vane

Almudena Collado_3r B EA 2a Ensenyança de Santa Coloma
Hi havia una vegada un nen que es deia Liam, el seu somni era ser ballarí però tenia molta por del que els seus amics pensessin sobre ell. Que si era una noieta i moltes coses més, també tenia una mica de por sobre el que pensessin els seus pares, ja que sempre l’apuntaven a qualsevol esport. Un dia, el Liam els va dir que volia fer ballet i ells estaven d’acord, excepte el seu pare que estava una mica trist. El Liam va anar a les classes de ballet per provar i es va adonar que era molt difícil, que no era fàcil però esforçant-se molt als dos mesos va anar amb una competició com a titular.

Ainhoa Ramírez_3r B EA 2a Ensenyança de Santa Coloma

El part prematur és aquell que es produeix abans de les 37 setmanes de gestació.
El meu naixement no va ser com qualsevol, no va ser fàcil. Va ser un naixement molt dur per les dos. Vaig néixer a les 30 setmanes de gestació, amb 1.190 kg i vaig mesurar 40 cm. Quan vaig néixer em van portar directament cap a l’hospital de Sant Joan de Déu a Barcelona. Allà vaig estar 1 mes i mig a la incubadora, ja que vaig tindre diferents problemes, un d’ells era que no podia respirar molt bé! Sóc bessona de la meva germana Nerea. Gràcies a que vam estar juntes a la panxa, avui en dia estem molt unides. I no podem estar separades.

Carlos Aranda Blanquer_3r B  Col·legi Anna Maria Janer

La nit de la revetlla de Sant Joan arriba. Un cop han brindat amb els millors vins i xampanys amb la seva família, en Marc i en Joan donen per acabada la celebració. Realment han begut molt i surten molt contents després d’haver vist els focs d’artifici. Agafen el cotxe per continuar la festa amb els seus amics i enfilen envers la discoteca. No s’adonen de la seva velocitat. La música va pujant de volum a mesura que s’acosten al destí. Estan feliços, inconscients. Minuts després es veu passar per la carretera, en la mateixa direcció que ells, un vehicle també a gran velocitat. Se senten unes sirenes i tothom s’aparta al seu pas.

Elena Martín Garí_3r B Col·legi anna Maria Janer

Ja no ho suportava més. Haver d’amagar-me entre parets, en cossos aliens, en llocs que no tothom coneixia, em cansava profundament. Tan sols pensar que podria haver gaudit més del meu passat, abans d’arribar a ésser… el que soc. Em sentia nu d’il·lusió, d’alè… No vivia. Amagar-se no és viure. Desitjar coses impossibles, perseverar amb un tarannà no correspost amb la realitat, no era vida. I ara, ara vull fugir, vull escapar, vull sentir-me lliure… Oh, llibertat, per què em vas deixar tan aviat? No t’apreciava, no sabia què tenia de debò fins que ho vaig perdre. Tant de bo pogués tornar enrere i deixar de ser… un espectre.

Max Bringué_3r B EA Segona ensenyança d’Encamp

Em vaig despertar un dissabte al matí i vaig anar a collir rovellons. Vaig relliscar i llavors va aparèixer un bolet que semblava un rovelló. El vaig provar i vaig veure que ho veia tot bor­rós i que pausadament m’anaven desapareixent les parts del cos. Des dels peus fins al cap. Just quan em quedava l’orella per desaparèixer em vaig despertar. Estava al mig del bosc amb sang al cap. Havia relliscat i amb una roca m’havia fet mal. El bolet ja no hi era, vaig cór­rer cap a baix però no trobava ni la carretera ni el cotxe. Llavors em vaig desmaiar però vaig aparèixer al llit de casa suant.

Laia Boscà_3r B EA Segona ensenyança d’encamp

És un dimarts a la nit i som a casa d’un amic. Quan anem a dormir començo a pensar en muntanyes i en les ganes que tinc de pujar pics, llacs i passejar pel bosc. L’ endemà, quan ens llevem, li explico al meu amic el somni que he tingut. La muntanya del Funicamp es va començar a cremar perquè un noi hi va anar i va deixar el cigarret encès. Això va provocar que una cara de la muntanya s’incendiés.
L’endemà vaig tornar a somiar el mateix i durant dos o tres nits seguides, també.
Un dissabte em vaig llevar i vaig veure que la muntanya finalment s’havia incendiat. Havien estat els meus somnis premonitoris?

Rogerio Borges_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un noi no gaire respectat per la gent del poble, perquè els seus pares havien fugit per por de la primera conquista dels nòrdics. El noi solament volia que algú l’escoltés. Quan va fer quinze anys es va inscriure als exàmens per ser cavaller del seu poble. Després de treballar molt va aconseguir aprovar l’examen per ser cavaller. Van passar vuit anys. Quan uns desconeguts van atacar el poble. Aquella guerra va durar dos anys fins que el noi que ningú respectava va aconseguir defensar el seu poble. El rei del poble va recompensar el noi per la seva valentia en el combat. Ara el noi era la persona més respectada del seu poble.

Kawtar Ayach_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquella nit vaig tornar tard a casa. Em desmaquillava i em preparava per anar a dormir, estava molt cansada, però després, no sé per què, no podia dormir. El record de totes aquelles coses que m’havien passat no em deixava agafar el son. Em sentia com dins d’un vaixell, gronxant-me endavant i enrere. De sobte, el telèfon va vibrar el vaig agafar precipitadament, el cor em bategava a mil, era ell. No el volia obrir, volia esperar. Però aquella maleïda sensació de les papallones es feia cada cop més intensa, vaig decidir llegir el missatge. “Nanit<3”,ara sí que seria impossible de dormir. “Nanit;)” li vaig respondre.

Laia Bossa Gonzalez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Com pots compartir la mateixa sang amb algú i ser tan semblants i tan diferents a la vegada? Com pots estar dia rere dia amb algú des del dia que et van crear i no conèixer-lo? Però quan un està malalt l’altre se sent també malalt o quan un té polls i l’altre n’agafa, les coses dolentes d’un gairebé sempre afecten l’altre, però les bones, no. Després crits, enuigs, plors… Ara, quan necessitem l’ajuda o la companyia de l’altre, a fer la pilota, com diem els nens. Això es pot definir com amor de germans bessons? O com odi?

Marc Veciana Guiu_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Va baixar a sopar, se sentia la mala olor des de dalt de l’habitació. Com més anava aproximant-se més mala olor feia. Ja a taula es va negar a tastar aquella combinació de sopa de verdures amb beixamel. Tenia una pinta llefiscosa però al final es va portar la cullera a la boca. Déu ni do el que li va agradar! Semblava que fos una combinació de totes les estacions. Moriria, però, abans de reconèixer-ho.

Laia Bossa Gonzalez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Com pots compartir la mateixa sang amb algú i ser tan semblants i tan diferents a la vegada? Com pots estar dia rere dia amb algú des del dia que et van crear i no conèixer-lo? Però quan un està malalt l’altre se sent també malalt o quan un té polls i l’altre n’agafa, les coses dolentes d’un gairebé sempre afecten l’altre, però les bones, no. Després crits, enuigs, plors… Ara, quan necessitem l’ajuda o la companyia de l’altre, a fer la pilota, com diem els nens. Això es pot definir com amor de germans bessons? O com odi?

David Casal Martínez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Era l’últim minut de partit. De sobte un defensor va arrossegar-se per terra fins a arribar al meu peu, em va tocar, l’àrbitre va xiular, era penal. Era la nostra última oportunitat, l’esforç de tot l’any es reduïa a aquell penal. Si marcava, guanyàvem i pujaríem, però si fallava, tot estava perdut. Era un xut molt important per a tots, tots confiaven en mi i jo estava decidit a marcar. Vaig córrer per agafar impuls, estava a punt de xutar. De sobte, se’m va creuar un gos per davant, vaig saltar-lo, i al caure em vaig trencar el peu, i pensava que també el peroné, però no. Al final vaig haver de marxar en llitera sense poder xutar.

Alba Carmona Vazquez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Veig un blau intens, com el blau del cel però més pur. Miro, analitzo, em preparo, agafo aire i em deixo anar. Estic a l’aire, observo i m’encongeixo, faig la meva volta, torno a observar i em quedo mirant la cara de por de la gent. M’envaeix aquella sensació de quan creus que allò no acabarà bé, m’espanto. Veig la cara del meu entrenador, aquella cara de “fes ja l’última pirueta que teníem preparada”. La faig, torno a posar-me recta, analitzo, però ara no miro les persones sinó el cel, vull tornar a sentir aquella sensació del principi, aquell blau amb taques blanques que convida a volar. Em deixo anar i caic a l’aigua, recta i pura.

ADRIÀ GIL SÁNCHEZ_4t ESO. Col·legi Sagrada Família

Mai heu viatjat a algun lloc fora de la vostra ciutat amb avió? A un lloc amb una altra cultura? És bonic eh, però tota cosa bona té una part dolenta… el viatge en si mateix. No suporto viatjar en avió. Primer, si no pagues per un seient business et col•loquen en una cadira amb una o dues persones, depèn de la teva sort, al costat que poden fer mala olor. Segon, el menjar té mal gust el noranta per cent de les vegades i sempre està fred. Tercer, la pressió atmosfèrica i els marejos, que dic jo, no fa falta comentar res d’aquest punt, no? En resum, que encara que vagis a l’altra punta del món, ves-hi caminant, t’ho dic per experiència.

MIQUEL ALBÓS_4t ESO
Col·legi Sagrada Família

La tornada al col•legi és una etapa de la vida que a ningú li agrada, ja que és tornar a la rutina de cada dia d’anar a classes, i segons la persona és interessant, però com passa a molts, estar assegut en una cadira escoltant coses que t’avorreixen i acabes adormit, no és motivador. Si això ho mirem pel bon costat, tenim una cosa molt bona que a tots els agrada, que és tornar a veure els amics i companys que feia un estiu que no veies ni hi intercanviaves cap paraula. Però, fins que no canviï la cosa, l’única raó per motivar-te a tornar a col•legi és el que he mencionat, és a dir, les classes sense els amics no són classes.

ANTOINE LLOPIS_3ème J. Lycée Comte de Foix
Un dia d’hivern, amb molta neu, a les deu del matí, em vaig aixecar i vaig anar al Pas de la Casa a caminar fins a les dotze de la nit. Feia excepcionalment molt sol. Vaig tornar a casa a descansar, estava cansadíssim. L’endemà a les deu del matí tornava a fer sol. Em vaig llevar i vaig anar a caminar a Pal i a les 11.30 h començava a fer-se de nit, i jo vaig tornar a casa a dormir fins al 2040. Els altres dies vaig anar a treballar a la pizzeria com havia fet sempre. Feia molt fred, i a la ràdio vaig sentir que el sol s’havia adormit fins al 2040. Llavors el sol va sortir a les vuit del matí quan jo era al Coma Pedrosa ben content.

ALEXANDRA SILVA_3ème J. Lycée Comte de Foix
Sona el despertador. Em desperto, em dutxo, surto de casa. No hi ha classe, doncs me’n vaig a la muntanya. De sobte, em cau una pedra al cap i, sona el despertador. Em desperto, em dutxo, surto de casa. No hi ha classe, doncs me’n vaig a la muntanya. Ensopego amb una pedra i de sobte em cau una pedra al cap i sona el despertador. Em desperto, em dutxo i tinc sang al cap, surto de casa. No hi ha classe, doncs me’n vaig a la muntanya. Veig dues pedres al mig del camí plenes de sang, m’espanto i surto corrents però ensopego amb una de les pedres, m’aixeco però de sobte em cau una pedra al cap i aquesta vegada no sona el despertador…

Alejandro Parada_3r C  EA segona ensenyança de Santa Coloma

Era una tarda, el Piter estava jugant a la consola quan de sobte es va trobar dintre del videojoc. Desesperat per trobar-se atrapat dins d’aquell joc, de sobte va sortir un llop d’un motor estrany. L’animal li va manar que anés a la muntanya i que en sortís per la cova Negra. Però el Piter es va perdre i li va caure una pedra al cap deixant-lo inconscient. Mentrestant, va arribar una tempesta de neu que es va endur el protagonista dins de la cova, on va quedar protegit.
Res del que heu llegit és real, només ha sigut un somni ja que el Piter es va adormir mentre jugava a la consola.

Ariadna Sala Guàrdia_3r C EA segona ensenyança de Santa Coloma

He viscut sempre amb el meu pare, encara no he conegut la meva mare ja que va marxar de casa al néixer jo. Des de que tinc raó de consciència somio el mateix cada nit: estic a la meva habitació, em desperto a mitjanit i al mirar per la finestra veig la silueta d’una dona. No puc reconèixer qui és, és fosc, però hi ha alguna cosa dins meu que em diu que és ella.
És el meu aniversari i he convidat la colla a dormir a casa. Com cada nit, somio el mateix. L’endemà estem tots esmorzant, tot anava bé fins que se m’apropa una amiga de la colla i em diu: “Ahir al vespre vaig veure una dona que t’observava per la finestra.”