Lara Areny_1ère SA LYCÉE COMTE DE FOIX
Et trobo tant a faltar… però no et puc perdonar. No ho puc fer. No m’has demanat perdó. Perdó per allò que em vas fer. Sobretot vull que te n’adonis, que reaccionis. Encara no puc creure el que va succeir. Vas passar de lluny la barrera del límit, de l’imaginable. Però ara ja està fet. No ho vull explicar a ningú, no vull que la teva imatge canviï de cara als altres perquè, malgrat tot, sé que no ets així. Ara ja no parlem, fa dies que no he creuat la teva mirada. Si et trobés, faria com si res. No tinc res a retreure’m, la culpa va ser teva. Però pateixo molt, només m’agradaria esborrar-ho tot i recuperar al meu germà.