del bus. Al final arribo: hi ha trossos colorits i transparents escampats per tot arreu. Quan camino, m’enlluernen quan el sol els il·lumina. No sento res, no sento la vida que abans regnava en aquella zona. Ara està brut, se sent la mort del bosc. Retrocedeixo. El plàstic m’ha arrabassat les ganes de bosc.