Remordiments

DAVID SOLÉ CERDÁN_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ja és massa tard, començo a enlairar-me, i pensar que tot això ha estat per la meva falta de motivació, m’apropo a terra. Em sentia sol… diàriament, no he trobat a ningú que m’entengui, continuo caient, més i més, fins que no queden més que de 10 segons. M’ho replantejo tot i m’adono que no vull acabar així, tots aquells als qui estimo no em tornaran a veure. Ells preguntaven si estava bé i jo deia que sí, que sí que estava bé. Com m’agradaria poder tornar enrere. Ara em penedeixo de tot. Continuo caient, cinc segons, l’aire em toca la cara, el temps s’alenteix i ara em penedeixo d’aquest final…

Pensava que m’estimaves

CLARA SAMPIETRO GÓMEZ_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Després de tants anys junts, em deixes aquí, al carrer. He estat amb tu cada dia, matí i nit, bons i dolents. T’he ofert el meu suport sempre que el necessitaves. He guardat tots els teus secrets dins meu, i en mi, sempre has trobat el que buscaves. Quan et despertaves, sempre estava al teu costat. M’has canviat per una altra. Potser una de millor. Una de més jove i més moderna. O potser no. Al carrer fa fred. Comença a ploure. Veig els cotxes passar. Espero el que em ve a buscar a mi. Ja s’acosta el camió que em portarà on es desfaran de mi, on es desfan de tots els mobles vells. Això era jo per a tu? Un moble vell i atrotinat?