Massa tard

Carla Flinch García_3r B Col·legi Anna Maria Janer

GOOOL! El partit estava guanyat. Ell ho va celebrar amb els de sempre, al bar de la cantonada, mentre ella plorava desconsoladament. A la vegada netejava els plats que ell no havia recollit. Abans s’estimaven, o almenys ella s’intentava enganyar pensant això. Ara ja no era el mateix, no la mirava, no l’abraçava, res. Ella no sabia com sortir d’aquella bombolla tòxica. No podia més. Ja havia pres una decisió.
Eren les cinc de la tarda i com cada dia a aquella hora ell va arribar a casa disposat a fer la migdiada. A l’arribar, ella ja no hi era. No podia fer-hi res. Al veure-la morta ja era massa tard per adonar-se que l’estimava.