Guillem Esteban_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Sóc a l’hospital. No sé què està passant. No em puc moure. S’acosta algú… És la meva mare! Què passa, li pregunto. No em respon. Mama, que no em sents? No em sent. Crido amb totes les meves forces, però és inútil. De sobte, apareix un metge. La meva mare està plorant. Per què? El metge diu: “No hi ha res a fer, ja és massa tard”. Què està passant! Hora de la mort, un quart de vuit. Qui ha mort? I novament ningú em respon. Estic sol, tanco els ulls i… m’endinso en el silenci. Més tard, obro els ulls i… tot és fosc. Ara ja em puc moure, però estic atrapat en un lloc molt estret. Aixeco el cap i em dono un cop al front. Sóc dins un taüt.