Aniuta Nazarenko_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX
Era el vespre. Un avi jugava a escacs amb la seva neta. Jugaven la setena partida. Bufava el vent i els pètals del cirerer giraven en l’aire, la neta estava meravellada davant aquella visió tan delicada. L’avi se sentia feliç de veure la seva neta somrient. La partida era lenta i silenciosa. A poc a poc, la nena començava a guanyar. L’avi la mirava amb orgull i pensava com se n’havia fet, de gran. Els pètals continuaven caient i el vent portava una olor de primavera. Els vianants miraven l’avi assegut sota l’arbre. Semblava que parlava amb algú, però davant seu només hi havia el tauler d’escacs i una cadira buida.