La pedra màgica

NINA MATTIS_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia vaig anar al bosc amb el meu pare. Al camí hi havia pedres, alguna brillava molt. Vaig agafar-la, no pensava i els meus dits van tocar aquesta pedra, vaig sentir una sensació estranya. En aquell moment em sentia captivada. Marxem cap a casa, soc com un robot i no tinc cap cosa al cap, marxo no sé on. Deixo la pedra sobre la taula, brilla en un altre color. No sé per què, és màgia i ja està. Continuo notant que cada dia canvia de color. Estic perdut en un altre món, em sento com un ocell d’aquells petits que volen el matí tot cantant. Però un bon dia el meu gat la va trencar i, saps què?, era resina amb leds. Què hauries fet?