El partit

CARLA GARCÍA LAGE_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Amb els nervis, han arribat una hora abans. Es comencen a moure per poder començar. Totes estaven nervioses, esperant que s’iniciés el nou final. Després d’escalfar, l’entrenador les va cridar. Va fer un discurs motivador i van fer el càntic. L’àrbitre va xiular, tot es va posar en moviment. Una caiguda, un salt, un punt. Així durant dues hores eternes, amb intercanvis de punts i jugades tan espectaculars com horroroses, tot per esperar el vencedor. Fins que va arribar el moment. Era el meu torn. La pilota es va aixecar del palmell de la mà, la vaig picar, es va moure cap a la xarxa i res. Ja se sabia el vencedor. S’havia acabat tot.  

Bon dia

JUDIT FLIX MICOLAU_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Em desperto un dilluns a les set i vint-i-set, m’aixeco, apago l’alarma i torno al llit. Em torno a despertar a les set i quaranta, m’aixeco, apago la segona alarma i torno al llit. Torno a despertar-me, però no s’escolta cap cançoneta d’alarma. Obro els ulls i veig ma mare dient que apagui les alarmes perquè és diumenge. I de sobte, torno a despertar-me i veig que són les vuit i trenta-cinc, és dilluns i arribo tard a l’escola. Em preparo, marxo cap a l’escola i en arribar veig que no hi ha ningú. Miro el rellotge i m’adono que la meva professora tenia raó, i sí, tinc dislèxia, ja que és dimecres, a les quatre i quart del matí.