AGUSTÍ ALBAREDA VILARÓ_3r C COL·LEGI MARE JANER
És un dia normal, passejant com sempre i pel mateix lloc de sempre, per escampar l’aire, no em sento bé, estic estrany. Alguna cosa no va bé. No li dono importància. Arribo i me’l trobo davant la porta amb un somriure de punta a punta. Llest per jugar, però caic de patac a terra, no em puc despertar. Me’n vaig sense acomiadar-me, però no sé on he anat a parar. Veig coses, més aviat, records inoblidables en què m’ho passo molt bé, però no puc tornar, ho veig tot fosc. Començo a notar que els records se me’n van, es van esborrant, van desapareixent. El mateix va passar-li al meu avi, però no en sabia l’experiència.