JÚLIA MÉNDEZ_3r A EA 2a ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Estava a l’hospital tremolant de fred. Escoltava els meus pares plorar i un doctor parlant amb ells. Vaig notar que em canviaven el sèrum i, al cap d’uns minuts, vaig començar a suar i a plorar dintre meu. De sobte, estava en un camp verd amb molts cavalls corrent al meu costat. Un d’ells se’m va apropar sense cap por. Llavors, vaig pujar-hi i em va portar fins a la llum del final del camí. En obrir els ulls, ma mare estava llagrimejant molt afligida davant meu. Em va mirar bocabadada i em va fer una abraçada tan forta que quasi m’ofega. Després de dir-me tot el que m’havia passat, va anar a buscar al metge cridant: “Està desperta!”