Miquel Català Gascón_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Andorra 1890.
Tot va començar quan un company ens va proposar una idea, era molt agosarada, però era dur-la a terme o morir aviat de gana. Consistia a pujar a la muntanya dels contrabandistes, buscar-ne un i apoderar-nos del que transportava, després, vendre-les i amb els diners podríem alimentar la nostra família durant temps. El primer dia va ser molt dur, però ho havia de fer i vaig treure forces no sé d’on. Al final vaig acumular un munt de diners, una petita fortuna. Vaig comprar terres per deixar als meus fills, però per gaudir dels beneficis jo ja era massa vell i vaig morir sense haver aprofitat aquella riquesa per a mi.
vane
Punt de vista
JOEL BOSMA JORGE_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Tot començà un dia fosc amb un plantejament amarg que planejava tossut pel cap d’en Manel turmentant-lo per dins, no saber si el que es disposava a fer estaria bé o acabaria sent el pitjor de la seva avorrida vida. La por el va fer dubtar uns segons, però al final ho decidí i ja era massa tard per fer-se enrere. Mentre es preparava mentalment, pensà en la seva vida i les emocions que l’havien acompanyat fins llavors: ràbia, fúria, pena, oblit… Fent un acte de valentia, anà al traster. El cor li bategava cada cop més però ell seguia sentint una estranya calma. Posà l’escala al seu lloc, es penjà a la soga i d’una puntada la retirà.
El viatge al Japó
ADRIÀ PUJOL BOSA_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Arribem al temple; sembla petit però l’aparença enganya. Comencem a pujar escales, està ple de gent. Fa molta calor i per si fos poc l’ambient és humit. A mesura que anem pujant, observem que és més gran del que sembla. Resulta que hi ha un pelegrinatge que ens fa anar molt lents. Sort que després, a l’hora de dinar, per postres he menjat un gelat i m’he refrescat. Més que un gelat eren unes boletes de suc de fruita gelades. Després de dinar hem anat a passejar al costat del temple fins arribar a l’estació per tornar cap a l’hotel, per tal de descansar de tot l’esforç que hem fet a l’haver de pujar fins a dalt i tornar a baixar.
L’expressió
ALBA SOLER VIDAL_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Com expressar-te? En aquest món hi ha molta gent que no sap com explicar el que sent. Jo, escrivint soc nul·la. No puc explicar allò que sento. L’ única manera que tinc d’expressar els meus sentiments és a través de l’art. Quan dibuixo o pinto em sento realitzada. Estic en pau amb mi mateixa. Però no solament pintant, també cantant i tocant la guitarra, que m’apassiona; és allò que se’m dona bé. I llavors la gent entén allò que vull dir. Soc incapaç de pensar en un món sense música o pintura. No considero que escriure sigui negatiu, però és un do que tens o no tens. I malauradament, jo vaig néixer per pintar i no per escriure.
L’inici d’una nova era
Edgar Alves_3r A EA 2a ensenyança d’ordino
Tot va començar en un llarg i fosc bosc. Estava galopant amb el meu cavall i em vaig trobar un elf perdut, estava trist perquè no trobava la seva família. En aquell moment, em vaig recordar que jo un dia vaig perdre també algú que estimava i seguia buscant-la per tot el món. L’elf em va explicar perquè estava preocupat, estàvem en perill, la lluna esclafaria aviat el nostre món. Així que vam decidir unir les nostres forces i anar a derrotar-la. Vam recórrer els boscos, les muntanyes i els rius i per fi la vam trobar.
Unint els nostres poders, la vam guanyar. Finalment, l’elf va trobar la seva família i jo vaig seguir el meu camí.
Silenci etern
Júlia Aran Font_3r A EA 2a ensenyança d’ordino
Avui és el dia, ja fa un any que em vas abandonar. Em vas deixar sola, dins d’aquesta casa buida i plena de pols. Encara no sé el perquè, érem feliços, eres feliç, ja teníem la vida feta, tot anava sobre rodes. Però va arribar el dia en què em vas explicar tot allò que no m’havies explicat anys abans. Em vaig quedar impactada i, sense controlar les meves emocions, vaig explotar. Vas marxar de la meva vida com si fossis un desconegut. Les nostres mirades es creuaven, però ni una paraula es va pronunciar. I fins que Ella no va arribar no vaig poder descobrir tot el que t’estimava. Ara t’explico això, però ja no em pots escoltar.
Seixanta segons
Abril Herce Casanovas_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Mai no m’hauria imaginat que la meva vida canviés en tan sols un minut. Només en seixanta segons. Estava disposada a respirar i adaptar-me a la nova situació, a la meva nova vida sense queixar-me ni posar cap inconvenient. I potser, tard o d’hora, ho aconseguiria, això sí, de moment m’era impossible.
Però, qui estaria per mi ara? Qui m’abraçaria quan em sentís sola una altra vegada?
No podia fer-hi res, no hi havia marxa enrere. Els meus ulls es van posar vermellosos i un núvol de llàgrimes d’emoció em dificultava la visió.
Vaig entrar en aquella habitació, tot i que era freda i blanca, el meu germà va obrir els ulls. Benvingut al món.
Crepuscle
Andrea Arnal Gutiérrez_4t A Col·legi Anna Maria Janer
El sol queia i el cel s’inundava de rogenc. Tu absort, contemplaves el paisatge com només tu ho saps fer. No hi havia res més. Un res més en el que hi era tot: tu, jo i l’oceà immens. Et deixaves captivar per les onades suaus que restaven en l’aigua mentre jo em deixava seduir per la teva senzillesa. L’oceà ens va mirar i ens va commoure. La meva mà va buscar la teva. Se’t va escapar aquell mig somriure que tant m’agrada i, per un instant, els nostres ulls es van trobar. La nostra mirada es va perdre en l’horitzó, i jo, esbalaïda com la brisa suau, acariciava el teu rostre i jugava amb els teus cabells rossos.
No desitjava res més.
El dia que ens vam perdre…
Jessica Gregorio_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Tot va començar quan vam agafar l‘autobús per anar a la Rabassa a completar la nostra setmana d’esquí .La meva millor amiga i jo estàvem molt emocionades per anar–hi, però el que nosaltres no sabíem el que ens passaria. Quan vam arribar ens van explicar que teníem de trobar “objectes“ amb l’ajuda d’un mapa . Ens van dir que a les 13h00 en punt teníem d’estar a la cabana per menjar. Vam començar la recerca, i sense adonar-nos ja eren les 12h45 ,llavors li vaig dir a la meva millor amiga que anéssim a buscar l’últim objecte que ens faltava ,i ens vam perdre. Vam trucar per avisar i vam pujar. Un cop a la cabana vam anar a menjar.
A tu, a qui més estimo
Isis Espuga_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Et dedico aquest micro-relat, ja que ets una persona molt especial per mi i vull fer-te saber com t’arribo a estimar. Ets l’única persona que m’entén realment en aquest món, el que m’ha ensenyat els valors de la vida i sempre ha estat al meu costat quan més ho necessitava. Em vas ensenyar a caminar, a parlar, a respectar, però sobretot a estimar. Et dec la vida i dono les gràcies per haver creat una persona tan meravellosa com tu. Si et passés quelcom mai m’ho perdonaria i se’m trencaria el cor, només de pensar-hi. Simplement vull que et llevis cada dia sabent que t’estimo i t’estimaré amb bogeria, fins que ja no em quedi més aire.
Un somni sense sentit
Roman Ibáñez López _3r (Edició 2018-2019) Col·legi Sagrada Família
Van ser les 12 p. m. i em vaig posar a dormir, de cop i volta em vaig trobar que estava en un turonet fet de roca i al costat hi havia els mateixos turonets. Al final de tots els munts hi havia un bosc, allí hi havia una porta i al costat un conill, no un conill qualsevol, sinó un conill que tenia una brillantor fluorescent. Per poder sortir vaig veure en els turonets una mena de lianes, vaig fer un salt i vaig poder escalar-les i pujar-hi i així vaig fer-ho repetidament. Llavors em vaig fixar que la porta era cada vegada més i més petita, i que el conill fluorescent ja no hi era. Quant vaig arribar a la porta era de la mida de…
Renaixement
JULIO CONDE FONTAO_3r (Edició 2018-2019) Col·legi Sagrada Família
No saps el meu nom, tampoc et cal saber-lo. No sabria com explicar això però ara mateix estàs mort. Suposo que no recordes res, no m’estranya, és el que passa quan et trobes en un univers paral·lel que no té res a veure amb la realitat, la teva realitat. Sé que estàs espantat, però el cas és que tens una segona oportunitat per viure i seguir tenint la teva vida. Te’l quedes mirant i preguntes què va passar. Mentre diu la història et fixes al teu voltant i veus dues noies que hi ha al fons de l’habitació, i abans que puguis preguntar qui són l’ombra peta els dits i t’adorms lentament. Ara si, et despertes i vas a treballar.
L’últim adeu
Lorena Puig Cabanilles_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Un adeu molt cruel, un adeu que mai vas acabar de dir. Em vas fer l’última abraçada sense que jo me n’adonés. Em vas fer l’últim petó i ni tan sols sabíem que era l’última vegada que els nostres cossos s’unien, un contra l’altre, tots dos mullats de suor. L’última vegada que observaria el teu somriure i escoltaria el teu riure, l’última vegada que podria mirar-te fixament als ulls. Tu em miraves i reies. Aquell dia te’n vas anar. Ara jo aquí amb els teus records, plorant en silenci. Les meves llàgrimes naixen als ulls i moren als llavis, i tu allí tota sola sense que jo et pugui cuidar i sense escoltar el meu últim: “T’estimo”.
Em vaig despertar quan el pare…
Alba Rodríguez Fernàndez_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Va venir a dir-me que preparés la maleta per marxar de cap de setmana. Estava molt emocionada per marxar alguns dies amb la família. Vaig anar directament a l’habitació de l’àvia, que estava malalta, li vaig fer un petó a la galta i li vaig prometre que li portaria una petxina de la platja. Després vaig anar a ajudar la mare, que estava ficant les maletes dins del cotxe. Un cop vam estar tots preparats, el viatge va començar. Les fulles volaven per sobre de la carretera i els ocells cantaven alegrement. De sobte vaig veure un cotxe que anava molt ràpidament i vaig escoltar un soroll molt fort: era el despertador.
La mort
Carla Martin_3ème C Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
Molta gent té por de la mort però en realitat tothom acaba morint. La veritat és que tu no sofreixes quan mors però sí la gent que t’envolta. Aquella gent és la que es preocupa per tu i la que sofrirà quan te’n vagis. Hi ha moltes maneres de morir, ja sigui a causa d’una malaltia, de la vellesa o per accident de trànsit. També hi ha gent que no pot aguantar més la vida que porta i un bon dia decideix deixar-ho tot. Podríem parlar de cert egoisme perquè no pensa en el mal que farà al seu voltant ni en les conseqüències que això generarà. Seria molt més fàcil intentar solucionar les coses parlant! La clau és la comunicació!
La vida
Sara Permuy_3ème C Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
La vida és meravellosa, els ocells canten, el sol brilla. Sempre hi ha finals feliços i després et despertes i et trobes amb la realitat. No hi ha ocells ni tampoc un sol que brilli. Amb catorze anys em direu que estic boja i que encara no sé el que és viure i les dificultats que ens depara la vida. Però a qualsevol edat pots sofrir. De petits ens ensenyen que la vida és una meravella, però mai ens diuen que existeix l’amor ni del mal que pot fer. Tanmateix, he après que la gent que t’envolta és la que t’estima i és la que es preocupa per tu, sempre i en tot moment. Els altres segueixen afegint-se al creixement de la població.
La realitat
Raquel Pinto _3ème F Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
Tot va passar aquella nit de dissabte, ella se’n va anar cap al llit i la mare es va queda mirant la tele. Ella ja estava dormint quan de cop li costava respirar i cada vegada més, en un moment donat sentia com si algú li estigués envoltant el coll, cada vegada més fort. El més estrany era que no hi havia ningú a l’habitació. Semblava un somni, perquè continuava amb els ulls tancats com si estigués dormint. La mare la va sentir, va entrenar i la va veure asseguda al llit sense poder respira, li va parlar i finalment es va tornar a dormir. L’endemà al matí es pensava que tot era un somni però la mare li va explicar que no…
La casa encantada
Ausiàs Rodríguez _3ème F Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
La casa de la família William era vella i desmanegada. Els rumors que corrien pel poble deien que tota la gent que hi havia viscut, desapareixia misteriosament. Un fenomen molt estrany. Quan vaig acabar la classe de mates a última hora vaig apropar-me a la casa encantada. Tenia suors fredes però la intriga em superava. Una pluja gelada em calava fins als ossos, la situació empitjorava. Com més m’apropava al destí, més ganes tenia de marxar a casa. Vaig travessar la frontera que delimitava la propietat. Els esglaons de l’escala de fusta exterior feien un soroll esfereïdor. Soc davant de la porta, l’obro i…
La mascota
Ainhoa Cañizares de Figereido_3r B Col·legi María Moliner
(Edició 2018-2019)
Sempre sents una felicitat immensa quan els teus pares et diuen “tinc un regal per tu!” Quan et donen el regal, acostuma a ser alguna cosa que volies des de fa molt de temps i et sents molt feliç, però aquesta felicitat s’apaga quan algun dia proper o llunyà et canses d’aquella cosa que tant volies. Però quan el que et regalen els teus pares és una mascota, aquella felicitat s’encén i ja mai s’apaga. Potser no t’hauries imaginat mai que la teva mascota podia arribar a ser el teu millor amic i, encara que saps que no durarà tant com tu, sempre estarà al teu cor. Aprofita tot el temps que puguis per estar amb aquest animalet estimat.
La caseta de petons
Gemma Lluch Camin_3r B Col·legi Maria Moliner
(Edició 2018-2019)
Hi havia una vegada una noia, l’Anna, que tenia un millor amic, el Pablo, i aquest tenia un germà, en Jon. A aquesta noia li agradava molt el germà. Un cop, a l’institut van organitzar una festa. L’Anna i el Pablo van fer una proposta d’activitat molt bona, que era la caseta de petons. Uns dies després, la caseta de petons ja funcionava i anava molt bé. El Pablo va dir a l’Anna que no es podia besar amb el Jon, però, abans d’acabar la festa, el Jon va venir. L’Anna hi va participar i es va besar amb el Jon. L’Anna li va confessar al Pablo que estava amb el seu germà. Es van enfadar però al final van aconseguir estar tots junts i eren…