Enzo Fuentes_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
“Tommy vine a esmorzar!” Així comencen els meus dies a casa. Un cop acabat l’esmorzar vaig a passejar amb els meus pares durant hores. Vist que soc molt juganer sempre m’escapo al parc i després em venen a buscar per tornar a casa. Al parc m’he embrutat molt i m’han posat a la banyera, m’han dutxat i després hem anat a dinar. Avui em toca un dinar especial: de primer un paté i, de segon, pasta del dia anterior. I així cada dia. En resum, una bona vida. Qui no la voldria per a ell? Però les coses canvien. A mesura que creixia la panxa de la mare, deixava de dedicar-me temps. Un dia van arribar amb un bebè humà i em van abandonar.
vane
La vida difícil
Joan Manel Medina Dos Santos_3r A Col·legi María Moliner
Era una nit fosca, trista i avorrida. M’ho passava tan malament que em vaig posar a jugar a la PlayStation. Mentre jugava a Fortnite, en solitari, continuava estant fastiguejat, així que vaig ficar duos. Vaig trobar un nen de deu anys, igual que jo. Vam estar parlant i em va explicar que, a ell, al col·le on anava, li feien bullying. Jo em vaig quedar supertrist. Em va estar explicant que li tiraven la motxilla a les escombraries, li robaven l’entrepà… Mentre parlàvem, vam guanyar aquella partida. El vaig agregar a la PlayStation.
L’endemà vaig anar a jugar amb ell, però estava fart de la situació i va decidir…?
El gat que va ensenyar a volar la gavina
Ruben Vieira Fernandes_3r A Col·legiMaría Moliner
Aquesta història és d’un gat negre que s’estava a casa d’un peixater. En aquesta casa hi havia una gavina que havia sigut capturada per ell. La va capturar per regalar-la al seu nebot. El gat, quan la va veure, va demanar què li havia passat a la pobra gavina. El gat s’anava apropant per parlar amb ella. La gavina li va dir que l’havien capturat per fer un regal. El gat va intentar alliberar-la, quan el peixater entrava per la porta. Al veure’l, el gat va intentar ensenyar a volar a la gavina per escapar-se. Veient que volien fugir i entrant, en aquell moment, molts gats per la porta, es va confondre i van aconseguir escapar-se.
‘Face to face’
Maria Milagros Foricher_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Em van donar l’oportunitat de conèixer-lo i la vaig acceptar més ràpid que un batec del cor. Quan em vaig trobar a uns metres vaig córrer cap a ell com si ningú ens estigués mirant.
Per fi el vaig poder conèixer sense cap pantalla al davant… Sé que és difícil per a la gent entendre això, però va ser un somni fet realitat. M’havia imaginat aquell moment de mil maneres diferents, però mai em vaig imaginar que fos tan feliç i trist alhora. Una part del meu cor es va quedar allà, amb ell. Em sento tan buida. Em falta ell, la persona. Potser hauria preferit no conèixer-lo.
Una vida
Iker González Beltran_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Néixer, hospital, pluja, casa, bressol, joguines, temps, ludoteca. Gent, professors, amics, llibres, grans, varicel·la, casa, recuperar. Amics, lectura, diversió, temps, escola, gent, professors, amics, animals, hipopòtam, matemàtiques, pati. Zoo, animals, zebra, tigre, tucà, gavina, elefant, entrepà, autobús, casa, nit, por. Escola, futbol, escriptura, ortografia, pati, amics, futbol, nit, por. Temps, equip, futbol, pausa. Estudi, deures, Star Wars, classes, pressió. Tele, Tarantino, sofà, nit, estudi, universitat. Feina, director de cine, pel·lícula, fama, Oscar, felicitat. Discoteca, alcohol, carretera, vermell, furgoneta. Fi.
La vida
Carlos Segura_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
La vida és com els arbres. Neixen, creixen a poc a poc, donen fruites per a alguns i desapareixen, com una fulla que s’emporta el vent. A la vida sempre hi ha problemes. Són com una caiguda, com més greus són, més solcs et deixen. Si tens problemes sempre hi ha amics que t’ajudaran. Però la vida té un enemic comú, la mort. Aquesta és com un profund forat on mai veus el fons, on si caus dins, t’enfonses en la foscor. La mort és trista, al contrari normalment de la vida. Per tant, els joves cal que aprofitem els anys que encara tenim davant. Recordeu joves del món, la vida ens fa feliços! Nosaltres som el futur del món!
El somni impossible
Àlex Ribeiro_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
El Nil adorava patinar, tots el dies de vacances sortia a patinar. El seu somni era ser dels millors del món però aquell somni va acabar per ser impossible, ja que divendres 3 de setembre va caure, es va trencar les cames i va quedar inconscient. De seguida l’Àlex va trucar a l’ambulància. El Nil es va despertar cinc dies després. Aquells cinc dies van passar molt lents per a la seva família i per a l’Àlex. Quan es va despertar, l’Àlex li va explicar què li havia passat i de seguida li va dir que mai més podria caminar, perquè s’havia destrossat les cames. El Nil es va posar a plorar perquè el seu somni mai es podria fer realitat.
En viu
Jana Solé Monja_4t C Col·legi Mare Janer
És el moment. Deu mesos d’entrenaments molt durs reflectits en dos minuts. Tot l’equip preparat, ens recolzem les unes a les altres, les entrenadores ens donen les últimes indicacions. Els nervis s’apoderen de mi, no em puc moure ni parlar, m’estiro, respiro i em proposo fer-ho el
millor possible pel bé de l’equip. Ens llencem a l’aigua, la música sona, la coordinació i l’elegància ho són tot. Si
una falla, totes fallem. L’aigua em recorre tot el cos. Queden trenta segons de cançó. Ja no puc més, per primera vegada, el meu cos no pot donar més. Ara em toca a mi,
el meu solo. Ara ja no noto res, ni cames ni braços. De sobte tot és pau.
Un altre més
Aixa Muñoz Morillas_4t C Col·legi Mare Janer
Em desperto atordit i no et veig, a la cuina tampoc hi ets. On ets? Et truco i no l’agafes; esmorzo, i torno a trucar; segueixes sense contestar. Em preocupo. Penso en ahir, però no recordo res. Havia begut massa.
Em treu dels meus pensaments algú que truca a la porta, desitjo que siguis tu, però no, és la policia. No ho entenc.
Em porten a l’hospital sense saber per què. En una sala et veig estirada al llit, intento acostar-m’hi però no em deixen. Em diuen que m’has denunciat.
Ja recordo el perquè. M’excuso. Massa tard per penedir-me. M’adono que soc un d’ells, d’aquells que surten al telenotícies, els que jo odiava. Ara sóc un més.
Expectatives
Mireia Albà_3r E EA segona ensenyança d’encamp
Ja estic pensant en els meus 18 anys. Faré el meu primer viatge sola, únicament amb les meves amigues. No tinc clar el lloc. Penso en Eivissa, Grècia… Hi ha tantes opcions! El que sí que tinc clar és que el gaudiré. Penso en el viatge, i automàticament recordo l’escapada que vaig fer, ara ja fa un any, amb els meus cosins. Aquella sortida va ser la millor. Esmorzàvem i tan aviat com podíem, corríem a la platja per jugar a vòlei. No fèiem res de l’altre món i les hores semblaven segons. Aquella experiència va ser la llavor que havia donat fruit i ara només veia el moment de provar l’experiència de viatjar sense pares.
La Realitat
Marco Anjelo Canlas Castañeda_3r E EA segona ensenyança d’encamp
Casa meva és l’últim lloc on em ve de gust estar. Allà em trenco. Només puc sortir-me’n si no hi torno. De tant en tant, trigo encara més a tornar a casa. Estic més relaxat quan no estic allà. Ja no hi vull tornar. Prefereixo morir a fora que viure un altre minut a casa. Intento no pensar-hi, però tinc aquell lloc gravat al cervell. Aquell mal estar m’ha quedat gravat a la pell. L’únic que em fa passar l’estona són els amics. Amb ells oblido, per moments, que hauré de tornar-hi quan es pongui el sol. Ric, corro i sóc jo mateix. Quan tothom marxa, torno a la realitat. Sento un soroll que em treu del llit.
La mala sort
CAETANO ALLANDE PUGA_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Era un tarda d’estiu, estava a la piscina del Serradells amb tres amics, tots volíem un bon gelat. Preparo els meus diners, agafo la cartera amb les meves monedes d’1 euro. Anant cap al bar ensopego i em cauen les monedes a la piscina, no volia torna a mullar-me, estava rient per no plorar. Em llenço a l’aigua de cap amb les xancles i tota la resta, agafo els meus dos euros i vaig a comprar aquell gelat que tant volia. Just compro el gelat i també cau a terra, tots els amics comencen a riure, i jo també. la cambrera em veu i decideix donar-me un altre gelat. Després d’aquell dia tan dolent, vaig haver de dormir tot el dia següent.
El dia que em vaig enamorar
Alexia Viladot_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Em vaig enamorar la segona setmana de setembre d’un nen nou. En aquell moment vaig sentir papallones a l’estómac. Des d’aquell dia estava cada dia pensant en ell. Els dilluns volia anar a l‘escola només per veure’l. Fins que un dia vaig decidir declarar-me per l’Instagram, i no va sortir com planejava. No em va contestar, ni el visto em va deixar, així que em vaig desil·lusionar. Però un dia, una amiga li va dir que el volia conèixer i va acceptar. Em vaig ficar molt contenta. Quan vaig arribar a casa, li vaig enviar el missatge. Em va contestar, em vaig ficar a plorar. Al final vam ser amics. Aquell dia va ser genial. Gràcies.
Invisible
Marta Carmona Tor_3r C Col·legi Mare Janer
Des del dia que vaig obrir els ulls per primer cop recordo que tu eres al meu costat. Cada dia quan em desperto tu ets allà, mirant-me. Esperant que vingui plorant per poder-me consolar, que em cuidis. No podria imaginar un dia sense tu, sense veure’t, sense notar les teves càlides abraçades i els teus dolços petons. Seria un dia trist, fosc, negre, com un dia infinit.
Ara, de sobte, tot ha canviat. Em desperto i no et puc tocar. T’aixeques i no em mires. Et saludo i no em respons. M’esquives, m’ignores. Què t’està passant? Seus a taula per esmorzar i només poses el teu cafè. Mires al mòbil una foto meva i et poses a plorar.
Mort
Judith Badia Yáñez_3r C Col·legi Mare Janer
Ja està, ja havia passat, tot s’havia enfosquit, m’havia quedat incomunicada. Havia parat de brillar i ja no ho faria mai més. Amb nostàlgia per totes les converses perdudes i tots els moments que havíem passat junts, me’l vaig guardar a la butxaca. Estava fred i moll. I és que sincerament tot havia estat culpa meva. Aixx! Si li hagués fet cas a la mare… res d’això no hauria passat. Si és que les mares solen tenir raó, i en el meu cas, la meva en tenia. –Judith, no el portis amb tu quan vagis a esquiar, que ets una sapastre! Hauríeu hagut de veure la meva cara de beneita quan em va caure el mòbil des del telecadira.
Aquella època
Martina Flix_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Avui en Joel ha anat a una sortida escolar, on han parlat d’una època on no s’havien de portar mascares per respirar i on es veia bastant verd i blau al voltant de les ciutats… Parlaven d’un verd, un verd que venia de la natura, però ell no s’ho sap imaginar. Encara no és capaç d’imaginar-se el que els monitors descrivien com a terra de color verd, cels que no fossin grisos, i aigües que no fossin marrons. Parlaven d’una època on existia una cosa molt estranya anomenada neu. Una cosa molt freda, blanca i tova. També deien que hi havia blocs de gel sobre el mar i l’oceà, i no sobre els refrescos, perquè no els feia falta…
El dia més llarg de la meva vida
Nil Ferreira_3r B EA segona ensenyança d’Ordino
No sento res, no veig res. Només penso on pot estar, no el veig per enlloc. Sento com l’angoixa em va consumint. Per molt que busqui no el trobo. Per molt que vulgui no puc parar de pensar en ell. Em cauen les primeres llàgrimes de desesperació. Els meus pares m’intenten consolar però no ho aconsegueixen. Les hores passen i cada cop tinc menys esperances. He recorregut tot el poble, he demanat per tot arreu però ningú sap res. Està tot fosc i encara no en sé res. Surto per darrera vegada a buscar-lo però res, ha desaparegut. Quan menys m’ho espero, quan ja m’havia rendit a l’evidència, apareix amb un pal a la boca tot remenant la cua.
El món vol una resposta
DANIELA SOUSA _3ème A Lycée Comte de Foix
El planeta està patint les conseqüències dels humans!
Mars contaminats pel plàstic, muntanyes cremades, ciutats brutes, aire pol·luït, malalties…
I ara jo em demano: –Com podem ajudar el planeta?
–Algú sap com es cuida? Darrerament una noia de 16 anys està mobilitzant el món gràcies a la seva iniciativa i pretén que tots els governs facin alguna acció per cuidar el planeta i per protegir-lo de possibles catàstrofes. Tants estudis, tants científics, tanta saviesa i no sabem com cuidar el planeta Terra! Quina desgràcia! No podem aturar-nos, cal una reacció! Si tots ens hi posem, ho podrem aconseguir. Salvem el planeta!
El meu heroi
Dylan Vieira_3ème A Lycée Comte de Foix
És un home, un heroi, que a vegades ens crida l’atenció i d’altres ens ajuda en tot. Un heroi que no ens deixa mai per res del món. Que per més que nosaltres caiguem, ell ens aixeca amb un somriure i ens dona un consell. Que a vegades acceptem i d’altres no. Que és el motiu de molts nens per aixecar-se cada dia. Que és una de les persones que més s’estima al món. Un heroi que alguns nens i nenes no tenen la sort de tenir al seu costat però que mai oblidaran. Que sempre ens defensa en qualsevol mal tràngol que ens depara la vida. Que és i sempre serà el millor del món. “Gràcies pare per ser com ets.”
Barcelona – Tòquio
Joel Gonçalves_4t Col·legi sagrada família
Ja fa més de dos hores des que hem entrat a l’aeroport i jo no vull marxar. No entenc que, per culpa del pare, tots haguem de marxar a Tòquio. Que no hi ha prou treball a Barcelona? Com m’ho faré per tenir amics, si no sé parlar el seu idioma? Estic molt enfadat, sense donar explicacions marxo de la taula on fem temps i em dirigeixo davant del restaurant per veure els avions. Em passo mitja hora mirant, fins que la mare ve i diu que ens han cancel·lat el vol, que el pare marxarà i nosaltres ens quedarem. M’alegra molt que ens puguem quedar, però no veure el pare en tres mesos m’entristeix. Llavors apareix el pare i diu que ell tampoc hi va. Estic molt content!