Dia: 19 d'abril de 2026

Zoe Puyalto Vázquez_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El dia és serè. Els crits i rialles dels nens omplint la plaça. En un racó, una jove rossa amb pigues escrivint una carta al seu estimat. L’alegria i l’emoció li il·luminen la cara, però qui pot dir que això durarà per sempre? De sobte, un soroll fa que la noia aixequi el cap. És un avió que al seu pas ha deixat caure una cosa i, a poc a poc, es va apropant l’avió. Una llum que encega els ulls i un cop molt fort ressona a tota la plaça. De cop, tothom s’adorm, sense deixar res del que estaven fent. La noia cau sobre la carta i la plaça s’apaga. Sense saber, però, que demà no es llevaran al mateix lloc.

Ainoa da costa rodrigues_3r A Col·legi Maria Moliner

Per a algunes persones, estar a dins de l’aigua pot donar un sentiment de tranquil·litat. És un refugi, però, i si li donem la volta a la moneda? Sentir com l’aigua està a tot arreu, la falta d’aire, com a poc a poc t’enfonses i no tens força per lluitar i sortir; la tranquil·litat del principi es torna frustració. De vegades, crec que busco això. Aquest sentiment d’intensitat que em recorda que estic viva, que alguna cosa dins meu continua lluitant, però també tinc por d’enfonsar-me massa i no aconseguir sortir. I si m’agrada massa aquest sentiment? No sé si és bo, però m’agrada sentir-me així.