Mònica Barbosa _3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX
Quan tots érem petits i anàvem de viatge, tots dormien excepte tu i el teu pare. Tu només et fixaves en la carretera i pensaves que el teu pare era el millor. Com podia conduir de nit? Havia de tenir algun poder. Sempre he volgut ser com ell, conduir o caminar en la foscor. I si el nostre pare se’n va? Què farem? Sentir-nos orgullosos i agafar el cotxe amb precaució com feia ell. El nostre pare sempre hi serà, ens protegirà allà on sigui i sempre ens estimarà. Però quan ell marxi una gran part de nosaltres morirà i no sabrem afrontar aquest mal. Tots els que tinguin un pare que el tractin bé perquè de pare només n’hi ha un, no dos.