Dia: 27 d'abril de 2026

JAN FERNÁNDEZ ROSSELL_3ème G Lycée Comte de Foix

El Pere tenia trenta-vuit anys i, durant les últimes dues dècades, passejava cada matí per un camí. Per a ell, ja era una rutina perquè s’aixecava cada dia a les set del matí per anar a passejar. Mentre caminava sentia un soroll que li resultava molt agradable, però no sabia d’on venia. La veritat era que en Pere somiava des de feia vint anys, a causa d’un coma profund. Caminava pel mig de la carretera sense adonar-se’n perquè era cec. El soroll que tant l’apassionava era el del cotxe que l’havia deixat en coma i que havia fet que mai més no es despertés.

ELÉNA DUCREUX POUEYMIRO_3ème G Lycée Comte de Foix

Estic aquí perquè he xocat contra un edifici. M’esforço a dormir, però la cama em fa un mal de déu. Hi ha molt soroll al pis de dalt, potser és la planta on posen els bojos o els que han perdut el seny, després d’un trauma. Cada nit sento una dona, a l’habitació de la dreta, cridant tan fort com si la mort estigués venint. Un home passejava pels passadissos tota la nit, respirant fort i, a vegades, corrent per fugir d’una ombra invisible. Un “BIP” sona cada pocs segons a l’habitació de l’esquerra. És l’únic soroll que es pot sentir en aquesta habitació sense vida. De cop, algú m’agafa. Crido, m’escapo, corro, embogeixo.