vane

Marc Martínez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una vegada un noi que estava avorrit a classe, sense idees per fer el seu microrelat. Va pensar a fer una història interessant, però seguia sense idees, al final una llum se li va encendre i va trobar aquella fantàstica idea. Ell volia fer el seu propi món, un món de fantasia, un món màgic: Frupilàndia, un món on tot s’hi val, no hi ha regles, no existeix el bé, no existeix el mal, totes les criatures són amigables, totes són agressives, totes són intel·ligents. En aquell moment vaig seguir somiant, em vaig imaginar un món perfecte ple d’imperfeccions, tot estava anant a la perfecció… Riing! ja s’havia acabat la classe.

Naida Sabaté_4t ESO, Col·legi Sagrada Família
La nit abans que la princesa Makuka es casés, el rei Gilbert es va presentar a la cova del mag perquè li donés una poció per enamorar-la, ja que la princesa no es casava per amor sinó perquè el seu pare volia aliar-se amb l’altre regne. La princesa no el suportava i volia una poció perquè el príncep la deixés d’estimar, llavors no es casarien. Va anar a la cova del mag, quan va entrar es va trobar amb el rei Gilbert, els dos van començar a parlar de la seva situació i la princesa va decidir que seria ella qui es prendria la poció per enamorar-se. La poció no li va fer efecte, només ho feia veure, ella només ho feia pel seu pare.

Carla Mitjana_4t ESO, Col·legi Sagrada Família
Ring-ring… Sona el despertador a dos quarts de vuit. Un dia nou i la mateixa rutina de sempre. Aixecar-se del llit i mirar l’armari per escollir la roba que et ficaràs, no cal anar gaire elegant, de fet jo vaig amb uns pantalons estripats i un jersei de fa 15 anys, en fi, que som al camp. Acabat això, baixo les escales de la masia i a correcuita i vaig a donar menjar als animals; pobres, estan tots ben afamats. I per finalitzar el matí, vaig cap a la cuina, tallo una llesca de pa de pagès del poble, me la suco amb tomata de l’hort i li poso un raig d’oli però en aquest plat hi falta la catalana i les botifarres de la matança del porc.

Kevin Vilares_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

En Pol era un nen de setze anys a qui li agradava jugar a futbol, però el seu equip no era gens bo. En Pol era el millor jugador del seu poble. Un dia el seu equip va anar a jugar un torneig lluny del seu poble, van perdre a la primera ronda del torneig contra els millors de tot el país. En aquest partit en Pol va fer 2 gols però el resultat final va ser de 8 a 2. Aquell equip es va fixar en el Pol i van parlar amb ell. Li havien proposat una oferta increïble! Ell va estar-hi d’acord i va deixar l’equip on havia jugat des de petit i se’n va anar a jugar a un equip de nivell mundial, i va passar a ser un dels millors jugadors de futbol.

Carlos Mejia_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Andorra està situat als Pirineus. És un país petit, es troba enmig d’una vall, però és molt especial. Hi ha de tot. És un lloc al qual pots venir i viure una experiència única, hi ha un munt d’activitats úniques per fer, des d’esquí fins a escalada, muntanyisme… Tothom qui ve per primera vegada torna a repetir l’experiència, perquè té alguna cosa que enganxa. També perquè estem envoltats d’arbres, sobretot de preciosos i immensos boscos, aquest contacte amb la naturalesa es únic. Jo no dic això perquè Andorra sigui el meu país ho dic perquè vull que el conegui tothom. A mi el que més m’agrada dir és que soc d’un país que es diu Andorra.

Iraia Ruiz Galera_3r C EA 2a ensenyança d’Ordino

Un sentiment profund, quasi dolorós, que et recorda temps passats, temps llunyans, temps als quals no pots retornar. Aquella melodia que et porta a aquell estiu en què anys enrere gaudies el moment tot escoltant aquelles notes. Aquella foto que et recorda uns amics apreciats, uns amics amb els quals, per molt que ho vulguis, mai tornarà a ser el mateix. Aquell sentiment que et porta a la ment aquella imatge pròpia, una imatge borrosa d’una persona que t’és molt familiar però et costa reconèixer. Una persona diferent de tu, però a la vegada idèntica. Una persona que mai podràs tornar a ser, una persona que està tancada en el passat.

Íngrid Brousset Sansa_3r C EA 2a ensenyança d’Ordino

Confort. Confort és el que sento quan se m’aferra suaument un sentiment de benestar i comoditat. Se’m posa la pell de gallina, la felicitat m’envaeix. Una onada d’alegria m’ofega quan sento uns braços enllaçant-se amb mi amb dolçor, envoltant-me. La calidesa d’un altre cos s’endinsa en mi, el meu cor s’altera. Em sento protegida simplement per uns braços que s’uneixen amb els meus. Durant un instant el temps es para com si estigués en una altra dimensió. I quan el cos contrari se separa, tot torna a la normalitat. El temps reprèn el seu estat i el meu cos es relaxa. La felicitat disminueix, però la sensació de joia es queda present.

Carla Flinch García_3r B Col·legi Anna Maria Janer

GOOOL! El partit estava guanyat. Ell ho va celebrar amb els de sempre, al bar de la cantonada, mentre ella plorava desconsoladament. A la vegada netejava els plats que ell no havia recollit. Abans s’estimaven, o almenys ella s’intentava enganyar pensant això. Ara ja no era el mateix, no la mirava, no l’abraçava, res. Ella no sabia com sortir d’aquella bombolla tòxica. No podia més. Ja havia pres una decisió.
Eren les cinc de la tarda i com cada dia a aquella hora ell va arribar a casa disposat a fer la migdiada. A l’arribar, ella ja no hi era. No podia fer-hi res. Al veure-la morta ja era massa tard per adonar-se que l’estimava.

Mariona Espinosa Muñoz_3r B Col·legi Anna Maria Janer

Són dues persones totalment diferents, tant d’aspecte físic com de personalitat, tan diferents que ningú mai s’hauria imaginat que poguessin compartir una vida. Al principi tot era por, por que les jutgessin, por de no poder encaixar en una societat tan complexa, por de perdre aquella amistat que sempre havien tingut. La vida, però, fa moltes voltes, tantes que van deixar aquella por enrere i van decidir provar allò que mai s’havien plantejat. Van descobrir un altre món, una altra forma de pensar i sobretot d’estimar. Es van enamorar, no era el primer cop, però sí el més especial. Avui dia són mares i jo soc la seva filla.

Clàudia Calvet_3ème F Lycée Comte de Foix

Era una tarda plujosa d’estiu,  la meva germana Carla i jo ens trobàvem a l’hotel dels nostres avis gaudint de la seva companyia i tot acabant de passar les nostres vacances escolars.
Com que feia molt mal temps i no podíem sortir a jugar al carrer, se’ns van ocórrer dues entremaliadures per passar el temps: primer vam decidir llençar-nos escales avall de l’hotel, damunt d’un matalàs que havíem agafat d’una de les habitacions, i després vam posar-nos a jugar tot disparant grans d’arròs amb una palla a totes les persones que trobàvem.
Què haurien dit els nostres pares i avis en veure això? Sortosament no ens van enxampar.

Aida Armengol_3ème F Lycée Comte de Foix

Què sabeu de Tor? Què sabeu d’aquest poble perdut entre aquestes muntanyes, amb un passat tenebrós! La meitat de la gent no en sap res, d’això! Encuriosida per la fosca història vaig proposar a la meva família d’anar-hi. Baixant per la polsegosa i tortuosa carretera jo no les tenia pas totes! De sobte, un tret  ressonà a les meves orelles! Pobra de mi, vaig pensar! Ja formaré part de la història de Tor. Mai por! Digué el meu pare, segur, que és un caçador. Un carretera plena de revolts pronunciats i finalment el sol il•luminà les  13 cases i el campanar. De sobte, les meves pors es van esvair donant pas a una realitat molt diferent.

Amanda Sánchez_3r D EA Segona ensenyança de Santa Coloma

Hi havia una vegada una nena que estava a classe de català. La mestra va demanar d’escriure un microrelat que després seria publicat al Diari d’Andorra. La noia estava asseguda al costat d’una amiga. Ella i l’amiga no paraven de jugar i fer temps per anar a dinar. Cap de les dues tenia imaginació així que a l’últim quart d’hora van començar a pensar en la seva història… Van intentar inventar-se històries diverses vegades però cap d’aquestes era el resultat que esperaven. Així que per no tenir deures ni rebre cap bronca de la mestra van començar a escriure. I així és com va sorgir el microrelat de la noia.

Anthony Antunes_3r D EA Segona ensenyança de Santa Coloma

Hi havia una vegada dues noies que es deien Aida i Anna i estaven a casa dormint. Al matí estaven a l’illa comprant, es van trobar deu pirates i van marxar cor­rent cap a casa. Els pirates estaven a casa seva i l’Aida i l’Anna les van agafar al centre comercial Super U. Els pirates van anar a comprar pa, aigua i pernil dolç a aquest mateix centre comercial. Va ser quan l’Anna i l’Aida van aprofitar per escapar-se. Les dues noies van avisar la policia perquè detinguessin els pirates que les havien segrestat. Aquest conte s’ha acabat.

Aina Cuen_3r A Col·legi Sant Ermengol

Estava a l’altar, més bonic que mai i amb aquella mirada seva tan dolça. Jo el mirava i somreia, em queia la bava, crec que es veia a quilòmetres. M’imaginava una vida amb ell, formant una família, però les meves emocions es van tallar en sec quan la música va sonar i per la porta de l’església va arribar la que es convertiria en la seva esposa. Mentre a mi em lliscava una llàgrima per la galta.

Alex Ramírez Durán_3r A Col·legi Sant Ermengol

Com cada matí el Jordi ha agafat el paquet de galetes. La mare amb una veu dolça i tranquil·litzadora li ha demanat si preferia llet amb cacau o llet amb mel. El Jordi respon que prefereix mel. El Colacao s’ha quedat fet pols. En Jordi se sent tan malament que decideix regalar-se un bany de dolçor i posar-se tant de l’un com de l’altre.

Marta Ferreira Cerqueira_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

“Mai no hauria dit que el somnambulisme existia. Sempre havia pensat que la gent inventava històries per crear curiositat en els altres, fins que vaig comprovar que quan et parlava em responies coses sense sentit, amb els ulls tancats. Estaves adormida. No sabia què estava passant. Vas anar a la cuina, vas pujar a una cadira sense por de caure, vas obrir l’armari i el vas mirar fixament durant dos minuts aproximadament. Finalment vas decidir no agafar res, potser era perquè realment no tenies gana. Jo seguia observant el que feies i d’allà te’n vas anar directa al llit”, em va dir la meva germana. I no, jo no recordo res d’això.

Maria Rita Prazeres_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquesta història va passar fa uns mesos. Era estiu i, com tot adolescent, viatjar en aquesta època era imprescindible. Aquell any havíem decidit anar a Lisboa. No podia ser més feliç i vaig fer la maleta tan ràpid com vaig poder. Quan vam aterrar, volia sortir de l’aeroport i descobrir la ciutat, però la maleta no arribava. No tenia paciència per seguir esperant, vaig anar a parlar amb el personal de l’aeroport i vaig rebre una notícia horrible: la meva roba viatjava en un vol a Amsterdam! A les fotografies del viatge podem veure els turistes vestits com a models i a mi, una noia que portava una roba que feia el triple que ella.

Nerea Ache_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era un dia de vacances. La meva família i jo estàvem fent una mudança, portàvem el cotxe ple de llençols, coixins i mantes. A l’arribar al garatge, vam aparcar al costat de la porta de l’ascensor per poder descarregar tot el cotxe. Al baixar, vam veure com el cotxe es movia lentament. Ens vam adonar que havíem deixat el cotxe encès i s’anava movent a poc a poc. Llavors vam entrar al cotxe per parar-lo, ens vam confondre de pedal i en comptes de frenar va accelerar molt bruscament. Vaig tancar els ulls i vaig sentir un soroll molt fort. A l’obrir els ulls estava al meu llit i era l’hora de despertar-me per anar a l’escola.

Erika Albiol_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un dia dissabte normal i corrent em desperto i veig que el meu gos, White, s’ha convertit en un unicorn i em demana que el segueixi amb un rastre de caramels de sucre. Jo sense entendre res de què passa vaig darrere seu. Arribo a una espècie de portal màgic amb tots els colors de l’arc de Sant Martí i sense pensar entro. Aquest lloc és increïble, fa olor de cotó fluix fet recentment. El terra és de xocolata, els arbres són de llaminadures, el cel és de gelatina i els únics habitants d’allà són els unicorns. Continuo caminant i veig un forat rosa que brilla, tinc por del que pugui passar però m’hi llanço i em desperto.

Aroa Crespo Martínez_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Mimat. Summament mimat. En Ray tot ho aconseguia; si volia amics, els feia, tot i que amb xantatges; si volia anar a un lloc, hi anava. Fins que un dia els seus pares van arruïnar-se i no van poder donar-li res. Va demanar-los que el donessin a una família de rics. Els seus pares, tristos i decebuts, hi van accedir, i ell, tan content, se n’hi va anar. Pensava que ho tindria tot fet, però els seus nous pares li demanaven responsabilitats que  no li agradaven, i va decidir tornar amb els seus autèntics pares. En veure’ls altre cop, es va ficar a plorar, va dir que se’n penedia, que havia après la lliçó i mai més els va deixar sols.