vane

Núria Periago_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Andorra. És un país que a certa gent li semblarà petit, tancat i amb pocs habitants, on a l’hivern hi fa un fred que sembla l’Alaska d’Europa. Però no es fixen en la seva bellesa. La poca gent dona tranquil·litat, i encara que hi hagi turistes, tot és molt més calmat que a la gran ciutat. A la primavera, els arbres floreixen i tot es torna més bonic; l’estiu és perfecte per anar a la muntanya a fer un tomb ben agradable i tranquil; a la tardor, els colors roig, groc i verd són els protagonistes a les parets d’Andorra, i a l’hivern es torna tot de color blanc, com una catifa de pèl d’os polar, que sembla freda, però és confortable.

Marta Midao_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Crec que el millor professor que he tingut mai és el d’història i geografia. Sempre que hi anava m’expulsava de classe. Entrava i en un vist no vist ja era fora. Jo pensava que només em passava a mi, que només era jo la que havia de suportar allò, fins que un dia em vaig mossegar la llengua i vaig intentar aguantar una mica tot el que podia arribar a dir de mi, i vaig veure com n’expulsava uns quants. No ho entenc, quan estic malalta o em passa alguna cosa i no vinc a l’escola, sempre passen les millors coses. L’altre dia el professor es va posar a cridar a tota la classe, ens va abaixar les notes del exàmens, ens va parlar malament…

Denis Alexander Gonzàlez Baburkin_3r A Col·legi Anna María Moliner

Era un dia qualsevol, com sempre, al matí em despertava amb el soroll del carrer, entrava soroll per la meva finestra que m’agrada deixar oberta perquè dins de casa meva hi fa una pudor de mil dimonis. Visc a Barcelona i a les nits no fa gaire fred, fa com una lleugera brisa de calor. Estiro els llençols com si fossin de paper, em vesteixo amb la meva roba de sempre i surto al carrer. M’assec i faig l’únic que sé fer: demanar diners a les persones. Soc un captaire. Un dia em vaig llevar com sempre, però no va ser un dia qualsevol: estava demanant diners al carrer i em vaig trobar un número de loteria a les escombraries. Em va tocar.

Eric Cunha_3r A Col·legi Anna María Moliner

Em pregunto quan va acabar tot el foc i jo no vaig voler recollir les cendres. Et vaig donar el meu cor i tu el vas destrossar. No vas deixar res per repartir. I això és el que més m’agradava de tu, que lluitaves pel que t’agradava i que no t’eren indiferents els silencis. Et vaig cuidar i et vaig estimar con mai he fet amb ningú i, al final, després de tant de temps, l’única cosa que va quedar era allò que tampoc t’agradava: el silenci.

César Gabriel_3r D EA Segona ensenyança D’encamp

Començarà un partit de futbol molt important. Aquí s’enfrontarà el Raimon contra el Protocolo.
-Omega. El Raimon si perd aquest partit el futbol no existirà.
-Beta: Derrotarem el Raimon i governarem el futbol!
-Arion: No podràs amb la força del Raimon tota junta!
-Relatador del partit: Doncs aquí començarà el partit.
El Raimon treu. Una passada d’Arion per a Víctor. Ell avança, ningú el pot parar. Esperen el Protocolo. Omega ha fet la seva tècnica de defensa i li roben la pilota. Contraataca el Protocolo. Omega no para, xuta i el porter JP para la pilota.
De cop i volta cau un meteorit al mig del camp i atura el partit. Continuaran demà.

Álvaro Ramos_3r D EA Segona ensenyança D’encamp

Estic amagat sota un armari, escolto unes passes esgarrifoses, que s’escolten més fort a mida que avancen per la casa. Jo intento amagar-me apressadament però sempre sap on estic. De sobte, començo a córrer amb totes les meves forces, i arribo a l’habitació, m’amago sota el llit i descanso aterrat esperant el meu final. En un instant veig uns braços apropar-se a mi, a poc a poc amb una veu de fons dient-me “ara et toca a tu”. La meva mare m’agafa i em diu “et toca tallar-te els cabells”. M’asseu a la cadira i comença el show. Tisorada a tisorada em talla la cabellera que m’havia crescut durat sis mesos a poc a poc.

Bruna Magalhaes_3ème J Lycée Comte de foix

Em desperto a les 7.00, primer dia de col·legi al Lycée Comte de Foix. Em preparo per anar a l’escola, surto de casa a les 7.40 per agafar el bus amb les meves amigues que també van al Lycée. Estem totes molt nervioses per anar al nou col·legi. Arribant veig tots el meus companys del meu antic col·legi i parlem una estona de com han anat les vacances d’estiu. Després estic nerviosa perquè encara no sé la meva classe i tinc una mica de por perquè conec poca gent. També tinc vergonya de conèixer nova gent i parlar amb ells. Ens han presentat una mica i a poc a poc ens hem conegut tots i ara estic orgullosa de conèixer aquesta gent.

Antoine Llopis Vaills_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

El dimecres 3 d’octubre al matí vaig anar a assajar el jurament fins a les 13h00. Dijous al matí, vaig mirar l’assaig de la Cerimònia i també els voluntaris que portaven la torxa. Llavors vam anar al vestidor fins que vaig retornar a casa per dinar i dutxar-me. A les 17h00, vam entrar tots junts desfilant al Poliesportiu d’Andorra amb Special Olympics i vaig fer el jurament en francès davant de tots els participants i de tot el públic! Divendres vaig fer la prova d’atletisme i vaig quedar cinquè, vaig anar a dinar a l’estadi, i després al Parc Central, al “Village”. Dissabte al matí vaig tornar a córrer i vaig quedar segon!

Joan Navarro_3r A EA Segona ensenyança de santa coloma

Una vegada hi havia un nen que es deia Joan. En Joan era molt petit, ell volia créixer però no hi havia manera. Tothom li deia que era molt petit i que per això no podia jugar a bàsquet, però en Joan va dir:
-Jo puc fer tot el que em proposi, sigui gran o petit.
I així ho va fer. Va començar a entrenar cada dia. Primer no li sortia gaire bé però amb força i perseverança cada cop marcava més cistelles. Va arribar el dia del partit. En Joan va sortir molt decidit i concentrat. Cada cop que tirava a la cistella marcava un punt a favor del seu equip.

Nerea Ramírez_3r A EA Segona ensenyança DE santa coloma

Tot va començar aquella nit quan ella va anar a dormir. Estava estirada al llit i va escoltar la pluja d’aquella nit calorosa. De cop una gota li va caure a sobre, no li va donar importància . Al cap de 10 minuts  va veure que el terra estava xopat. Estava tan cansada que es va tornar a adormir. De cop l’habitació estava inundada, se’n va adonar quan l’aigua ja li arribava al coll. Es va angoixar i les primeres llàgrimes li van brollar. Va cridar la seva mare però a la casa no hi havia ningú, estava completament sola. Tenia molta por,  l’aigua continuava entrant. Quan va aixecar el cap per poder respirar, es va despertar. Tot havia estat un malson.

Manel Amorim Carrillo_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Avui és un dia radiant, assolellat, amb una brisa tranquil·la i fresqueta, són aquests dies de primavera que em fan somriure. El vull aprofitar per passejar i pensar en la vida, aquesta vida d’alts i baixos, de confusions constants i enganyoses. Però aquesta reflexió la vull fer sense distraccions, res m’ha de fer perdre el nord, o sí. Tot és culpa d’un factor, un factor del més inesperat que a la vegada pot ser bo i, per altra banda, et pot desil·lusionar i distreure dels teus propis pensaments. Parlo d’aquells ulls verds, d’aquells cabells llargs de color castany clar i d’aquella paraula que em va adreçar, un sentit “T’estimo”.

Paula Astasio Gomez_4t A Col·legi anna maria janer

La Maria era una dona pobra, sense feina, i tot el que tenia era una minúscula herència que li havien deixat els seus pares. Un dia assolellat va decidir anar a fer una ruta per la muntanya, com feia tots els caps de setmana. També perquè volia relaxar-se, ja que només pensava en els pagaments de la casa i del funeral dels seus pares. Passejant vora el riu i muntanya amunt, de sobte va caure per culpa d’una estranya capsa. La va obrir i va descobrir que en el seu interior hi havia or. De seguida va trucar a la policia, la qual li va donar una recompensa d’un gran valor de diners. I així la dona va poder pagar tots els deutes pendents.

Alba Soler_3ème E Lycée Comte de Foix

Hi havia un animal. Ningú sabia què era. Tenia ales, plomes, pèls, quatre ulls, set cames, i més característiques inexplicables. Semblava que era una combinació de diferents animals. No tenia un hàbitat fix. Podia viure en qualsevol lloc. No sabíem ni què menjava ni què bevia. Tothom volia veure’l però era ell o ella que decidia si es deixava veure o no. Era un animal curiós, realment es notava que tenia seguretat en si mateix i no tenia por de res. Tothom el respectava com si vingués d’un altre món, d’un altre planeta? Era una espècie inexplicable. Aquest animal era un fenomen estrany i a l’home li agradava aquest fet inexplicable.

Eglantine Masseau_3ème E Lycée Comte de Foix

Hola, soc la Maya, soc nepalesa i visc a Katmandú. La capital de Nepal. Tot funcionava bé a la meva vida abans d’aquest monstruós terratrèmol. Vaig tenir la gran sort que els meus pares tinguessin prou diners per portar-nos a l’escola a mi i al meu germà. Vaig poder alimentar-me, una habitació que vaig compartir amb el meu germà, una casa confortable… Quan em van dir que patiríem un terratrèmol tota la meva vida es va ensorrar. Han passat tres dies des que va passar. No tinc cap notícia dels meus cosins que són guies a l’Annapurna, i la meva ciutat està en ruïnes. Ha desaparegut l’escola, aquella que va ser tan important per a mi.

Cristina Espada Molero __3r D Escola segona ensenyança d’ordino
Escriure és important, molta gent prefereix l’iPad que el paper. La nova tecnologia evoluciona, la d’un llibre, queda enrere. L’ortografia és corregida automàticament, els errors s’esborren sense ni adonar-se que s’ha fet malament, no se sap, el corrector ho ha esborrat. Els accents no cal saber on han d’estar, el corrector ho corregeix, les faltes d’ortografia desapareixen; però el sentit de la frase no desapareix, el sentit no és corregit. Què compta més, una frase correcta sense sentit o una frase amb sentit però amb faltes d’ortografia? L’humà què hi entén quan sent tecnologia, què és la primera cosa que apareix a la ment?

Diego De la Cueva Sances_3rD Escola segona ensenyança d’ordino
El dia de la quedada familiar, la mare ens va proposar d’anar a un lloc molt bonic, era un llac amb molts animals i estava a uns 10 km. Com que érem tants, el meu cosí i jo vam haver d’anar caminant i els altres en cotxe. Al cap d’1 hora vam arribar a un lloc on havia passat un accident molt greu. Jo tenia molta curiositat i volia ajudar les persones que estiguessin ferides, però en apropar-m’hi em vaig adonar que tots eren morts. Vaig sentir com si no volgués viure, volia que m’hagués passat a mi i no a ells, eren la meva família! Vaig trucar a l’ambulància i assegut a terra amb el meu cosí vaig esperar el futur sense esperança.

Giancarlo DIAZ _3ème C  Lycée Compte de foix

No ho puc suportar més! Cada vegada que estic en aquest país em bull la sang i un sentiment de terror s’apodera del meu cos. Els federals assassinen el poble i això els fa riure, ha esdevingut una diversió per a aquestes persones sense cor. La població necessita ajuda, ens han tret tots els drets. Fa quatre mesos que lluitem contra aquest govern corrupte, ens han deixat sense veu, ara qualsevol forma de comunicació és reprimida, el menjar és molt escàs i la població mor de fam. No podem fer res contra la corrupció d’aquest dirigent. Algú ha de rescatar el país, que era un paradís i s’ha convertit en un infern!

Jose HENS _3ème C lycée compte de foix
Eren un grup de tres amics que van anar a un campament d’estiu. Quan van arribar els va rebre un home molt alt i corpulent amb una caputxa que li tapava completament la cara, aquell home amb veu amenaçadora els va donar la clau de l’habitació; un cop dins se’n van anar a dormir ja que estaven molt cansats del viatge. Quan es van despertar un dels nois va proposar d’anar a fer una volta i descobrir el campament. Quan ja estaven tornant van veure una casa molt petita que els va cridar l’atenció, en arribar s’escoltaven uns crits i amb una mica de por van decidir obrir la porta. En entrar van veure Jason empunyant un ganivet…

Arnaldo Da Silva Enoghase_3r A EA2A Ensenyança d’Encamp

Hi havia una vegada, quan les serps tenien cames, un noi. Un noi fart de totes les injustícies que existien en aquest món podrit. Estava fart de sortir al carrer i només veure desgràcies, robatoris, assassinats, violacions… També estava fart que els que se suposa que ens haurien de defensar, ens enganyin amb l’única finalitat de guanyar diners. Però el que li feia mes ràbia era la gent que era conscient del malament que estava el món i tot i així no feia res. Es quedava callada pensant que un altre ja es queixaria. Un dia el noi es va plantar enmig del carrer i va cridar:
-Ei, vosaltres! Escolteu-me. Ja n’estic més que fart!!!

Albert Mossoll Martínez_ 3r A EA2A Ensenyança d’Encamp

Aquí és on l’aire és pur, fresc, ràpid però transparent. Aquí és on els animals i les plantes s’ajunten per fer-ne un de sol i conviure amb total harmonia. Aquí és on el silenci només és interromput pels sorolls dels ocells i la corrent del vent quan bufa. Aquí és on el sol brilla i el cel és d’un blau intens.
I llavors s’arriba a les ciutats… L’aire és pesat i pudent. Només hi viuen els humans. Les plantes es queixen. S’escolten els sorolls dels transports i els alts gratacels no deixen passar la tènue llum del sol. El cel és gris, contaminat pel fum de les fàbriques. I sí, és per això que mai deixaré les muntanyes d’Andorra.