Jenifer Gonçalves _3r B Institut Espanyol
M’entra l’angoixa en observar com passa el temps i tot es consumeix, només en queda un record. En veure que no tinc tanta capacitat i que no puc anar al mateix ritme que la vida, perquè va massa ràpid, més del que ens creiem. Però així és la vida, amb fases bones i dolentes, i jo no n’he viscut cap. Mai he sentit res especial per res ni per ningú, tampoc he rigut ni he plorat, no he cridat ni he parlat, només he escoltat i observat el que a mi m’hauria agradat viure… en canvi, ho viuen els altres per mi… Quina enveja! Què es deu sentir en estar viu?