Carla López Domínguez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Com cada matí, em sento sol a la taula del menjador, rodejat de mussols que em miren de dalt a baix. La seva mirada em jutja descaradament. De sobte, em trobo a terra, amb tots els mussols damunt meu, mossegant-me fins a deixar-me ferit davant de tothom. Ningú no fa res. Quan torno a obrir els ulls, estic estirat al llit de la infermeria. És la quarta vegada en aquesta setmana que soc aquí. Però aquesta vegada és diferent i també hi ha els meus pares. Em pregunten insistentment qui m’ha fet això. M’agradaria ser invisible per no haver d’explicar als meus pares l’assetjament escolar que pateixo cada dia per part dels meus companys.