Escriurem junts…

LUCIA DIAS ROMANO_3ème B Lycée Comte de Foix

Des de petita, cada 23 d’abril, passejo pels carrers de Barcelona decorats de roses i llibres. Aquest any, buscant un llibre en una paradeta, un noi al meu costat me’n va recomanar un, assenyalant-lo amb el dit. “Si busques un llibre diferent dels altres, aquest és per a tu”, em va dir. Des d’aquell moment, vaig saber que es tractava d’una connexió que mai no havia sentit amb ningú. “Doncs me l’emporto”, vaig respondre. En arribar a casa, el vaig obrir amb intriga per saber de què tractava i a la primera pàgina hi havia escrit: “Les històries més boniques són aquelles que escriurem junts.” Aquell llibre va canviar per sempre el meu destí.

La meva història amb la natació

ANAÏS DE ASSUNÇAO_3ème B Lycée Comte de Foix

Faig natació des que soc molt petita. Quan era una neneta, sempre hi anava plorant perquè no m’agradava gens. Quan la mare em portava em quedava quieta a la porta dels vestidors amb la tovallola enganxada al cos. Ho vaig deixar durant un any, quan vaig decidir tornar-hi, pensava que tot seria igual que abans, que no m’agradaria, que ho tornaria a deixar aviat, però aquest cop vaig fer nous amics i amigues. Cada entrenament em feia sentir millor i em vaig adonar que el que abans no m’agradava gens, ara s’havia convertit en l’activitat que més m’agradava. Des de llavors, he millorat moltíssim i m’esforço per a progressar cada dia més.