Laia Montestruc _2n A_LYCÉE COMTE DE FOIX
Obrí els ulls i observí al meu voltant; el desig s’havia complert: vaig avançar, lentament, la mirada alta. Després d’aixecar graciosament el braç, deixant que el meu visó exhibís un tros nu de la meva espatlla, em sentí desestabilitzada per tots aquells focus ardents, però sobretot per aquell soroll continu que semblava cridar el meu nom… mai deixar-se intimidar… mai deixar-se intimidar! Com em penedia d’aquell absurd desig! Vaig tancar els ulls. Obrí la porta, m’atansí i engeguí el llum del quarto de bany d’un cop de mà. Portava la meva bata peluda i podí sentir un xiuxiueig llunyà d’aixeta que rajava…