Diana Larrull_2nde B LYCÉE COMTE DE FOIX
Tot era negre, no hi havia cap soroll. De sobte vaig sentir els plors d’un nen i no sabia d’on venien, però sentia que l’havia d’ajudar. Criadava « mama » amb una veu peculiar, coneguda, era el Vadim! Però no podia ser ell, jo era a la universitat i ell era a Andorra. Vaig començar a anar a les palpentes per per ajudar-lo, m’estava tornant boja, no trobava la sortida, no el trobava a ell ! Vaig notar una mà que em tocava l’esquena i, de sobte, no vaig sentir res més.. era a terra i no podia aixecar-me, estava immòbil. Més tard sentia el pare que cridava el meu nom, vaig obrir els ulls, tot s’havia acabat com si fos un malson.