CARLA MOIX_1r batxillerat B
INSTITUT ESPANYOL
Les gotes d’aigua queien amb fluïdesa i li mullaven els cabells. Era un dia fosc, el cel semblava trist. Mirava l’horitzó. Portava tots els dies de la seva vida escoltant el mateix discurs, però aquell dia era diferent. Tenia ganes de canviar, provar de ser feliç, sentir-se lliure. S’havia guanyat aquest dret. Sabia que els pares volien el millor per a ella, però el millor d’uns és el pitjor d’altres. I ara, sentia el maleït soroll d’una última esperança per salvar la seva vida. Cinquanta metres semblaven deu mil metres i cinc minuts de vida semblaven dos segons per reconèixer que no hi havia lloc per a la llibertat en la seva vida.