L’home a qui la lluna va fer embogir

JORDI VEGA BONVILÀ_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino

El ric contemplava la lluna sense saber quant de temps feia que estava així, sense saber sobretot per què: “que no donen els diners la resposta i el saber?”, pensava ell, sempre comparant la lluna amb el corb. Llavors es va aixecar per anar a cercar la lluna, la qual mai perdria ni de nit ni de dia, mentre sentia la seva ànima negra i cruel dir-li a l’orella: mai més. Perquè ella sabia que a la lluna mai arribaria i la seva bona ànima mai tornaria.