vane

Naia Alvarez De Eulate _3r B col·legi mare janer

Entre música techno, alcohol i festa, no vaig ser capaç de dir-l’hi. I això que l’alcohol del poble sembla més “sèrum de la veritat” que alcohol.
–T’estimo. –Que bé que quedava dins el meu cap. L’estimava des dels sis anys. Sí, sé que sona a tòpic, però és la meva història, que alguns escriptors cursis l’hagin utilitzat abans, no és culpa meva. Això no serà tan inesperat com voldríeu, ella no saltarà als meus braços a l’últim moment per fer un final feliç, jo segueixo dins “la zona amics”. Però mira, la vida és injusta. Ella és lesbiana, té parella, jo estic enamorat i ara la meva història s’ha convertit en un amor impossible.

Nerea León Segura_3r B col·legi mare janer

Com sempre, a cada hora els utilitzaven i no els donaven cap importància, sempre n’hi havia alguns que tenien més categoria que els altres i a causa d’això als de categoria superior els tenien enveja.
Es creien els més populars del mercat encara que els altres pensaven que algun dia se’ls acabaria el protagonisme. Van passar els anys i la societat els seguia comprant, cada vegada eren més abundants. Les altres marques s’hi esforçaven però era en va. No hi havia res a fer. I així, va començar una guerra imparable fins avui dia, convertits en residus. Potser ens hauríem de repensar això de tenir els millors aparells electrònics.

Céline Fernandes_3ème F Lycée Comte de Foix
És típic que diumenge no t’hagis d’aixecar d’hora ni tampoc tenir pressa per fer res o arribar tard durant tot el dia. També és típic menjar fora amb la família, i arribar a casa a les cinc de la tarda, mirar tot allò que t’agrada a Netflix. Però el pitjor és que arribin les vuit de la tarda i que arribi la tristesa, la ràbia. Perquè et toca fer deures, estudiar els exàmens de tota la setmana i sobretot perquè l’endemà hi ha col·legi. I et comences a fer preguntes del tipus: per què hi ha cinc dies d’escola i només dos de descans? Però penses que és la teva obligació com a estudiant i punt.

Georgia Hardwick _3ème F Lycée Comte de Foix
La boira es movia al meu voltant de manera lenta, gairebé mandrosa. Veia ombres passant per dins, però una em cridava l’atenció. Era més gran i sabia que no era humana. No em va agradar no saber què era, perquè era bastant gran i probablement em podia fer molt mal. Però estava intrigat, volia saber què era, així que vaig començar a caminar cap a ella. Es movia com la boira, lenta però amb més gràcia. Crec que era negra, però no en podia estar segura. Semblava un felí d’algun tipus, però tenia unes formes estranyes a l’esquena. De sobte, la boira es va dissipar i vaig veure una forma negra i uns ulls blaus brillants abans que tot era negre.

Aina Ferreira_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Crits, crits i més crits de terror. Una por intensa em recorre el cos. Quasi no tinc forces per aixecar-me. Entro a casa esfereïda i m’amago. L’home entra armat, la meva mare surt al passadís, em mira i… Sento un soroll eixordador, intens i constant. Estic en xoc. No soc capaç de pensar, de reaccionar. No veig amb claredat. No sé què fer, resto immòbil. No soc capaç d’assimilar-ho. La meva mare es desploma i cau a terra, el cos inert. Em sento sola, terroritzada, indefensa, impotent en aquesta situació. Surto d’on estic, i ploro mentre abraço el cos sense vida de la meva mare. Sento una mà musculada, freda, que m’aixeca sense…

Enzo Fuentes_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
“Tommy vine a esmorzar!” Així comencen els meus dies a casa. Un cop acabat l’esmorzar vaig a passejar amb els meus pares durant hores. Vist que soc molt juganer sempre m’escapo al parc i després em venen a buscar per tornar a casa. Al parc m’he embrutat molt i m’han posat a la banyera, m’han dutxat i després hem anat a dinar. Avui em toca un dinar especial: de primer un paté i, de segon, pasta del dia anterior. I així cada dia. En resum, una bona vida. Qui no la voldria per a ell? Però les coses canvien. A mesura que creixia la panxa de la mare, deixava de dedicar-me temps. Un dia van arribar amb un bebè humà i em van abandonar.

Joan Manel Medina Dos Santos_3r A Col·legi María Moliner
Era una nit fosca, trista i avorrida. M’ho passava tan malament que em vaig posar a jugar a la PlayStation. Mentre jugava a Fortnite, en solitari, continuava estant fastiguejat, així que vaig ficar duos. Vaig trobar un nen de deu anys, igual que jo. Vam estar parlant i em va explicar que, a ell, al col·le on anava, li feien bullying. Jo em vaig quedar supertrist. Em va estar explicant que li tiraven la motxilla a les escombraries, li robaven l’entrepà… Mentre parlàvem, vam guanyar aquella partida. El vaig agregar a la PlayStation.
L’endemà vaig anar a jugar amb ell, però estava fart de la situació i va decidir…?

Ruben Vieira Fernandes_3r A Col·legiMaría Moliner
Aquesta història és d’un gat negre que s’estava a casa d’un peixater. En aquesta casa hi havia una gavina que havia sigut capturada per ell. La va capturar per regalar-la al seu nebot. El gat, quan la va veure, va demanar què li havia passat a la pobra gavina. El gat s’anava apropant per parlar amb ella. La gavina li va dir que l’havien capturat per fer un regal. El gat va intentar alliberar-la, quan el peixater entrava per la porta. Al veure’l, el gat va intentar ensenyar a volar a la gavina per escapar-se. Veient que volien fugir i entrant, en aquell moment, molts gats per la porta, es va confondre i van aconseguir escapar-se.

Maria Milagros Foricher_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Em van donar l’oportunitat de conèixer-lo i la vaig acceptar més ràpid que un batec del cor. Quan em vaig trobar a uns metres vaig córrer cap a ell com si ningú ens estigués mirant.
Per fi el vaig poder conèixer sense cap pantalla al davant… Sé que és difícil per a la gent entendre això, però va ser un somni fet realitat. M’havia imaginat aquell moment de mil maneres diferents, però mai em vaig imaginar que fos tan feliç i trist alhora. Una part del meu cor es va quedar allà, amb ell. Em sento tan buida. Em falta ell, la persona. Potser hauria preferit no conèixer-lo.

Iker González Beltran_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Néixer, hospital, pluja, casa, bressol, joguines, temps, ludoteca. Gent, professors, amics, llibres, grans, varicel·la, casa, recuperar. Amics, lectura, diversió, temps, escola, gent, professors, amics, animals, hipopòtam, matemàtiques, pati. Zoo, animals, zebra, tigre, tucà, gavina, elefant, entrepà, autobús, casa, nit, por. Escola, futbol, escriptura, ortografia, pati, amics, futbol, nit, por. Temps, equip, futbol, pausa. Estudi, deures, Star Wars, classes, pressió. Tele, Tarantino, sofà, nit, estudi, universitat. Feina, director de cine, pel·lícula, fama, Oscar, felicitat. Discoteca, alcohol, carretera, vermell, furgoneta. Fi.

Carlos Segura_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
La vida és com els arbres. Neixen, creixen a poc a poc, donen fruites per a alguns i desapareixen, com una fulla que s’emporta el vent. A la vida sempre hi ha problemes. Són com una caiguda, com més greus són, més solcs et deixen. Si tens problemes sempre hi ha amics que t’ajudaran. Però la vida té un enemic comú, la mort. Aquesta és com un profund forat on mai veus el fons, on si caus dins, t’enfonses en la foscor. La mort és trista, al contrari normalment de la vida. Per tant, els joves cal que aprofitem els anys que encara tenim davant. Recordeu joves del món, la vida ens fa feliços! Nosaltres som el futur del món!

Àlex Ribeiro_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
El Nil adorava patinar, tots el dies de vacances sortia a patinar. El seu somni era ser dels millors del món però aquell somni va acabar per ser impossible, ja que divendres 3 de setembre va caure, es va trencar les cames i va quedar inconscient. De seguida l’Àlex va trucar a l’ambulància. El Nil es va despertar cinc dies després. Aquells cinc dies van passar molt lents per a la seva família i per a l’Àlex. Quan es va despertar, l’Àlex li va explicar què li havia passat i de seguida li va dir que mai més podria caminar, perquè s’havia destrossat les cames. El Nil es va posar a plorar perquè el seu somni mai es podria fer realitat.

Jana Solé Monja_4t C Col·legi Mare Janer
És el moment. Deu mesos d’entrenaments molt durs reflectits en dos minuts. Tot l’equip preparat, ens recolzem les unes a les altres, les entrenadores ens donen les últimes indicacions. Els nervis s’apoderen de mi, no em puc moure ni parlar, m’estiro, respiro i em proposo fer-ho el
millor possible pel bé de l’equip. Ens llencem a l’aigua, la música sona, la coordinació i l’elegància ho són tot. Si
una falla, totes fallem. L’aigua em recorre tot el cos. Queden trenta segons de cançó. Ja no puc més, per primera vegada, el meu cos no pot donar més. Ara em toca a mi,
el meu solo. Ara ja no noto res, ni cames ni braços. De sobte tot és pau.

Aixa Muñoz Morillas_4t C Col·legi Mare Janer
Em desperto atordit i no et veig, a la cuina tampoc hi ets. On ets? Et truco i no l’agafes; esmorzo, i torno a trucar; segueixes sense contestar. Em preocupo. Penso en ahir, però no recordo res. Havia begut massa.
Em treu dels meus pensaments algú que truca a la porta, desitjo que siguis tu, però no, és la policia. No ho entenc.
Em porten a l’hospital sense saber per què. En una sala et veig estirada al llit, intento acostar-m’hi però no em deixen. Em diuen que m’has denunciat.
Ja recordo el perquè. M’excuso. Massa tard per penedir-me. M’adono que soc un d’ells, d’aquells que surten al telenotícies, els que jo odiava. Ara sóc un més.