Joan Fonseca_3r A EA SEGONA ENS. SANTA COLOMA
Era una nit molt freda, estava tot en silenci fins que va començar a cridar amb uns crits insuportables. La blanquinosa llum del lloc molestava dolorosament els ulls inflats obligant-los a romandre enganxats per les llàgrimes. En el seu interior tot se sentia roent. Era com una ferida que mai podria curar. Les vísceres se li compactaven amb aquesta incòmoda pressió que oprimeix de fora cap a dins. Una barreja de moc i líquid va sortir a la vegada que va expulsar un gemec que va trencar el silenci de la nit. El metge va dir llavors en veu alta: hora de naixement, 4.21 de la matinada.