Anna Mauri_3ème H Lycée Comte de Foix
No reconeixia res. Hi havia línies i línies dels mateixos arbres i camins. No hi havia cap senyal, estava completament desesperat. La veritat és que estava perdut. Vaig començar a córrer, les llàgrimes em pujaven als ulls. Uns minuts després, vaig notar que no tenia el control del meu cos. No veia res i vaig suposar que estava caient en un enorme forat negre. L’impacte del meu cos amb el terra va ser terrible. Quan vaig obrir els ulls vaig veure amb estupefacció unes lletres enormes que deien: GAME OVER. Fins que no vaig sentir la veu de la mare cridant-me per anar a dinar, no vaig adonar-me que estava dins l’ordinador.