Marc Miquel _3r A COL·LEGI ANNA M. JANER
Em vaig despertar, semblava un dia qualsevol, però no era així. No podia creure el que em passava. Aquell era el dia que feia tant de temps que estava esperant. Ja era major d’edat. Havia deixat enrere la meva infància. Tot havia canviat. Per fi era prou gran per prendre decisions, podria fer el que sempre havia volgut; però, un sentiment em pressionava. Tenia por d’abandonar els meus somnis, de compartir la meva felicitat, tenia por de la vida. Aquells petits moments que havia viscut no els tornaria a sentir. No sabia què fer. Em venien dubtes de com afrontaria aquesta nova etapa i un sentiment d’enyorança em feia tornar enrere.