Melian Figuera_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
La meva vida està arribant al seu final. Cada cop sento que el meu cor batega més ràpidament i amb més força dins del pit. Les dents em tremolen, voldria dir que és per l’aire glaçat del desembre, però no seria veritat. Tinc por, més de la que mai he tingut, però la decisió ja està presa. Miro cap avall, al llunyà riu del fons del penya-segat. Sé que ara és el moment, que l’hora és cada cop més propera. I sé que ningú no em trobarà a faltar i també sé que per fi deixaré de veure els rostres sense vida de la meva família. Miro el meu rellotge, 30 segons, 20, 10, 0. Agafo aire per últim cop i salto.
vane
La foscor
Neus Folch_3ème E Lycée Comte de Foix
Què és la foscor? Molts de nosaltres diríem que és un sentiment trist, sense veu… Quan ets a les fosques no penses que el paisatge no canvia, l’únic que canvia és la claror. Llavors em plantejo, què passaria si no tinguéssim llum, ens hi acostumaríem? Podríem viure sense llum? Uns sí, altres no? I la vegetació? Com ho faríem sense arbres, flors… Quan ets a les fosques, una esgarrifança circula per tot el teu cos, et sens sol, desprotegit, indefens… La por no juga només amb els més forts o amb els més madurs… Juga amb tots, des dels més petits fins als més grans. Com una cosa tan senzilla pot canviar tant per a tothom?
Doble vida
Helder Vital_3ème E Lycée Comte de Foix
Dues noies, vivint al barri més antic i ric de tot Roma, un grup de joves, confrontant-se als estereotips i problemes de l’adolescència i del món en general, un gran secret que les dues noies comparteixen, amistats tòxiques, relacions tòxiques, expulsions, conflictes, festes, festes il·legals, xarxes socials, problemes familiars, policies, un secret que si surt a la llum, seria com la fi del món per a les dues noies, no solament per a elles dues, per a tot l’equip que hi ha darrere de tots aquests problemes que envolten tots aquests adolescents. De tots els conflictes que els envolten en aquest món, una vida complicada.
Gràcies telèfon!
Alex Da Costa Carvalho_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp
Un dia vaig anar sol a la muntanya, vaig començar a caminar per un camí que no coneixia. Evidentment, em vaig perdre, però igualment vaig continuar caminant per si trobava algú que em pogués ajudar o m’indiqués el camí correcte. Mentre caminava vaig caure i em vaig fer mal al peu. No em podia aixecar i em vaig començar a espantar. Però, per sort, tenia el telèfon a mà i vaig poder trucar a l’helicòpter perquè em vinguessin a buscar. Em van portar cap a l’hospital, on vaig estar unes quantes hores i, finalment, vaig poder tornar a casa.
Constància i dedicació
Martí Boix Cuminal_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp
L’any 2018 feia rugbi cada dimecres i cada cap de setmana. Hi havia de posar molta constància perquè tots els dimecres havia d’entrenar en lloc d’estar amb els amics; els caps de setmana no podia anar amb la família perquè tenia entrenament i l’endemà un partit a França. Els dilluns estava molt cansat i no tenia temps d’oci amb el mòbil. Però el perquè de deixar el rugbi va ser per canviar d’esport (feia tres anys que el practicava).
Superheroi
Lourdes Guida_4t COL·LEGI MARE JANER
M’has inculcat els teus valors, m’has ensenyat a ser forta, a no deixar-me mai trepitjar per ningú, a no rendir-me i continuar endavant. Sempre estàs a prop meu per ajudar-me a seguir malgrat totes les vegades que em caic. Si no fos per tu, segurament avui dia no seria qui soc i tampoc sabria on anar. És gracies a tu que sé qui soc, qui vull ser i cap a on vull anar. Mai m’has deixat sola, has estat sempre al meu costat per donar-me suport quan més ho he necessitat, tot i que eres tu qui ho necessitava més. Saps de sobres el que ets per a mi, sempre seràs el superheroi que em salva quan estic perduda. T’estimo papa, ara i sempre.
El mateix de sempre
Claudia Baró Gómez_4t COL·LEGI MARE JANER
Em desperto i em quedo cinc minuts més al llit, fins que la mare em torna a cridar. Esmorzo i surto a correcuita per agafar l’autobús i no fer tard. Em trobo la mateixa gent de sempre que l’agafa a aquesta hora. En arribar a l’escola, tot segueix igual, l’ Anna i el Joan riuen d’un dels acudits del Jordi. M’hi apropo i se’m contagia el riure. Sona el timbre. Les classes són silencioses però amb un xiuxiueig de fons. A l’hora del pati seiem al mateix banc de sempre on parlem de coses tan simples com el temps. Torno a casa, li faig un petó a la mare i sopem juntes. Així és la meva vida, o ho seria si no hagués decidit acabar amb ella.
La meva amiga pedra
Lluna Dos Santos_3ème A Lycée Comte de Foix
Era el meu primer any de colònies, els dies passaven i encara no tenia amics. Un dia vam anar pel bosc i em vaig trobar una pedra molt bonica en forma de cor. Me la vaig emportar al casal i la vaig començar a cuidar com si fos filla meva. Li vaig posar un nom, l’alimentava, la banyava, la passejava, ens explicàvem la vida… Sempre va estar al meu costat, en els moments complicats i en els feliços però uns dies més tard un nen me la va trencar, i la nostra complicitat es va esvair. L’endemà em vaig aixecar a les tres del matí a enterrar-la. Vaig plorar molt i els monitors al veure’m es van espantar. Adeu, estimada pedra.
L’escola
Marcelo Duarte_3ème A Lycée Comte de Foix
No m’agrada aixecar-me d’hora per agafar l’autobús, quin pal! Tampoc m’agraden els horaris, són avorridíssims, a qui li pot agradar aquest tren de vida? Tan sols comença a agradar-me anar a l’escola ara que ja han passat uns anys, perquè estic tot el dia amb els amics, alguns professors fins i tot són bastant bons i arriben a motivar-me per treballar. No parlaré dels que em cauen malament, tot i que m’ajudarien a escriure els 640 caràcters. A vegades no vull anar a classe perquè estic millor amb els amics però com que els retrobo tinc cert al·licient. Ja no em queden idees, estic a punt d’acabar aquest avorridíssim microrelat.
La Play que fa molt soroll
HUGO GUERRA BULTO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Com cada cap de setmana, premo el botó “ON” de la Play i em preparo unes galetes i un colacao per esmorzar mentre la Play s’encén. Quan ja tinc llest l’esmorzar, me’l menjo mirant com es carrega la Play; quan acabo, netejo el plat i agafo els comandaments. Començo a jugar i sort que tinc uns cascos bons i grans i poso el volum del joc bastant elevat, ja que la meva Play fa molt de soroll. Mentre jugo, de sobte sento un soroll molt fort. Miro la Play i surt fum. Intento arreglar-la, però no s’hi pot fer res, n’hauré de comprar una de nova ja que aquesta ha mort.
Despertar
Carme Fusté Rossell_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Avui m’he despertat a les 8, com de costum. M’he aixecat, m’he vestit i finalment he esmorzat. Després he sortit de casa i he intentat respirar l’aire pur de fora, encara que em costés una mica. Seguidament he agafat el cotxe, el carrer estava ple de gent cridant i tots estaven molt estressats. Jo no anava gaire decidit, sincerament no sabia on anava, suposo que cap al destí. Sentia que el cotxe anava a alta velocitat, al final de la carretera he vist una llum i m’he dirigit cap a ella. De cop, m’he despertat en un llit d’hospital. He preguntat què havia passat i m’han dit que acabava de despertar d’un estat de coma de deu anys.
El dinosaure del camp
Claudia Gómez Huerta_3r A Col·legi Sant Ermengol
Anava caminant pel camp i de cop em va tapar una ombra. Vaig mirar cap a dalt i era un dinosaure molt gran. La meva reacció va ser sortir corrents mentre cridava, però com que no hi havia ningú, cridava per al vent. El dinosaure va sortir corrent en sentit contrari mentre cridava! Jo em vaig amagar darrere d’un arbre que estava tallat, i va sortir una papallona amb unes ales grogues fluorescents. Em va fer tanta por que vaig buscar el meu cavall negre i me’n vaig anar.
Cuc de seda?
ÀLEX SEGARRA GONZÁLEZ_3r A Col·legi Sant Ermengol
– Simpàtic, antipàtic, intel·ligent, inútil, callat, dolent, especial, estimat… Al final tot es redueix al mateix. No cal aparentar el que no ets, potser no ets acceptat ara, no tens ningú amb qui compartir bogeries, però vols que et digui una cosa? Això pot ser bo si ho aprofites; pensa en el futur, seràs un guanyador si treballes i inverteixes el teu temps a formar-te. També pots ser un perdedor si no tries bé… Pensa en tot moment el que fas, tot té conseqüències positives o negatives. No? Què en penses?
• Mmmmm…. Perdona? Què em deies pare?
• …
I ara soc el Goku!
Ian Llao_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Estava a punt d’anar-me’n a dormir quan vaig veure una espècie de forat negre a la meva habitació. Vaig decidir introduir-m’hi i, de cop i volta, vaig aparèixer a una altra habitació. Un mica sorprès, m’adono pel reflex d’un mirall que soc el Goku! Era de bon matí i algú va picar a la porta per dir-me que havia d’entrenar amb en Krilin. No entenia res, però vaig decidir anar-hi. El dia va ser increïble. En tornar a la meva habitació, vaig tornar a veure aquell forat que m’havia portat fins allà i vaig decidir tornar-lo a creuar per tornar a casa, tot convençut que només havia de tornar a tancar els ulls si hi volia tornar.
La papallona
Fiona del Rio_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
L’Aida va sortir de la consulta del metge amb una mala notícia: tenia una malaltia molt greu i li quedaven pocs mesos de vida. Es dirigia cap a casa seva quan es va trobar una papallona. Les papallones sempre l’havien fascinat, es preparen tota la vida per tenir un sol dia per poder volar. Un dia que aprofiten com l’últim que és, sense ni tan sols saber-ho. Es posen maques, amb unes ales grans i de colors vius, aprenen a volar i viatgen a llocs desconeguts. El mateix dia que moren, s’enlairen per primer cop. L’Aida va pensar que tenia dues opcions: passar-se el temps que li quedava de vida plorant o bé fer com una papallona.
Un infern a casa
Quim Farré Marín_3r A Col·legi Mare Janer
Un fort soroll em despertà. Tenia la sensació d’ofegar-me, estava tot fosc. La casa semblava un infern, tot i que es veia una llum enmig de la foscor. Era una finestra. De cop, es va trencar el vidre i, sense pensar-m’ho, em vaig precipitar al buit. Vaig notar com la calor havia afluixat, tot i que encara en feia. Em costava respirar, no sé si a causa del cop o del fum. Però, el que sí que sé és que per culpa d’un veí ho vaig perdre tot: la casa, un ull, la capacitat de moviment… Em vaig adormir.
En recuperar la consciència estava totalment sol. Els dies posteriors a l’incident, ningú. La meva dona no havia tingut temps de saltar.
La Mort
Enoc Bobet Martos_3r A Col·legi Mare Janer
Un dia assolellat amb un parell de núvols perduts, el Manel anava de camí al metge, com cada mes, a fer-se les proves. El Sr. Pérez li va fer les revisions habituals, però els resultats no van ser favorables. El metge, amb subtilesa, li va insinuar que no li quedaven gaires dies de vida.
En arribar a casa, es va trobar assegut a la butaca el seu net, en Jordi. El Manel va seure al seu costat i va escoltar les preocupacions del noi. Va veure-li l’angoixa als ulls i li va dir: “No facis cas a tot allò que et sembla un problema, viu! Un dia tot s’acabarà.” L’endemà, l’avi va patir un infart. La senyora vestida de negre es va personificar.
Un estiu al poble
Laia Alonso González_3ème H Lycée Comte de Foix
Aquell estiu, l’Ona i la Paula van tornar al poble on sempre estiuejaven. Un dia, van sortir a fer un tomb i van veure un home amb una pinta estranya; però no li van donar importància. Van començar les festes del poble. No pensaven perdre-se-les. Aquella nit, sortint cap al parc, de cop es van adonar que hi havia aquell mateix home i se’n van anar corrent cap a una altra banda. L’home va tornar a aparèixer on elles arribaven a correcuita. Van tenir molta por i van tornar a fugir, però se’l trobaven allà on anaven; per això, se’n van anar cap a casa. Després d’aquella nit, no el van tornar a veure mai més. Quin ensurt van tenir!
La vida a Mart
Alex Bafaluy_3ème H Lycée Comte de Foix
Un estiu, un portal es va obrir per art de màgia al iot de l’Àlex. Un alienígena en va sortir i va agafar dues persones: l’Àlex i el Jordi. Els va esborrar la memòria i els va dur a Mart. L’Àlex va ser adoptat i el Jordi assassinat. Amb la nova família, l’Àlex va aprendre a lluitar i va tenir la sort de conèixer el rei del planeta, que el va desafiar a un duel a vida o mort. Va ser un combat difícil, però l’Àlex se’n va sortir i va matar el rei amb les seves pròpies mans, així que es va convertir en el nou governant del planeta. Les claus de la porta màgica ara pertanyen a l’Àlex. Prepareu-vos terrícoles, s’apropa la invasió.
Un somni diferent
Inês Araújo_3r Col·legi Sagrada Família
Aquell somni va ser una mica estrany. Vaig somiar que jo i les meves millors amigues estàvem en una plaça, una plaça buida, sense res, sense ningú… Se’ns va fer molt rar, ja que aquella zona estava sempre plena, amb moltíssima gent. Llavors va arribar un jove amb el cabell ros i ulls blaus que es va dirigir cap a nosaltres i ens preguntà per què estàvem allí soles i no érem a la festa. Nosaltres vam preguntar a quina festa es referia i ell va parlar de la festa de la màgia. No sabíem de què parlava, ja que no ens havien dir res. Ens va dir que el seguíssim i així ho vam fer, però… Va tocar el despertador i ens vam perdre aquella festa!