Anna Plana Casas_3r A Col·legi Sant Ermengol
Estic grossa, pensava mentre mirava els pèsols del plat que semblaven síndries. Va deixar el plat a mitges i va anar al lavabo. Es va mirar al mirall.
—Estàs grossa —li va dir el mirall amb la fredor de sempre.
—Puja! —va cridar la bàscula.
Estava a punt de pujar-hi a contracor quan van picar a la porta. Tothom li deia que estava estupenda, però la bàscula i el mirall deien que estava grossa. Va obrir la porta, era ell.
—Estic grossa —va dir.
Ell li va fer un petó. —Estàs dolça —va sentenciar ell.
El va abraçar, què importava el que digués el mirall fred i l’arrossegada de la bàscula.