vane

Diana Lopes_3r B COL·LEGI ANA MARIA MOLINER

Un grup d’amigues van anar a París. Una d’elles va agafar un avió pel seu compte, i va arribar més tard i ningú l’esperava a l’aeroport. No tenia diners per agafar un taxi, ni tenia telèfon per trucar. Un home es va apropar a ella i li va dir si necessitava transport, però ella va dir que no tenia diners. L’home li va dir que no calia que pagués. Li va agafar les seves coses i va anar cap a l’ascensor. A l’arribar on estava el suposat taxi, la noia no en va veure cap, però va veure un altre home amb una furgoneta sospitosa, i es va espantar. Va posar-se a córrer. Aquells homes la van seguir, però no la van atrapar.

Alba Moreno Neras_4t BCOL·LEGI ANA MARIA JANER

Això és la meva vida, una pàgina en blanc. Mai no saps què passarà. Hi ha dies que et despertes i et demanes: què hi faig, aquí? Mai no deixes de preguntar-te el perquè de les coses. Què és el que sents? Ràbia? Impotència? Amor?… No ho saps exactament, són tantes les emocions i sensacions que passen pel nostre cos que no saps diferenciar-les ni gairebé gestionar-les. Hem d’escollir l’alegria, la felicitat, l’acció… en definitiva, la vida. El que vam fer ahir ja és passat, el que passarà demà és un misteri. L’important és aprofitar l’avui. Si hagués pensat així ahir, hauria gaudit més cada instant. En canvi, avui, ja he fet tard.

Virgínia Acosta Oviedo_4t B  COl·LEGI ANA MARIA JANER

No tot passa com esperem. Qüestió de destí o de casualitat?
El destí és una cosa que desconeixem, és el camí que anem fent a conseqüència dels nostres actes. Casualitat, allò que passa sense cap raó, tot allò que no t’esperes.
Ell. Amor impossible. Aquell sentiment de no voler perdre una persona, quan ni tan sols la tens. Por que tot s’acabi, por a tornar enrere i a tornar a fer les mateixes errades del passat.
Conèixer gent, intentar-ho amb una altra persona… Tots els intents fallits, perquè encara és present dintre teu.
La meva realitat va canviar, vas arribar tu, i tot allò impossible va trobar una solució. Destí o casualitat?

Sergio Fernández Blanco_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era un dia molt especial. Em vaig aixecar, vestir i rentar les dents. Vaig sortir de casa i hi havia moltíssima gent. Era un dia molt fred i amb molts núvols. Vaig tornar a casa a agafar una jaqueta. Quan vaig obrir la porta em va sobtar moltíssim tota la gent. Ella ja no hi era. Tot estava ple de brossa, periòdics pel terra. Totes les terrasses dels bars estaven buides i les taules, plenes de cafè, menjar i els diners de la gent. Vaig continuar caminant i vaig sortir del carrer. Vaig caminar per les rambles de Barcelona i encara no hi havia ningú. Només pensava en ella i en la forta esperança de trobar-la al final del passeig.

Iona Moya Drici_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Estic bé. És una frase que solem escoltar diàriament. Estic bé. És la frase que la gent diu quan els demanen pel seu estat d’ànim. Jo no vull estar bé. Bé és aquell sentiment que et permet aixecar-te pels matins, amb l’objectiu de tornar a dormir a la nit. És aquell sentiment monòton que et permet seguir, però no et permet mai de viure, de viure de veritat. És aquell sentiment que et permet somriure, inclús riure de tant en tant. És aquell sentiment amb què carregues dia sí i dia també amb la impressió de carregar un pes a sobre. No ets lliure. Estar bé vol dir viure encadenat. Jo no vull estar bé. Vull estar amb tu.

AINA TENA LÓPEZ_3r B  COL·LEGI SANT ERMENGOL
Quin any més difícil, m’han enganyat. Persones que creia que eren amics, una punyalada per l’esquena ens han donat. Dient mentides que nosaltres creiem que eren veritat, fent-nos mal. No hi ha dret, sempre s’ha dit, les persones bones més fàcils són d’enga-nyar. Estic patint, estem patint, però una cosa tinc clara, el camí sempre recte ha de seguir, malgrat sigui una corba, una recta ben llarga podré trobar per continuar i un dia aquest malson finalitzarà. Segur que ara estic somiant però demà quan em llevi res de tot això m’estarà passant. Que quedi ben clar, Virtus Unita Fortior, poques paraules per a un missatge tan clar i gran.

Biel Cornella Marfil_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Fugia d’aquells goril·les que el perseguien per la selva, estava espantat, no sabia qui eren ni què volien. Va esquivar uns arbres àgilment, va mirar enrere per saber com de lluny els tenia quan va caure per un barranc. Va tenir sort, a sota hi havia un llac. Va sospirar. No va adonar-se’n però darrere seu hi havia una ombra poderosa fent-se més i més gran, un gruny aproximant-se, una presència poderosa…

Andrea Arnal_3r A Col·legi Anna Maria Janer

En Max va obrir els ulls. El rellotge marcava 7653. No entenia el significat, però era l’últim dia a l’estació espacial. Va saltar del llit, quedava per analitzar una tanda de roques. Demà el supervisor autoritzaria la seva sortida. Després de la dura jornada, va aparèixer un holograma i digué: “Objectiu assolit, esperi instruccions.” En Max va iniciar el protocol antiradiació i va ingerir dues càpsules de gel. Les parpelles li començaren a pesar, va imaginar la seva nova vida, família, amics… Va caure rendit. En Max va obrir els ulls. El rellotge marcava 7654. No entenia el significat, però era l’últim dia a l’estació espacial.

Míriam Marqués_3r A Col·legi Ana Maria Janer

Aquelles paraules em van fer obrir els ulls. Mai no m’hauria pensat que d’una forma tan senzilla es podria trencar la màscara que tots portem posada. Ha estat impressionant veure el monstre que s’hi amaga, i que només es mostra si cau la disfressa. Però encara m’ha impactat més trobar-me davant del meu reflex i veure que jo també la duc posada. Quan em miro, no veig res més que un monstre i em faig por. Em fa por treure’m la màscara que m’estalvia de mostrar el meu fràgil jo. Els altres seguiran veient en mi una persona i, en el moment que em caigui aquesta màscara, s’espantaran tant com jo. Però no parlarem, serà el nostre secret.

Míriam Pereira_3r A EA Segona Ensenyança de Santa Coloma

Hi havia una vegada, una nena de 14 anys que es deia Bruna. A l’escola sempre es ficaven amb ella i no tenia amics. Per molt que ella insistís als pares que la canviessin d’escola, ells no s’ho podien permetre perquè eren massa cares les altres escoles. -No és just, mama, sempre surto plorant de l’escola per culpa dels altres nens i a tu no et preocupa. -Li deia la nena a la seva mare. La pobra va passar tres dies sense anar a l’escola per culpa de la por.
La seva mare li va dir que no passava res, que el millor amic és un mateix i s’ha d’acceptar tal com és. Així ho va fer i va aconseguir tenir més amics.

Marc Font Ruana_3r A EA Segona ensenyança de Santa Coloma

Fa molt de temps, en un poble molt gran i molt llunyà, vivia un noi molt conegut a tots els racons del poble. Era un noi molt intel·ligent, amable i maco. Cada dia, en acabar l’escola, anava a jugar amb els seus amics. Ell era el més popular de la colla. Un dia va decidir fer-li una petita broma a un dels seus amics. Li va dir que no volia ser més el seu amic. Que ja no volia tenir amics. L’amic va rebre aquelles paraules com si li haguessin clavat unes ganivetades al cor. Després d’aquest fet, el noi que abans era intel·ligent, amable i maco va ser història.

Catia Coelho Pinto_3r A COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER

Estava en un lloc estrany, nou, no sabia on era. Vaig començar a caminar pels carrers foscos, no feia fred, tampoc veia ningú, semblava que estava sol. Mentre caminava, vaig sentir com si algú estigués plorant. Vaig anar-hi per tal de saber què passava, però no veia ningú. El so venia de tot arreu mentre buscava, ara ja espantat, d’on venia. Finalment, vaig veure dos nens que estaven asseguts junts. Vaig apropar-me per preguntar on érem, però, quan em van veure, l’únic que em van dir va ser que no fes cas del so, que, si hi anava, tot m’aniria malament. No vaig entendre res. Havia de sortir o trobar el nen que plorava o acabaria boig.
Per què?

Dani Morais_3r A COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER

Andorra disposa dels millors serveis d’electrònica? A Andorra la gent que juga a videojocs de vegades vol comprar targetes d’steam, play i es troba amb diversos problemes. Als altres països hi ha targetes de 5, 10, 15, 20, 25, i 50 euros. A Andorra tampoc hi ha botigues oficials com Game… També ens trobem amb el problema que la gent que vol descarregar jocs des de l’aplicació, resulta que aquesta a Andorra no disposa dels permisos per a descarregar determinats continguts. Quina és la solució? El que s’hauria de fer és comprar el mateix servei d’Espanya perquè les persones que juguen o vulguin descarregar certs serveis ho puguin fer des d’Andorra.

Sara al Kahwagi_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

La bruixa era una bruixa que vivia en un castell abandonat, tenia odi i fàstic a les persones. Diuen que, quan ella i els seus pares dormien, un dimoni estava buscant algú a qui fer-li una maledicció i, com era estiu, la finestra estava oberta i va entrar a l’habitació, la va veure tota innocent i li va fer la maledicció. Quan els seus pares se’n van adonar, ja era molt tard, i ja era posseïda.

Laura Armada_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Va ser aquella tarda, aquell dia en què es van conèixer. La connexió que hi havia entre ells no era normal. Era ell, era ella, no podien viure l’un sense l’altre. Les famílies eren amigues, però no veien bé aquesta unió. Ningú es podia imaginar que podien estar junts. S’estimaven tant que no els importava res més, però la realitat de vegades és dura. Es portaven molts anys; era com aquell amor impossible. Però ell sempre va lluitar per a ella, i com diuen, res és impossible i l’amor sempre triomfa. Pocs anys després me’ls vaig trobar, agafats de la mà, amb una família perfecta i feliços com mai s’ho havien imaginat.

Nil Vicente_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Hi havia una vegada uns nens que van anar a demanar caramels perquè era la nit de Halloween. Quan van ser les dotze de la nit, van decidir mirar els caramels i van veure que en van recollir molts. Van anar a menjar-se’ls al costat d’una casa abandonada perquè deien que faria més por. Quan van tornar a casa un dels nens va escoltar un soroll estrany, quan de sobte va aparèixer un monstre espantós. Un altre nen va dir que miressin cap a la ciutat, estava ple de monstres. Els nens van començar a córrer fins que van arribar a un lloc segur. Però els monstresels perseguien, i quan van arribar eren els seus pares disfressats amb un somriure.