Dia: 28 d'abril de 2026

ARLET ROMERO_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estava sortint de l’escola quan vaig rebre la notícia que la meva àvia estava malalta i l’havien ingressat a l’hospital. Els metges li donaven pocs dies de vida i encara que ella no estava desperta, jo volia aprofitar el màxim de temps per estar al seu costat. Quan era més petita, ella sempre m’explicava que les flors eren curatives, ja que t’alegraven el dia. Aquella tarda, abans de visitar-la, vaig estar recollint flors del jardí, creant un ram colorit per oferir-li. En arribar, estava estirada amb els ulls tancats. Vaig seure al seu costat i esperançada vaig posar-li el ram al pit. Màgicament, la meva àvia va obrir els ulls!

Joel Rocha_3r D EA 2a esenyança Santa Coloma

Era un estiu calorós, dues germanes es van quedar soles mentre els pares anaven a sopar, tindrien un cita els dos sense les filles. Mentrestant elles miraven la tele fins que un avís esfereïdor la interrompé: un presoner perillós s’havia escapat de la presó i es dirigia a la seva zona. De sobte, la llum de la casa es tallà com si algú la tallés. La germana gran, amb el gos, sortí a veure què passava a fora de casa; la petita restà amagada. Al cap d’una estona, va cridar l’animal i aquest li llepà la mà. Tranquil·la, s’adormí. L’endemà, escrit amb sang a la paret, hi havia un missatge esfereïdor: “No esteu soles.”