vane

Talia Moreira_3ème D (curs 2016-2017) Lycée Comte de Foix
Tot el món somia de trobar la seva ànima bessona, la seva mitja taronja. És un gran repte. Alguns la busquen molt de temps, altres troben l’equivocada i uns altres es rendeixen. Jo proposo de no deixar mai de buscar-la, perquè qui sap si la trobaràs. Jo proposo lluitar-hi. No et rendeixis mai, que segur que més aviat o més tard la trobaràs. Molts preguntareu per què hem de trobar-la; hi estem destinats? La teva ànima bessona està lligada a tu i tu a ella des que has nascut. Esteu destinades a trobar-vos, però la vida us enfrontarà a reptes per lluitar-hi. Quan us trobeu, ni res ni ningú podrà separar-vos per molt temps que passi.

Biel Prats To_3r C (curs 2016-2017) EA 2a Ensenyança Ordino
Estic agafant els mànecs de la sortida del circuit. Se sent la ràdio d’un organitzador que diu: “Ja pots donar la sortida.” En aquell moment noto que el cor em comença a bategar més ràpid i donen la sortida. Tenso els músculs dels meus braços per agafar impuls i començo la baixada. Noto l’aire fred que em dona a la cara. La neu està molt dura, ho noto perquè costa que el cantell de la taula s’hi agafi. La taula llisca molt bé. Giro el cap un moment per veure qui porto darrere meu. Agafaré el primer revolt que fa el traçat, l’agafo per dalt per tal de poder-lo aprofitar quan en surti. Surto del revolt a gran velocitat… Fi.

Montse Pérez Suárez_3r C (curs 2016-2017)
EA 2a Ensenyança Ordino
Una nit, els meus pares se’n van al cinema i jo em quedo sola a casa. Tinc por perquè el meu gos no para de bordar a la porta de la meva habitació. Sento un soroll molt estrany dintre del meu lavabo. El meu cor s’atura i, de cop, sento que algú crida el meu nom… Em giro amb molta rapidesa i veig una ombra entrant a l’habitació dels meus pares. No sé què fer: sortir corrents o entrar a l’habitació a veure què és aquella ombra. Estic espantada. Finalment em dirigeixo cap a la cuina, agafo un ganivet i entro a l’habitació a veure què és. Tota espantada, tremolant… i només era el meu gos que s’havia fet mal. He passat molta por.

Carla Calvet Carnicé_3r B (curs 2016-2017) Col·legi Sant Ermengol
L’home de negre era un senyor solitari, a ell no li importava res ni ningú. Ell es va criar sol, els seus pares es van morir quan ell tenia deu anys. Aquest senyor treballa de nit. El que fa és castigar els nens que han mentit. Cada vegada que menteixen, se’ls emporta una joguina. Una nit es va trobar una nena que tenia un malson. Aquella nena tenia alguna cosa d’especial que li va cridar l’atenció: no tenia pares. La va despertar amb cautela, estava suada, i la va estar consolant fins que va estar més tranquil·la. Li va preguntar per què havia mentit. Era que un nen l’estava insultant dient que no tenia pares.

Joan Gómez Haro_3r B (curs 2016-2017) Col·legi Sant Ermengol
Arribo a casa. Ha passat un altre dia i contemplo la meva realitat. Estic controlat pel temps, manipulat, esclavitzat… i ja m’ha arribat l’hora. La vida és com un rellotge, sempre treballant, girant, esforçant-se per acabar sempre en el mateix lloc. Un dia més, una vegada més… Som, soc part del temps. Però el meu rellotge s’atura, arriba a la seva fi tot i sabent que podria seguir en marxa si la fina fulla d’acer continués lliscant tan delicadament sobre el meu canell tremolenc. Conclou el meu llarg viatge vital, cap dia més, un instant menys…

Itziar Garcia Maireles_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Estic a l’habitació sola, amb els ulls plens de llàgrimes, pensant en tu. En aquell moment se’m paralitza el cor. No entenc per què m’havia de passar a mi, en aquell precís instant, on els minuts es fan eterns… Tinc el buit dintre meu, tot ho veig fosc si no estàs al meu costat. M’has ensenyat coses que mai ningú les hauria fet millor. Has sabut il·luminar-me la infància i m’has guiat pel millor camí possible. Fa set anys que ja no hi ets, no podem tornar a viure aquells moments. Em faltes aquí, al meu costat, necessito poder parlar-te i tocar-te, però no puc. Sento el buit que tinc dintre meu sabent que tu, avi, ja no ets aquí.

Oriol Azcàrate Guitart_3r A Col·legi Anna Maria Janer Això no podia acabar així. Army Black Knights Jerseys Hi havia d’haver alguna manera de sortir-ne. adidas y3 damskie Vaig mirar a tots els llocs. Hi havia d’haver alguna sortida. Adidas Yeezy Boost 350 Scarpe

Estava concentrat buscant alguna cosa que em pogués ajudar. Un clip, unes tenalles. Qualsevol cosa. asics femme pas cher La que fos. Em vaig desconcentrar quan vaig començar a imaginar-me el càstig que em podia caure. Nike Air Jordan 7
Vaig deixar de ser pessimista i vaig pensar en una solució. asics gel lyte 3 bianco uomo

Sentia passos. Reggie Jackson Baseball Jersey Venia algú i se m’acabava el temps. AIR MAX THEA ULTRA FLYKNIT

Ansiós per poder sortir i desfer-me d’aquell problema, vaig llençar una pedra al vidre que donava al passadís per guanyar temps.

Roger Isal_3r A Col·legi Anna Maria Janer Hi havia una vegada un llapis i una goma que s’estimaven molt.

A dins de l’estoig eren molt feliços l’un amb l’altre. Fins que un dia va succeir quelcom inesperat, Nike Air Max 2016 Homme imprevisible. El llapis estava fent un dibuix quan, air max damskie grafika de sobte, Jordan Shoes On Sale la goma li va voler donar una sorpresa, Alabama T-Shirts però sense adonar-se’n va passar per sobre de la seva obra artística esborrant-la per la meitat. Cheap Nike Air Max 2017 Això va fer enfadar molt el llapis i no en va voler saber res més de la sorpresa, ni de la seva xicota. Running Asics Sneakers Pour Femme La va abandonar.

La goma va sucumbir a una depressió fins a la fi dels seus dies.

Nídia Da Costa_3ème F Lycée Comte de Foix Mai us heu demanat per què volem més i més? El que volem és un cotxe, Nike Air Yeezy 2 una moto o el mòbil més modern de l’any, Nike Air Yeezy Womens és molt fàcil demanar.

Però no tenim consciència del que ens pot passar perquè ens descontrolem sense adonar-nos-en i en volem més. adidas neo hombre Jo sé perquè, Marcus Mariota – Oregon Ducks Jerseys el que passa és que volem entrar a formar part d’un grup de joves i ser coneguts o ser més guai, adidas ultra boost uomo com diem nosaltres, però no obrim els ulls i no ens adonem que ja no som nosaltres mateixos. nike tanjun bambini Després arriba l’etapa de sortir de festa, Air Max 2016 Dames una vegada i una altra, Cheap Nike Shoes UK fins que acabem passant els dies fora de casa. GS Air Jordan 11 Us heu d’adonar que volem llibertat,

Iker Cabarrot_3ème F Lycée Comte de Foix La vida passa molt ràpid, Canotta NBA hem d’aprofitar totes les oportunitats que ens ofereix, perquè tenim por, o per qualsevol altra cosa, Nike Air Max 2017 Dames roze

però al cap d’un moment penses que quan seràs vell et penediràs de no haver-ho fet, sneakers blanc Homme Asics perquè ara no ho podràs fer. asics tiger lyte jogger Has de viure la vida com si s’acabés l’endemà, aprofita el que tens ara perquè no ho tindràs més tard, Kansas Jayhawks Jerseys has de viure la vida, scarpe new balance running 2015 deixar-te anar, Nike Air Jordan Future
no importa si està bé o malament, Nike Magista homme si no fas mal. No et preocupis del que pensen els altres, del que fas, New Orleans Pelicans a vegades t’has de deixar anar per veure com ets realment i passar-t’ho bé. Michael Wacha Jersey Dos dies i una nit.

Tatiana Gonçalves_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Un estiu a Andorra una nena va anar al parc a jugar amb unes amigues però cap d’elles va aparèixer. La nena es va quedar sola, la nena va començar a plorar perquè no hi havia ningú que jugués amb ella. Passat un temps un nen va arribar i va veure la nena plorant i es va apropar per parlar amb ella. La nena li va dir que l’havien deixat sola i el nen va sentir molta pena per la nena i va voler jugar amb ella.

Oriol Martínez_3r C EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Una nit d’estiu, un noi anava sol pel carrer i es va creuar amb grup de joves amb pinta de dolents. El van parar i li van preguntar què feia voltant a aquelles hores de la nit. Va respondre que havia discutit amb els seus pares i que no volia estar a casa. Llavors, el van convidar a unir-se a la colla i, a un carreró on no passava ningú, van treure drogues. El nouvingut mai les havia tastat i va ser el seu primer cop tot i que no l’últim. Així, es va integrar ràpidament al grup i va començar a prendre regularment aquelles substàncies. Amb el temps, el noi es va acabar enganxant a les drogues i va morir molt jove de sobredosi.

Mariona Guasch Romero_3r C EA 2a ENSENYANÇA ordino

Em desperto. Tinc la sensació que alguna cosa passa. Però, com cada dissabte, em quedo uns minuts més al llit sense fer res. Després d’una estona, em llevo. El primer que faig és mirar per la finestra. Per fi, totes les muntanyes estan cobertes d’una gran i blanca capa de neu. Pujo les escales i torno a mirar per la finestra. El primer que penso és obrir la porta del balcó. Només trec el cap, ja que el ter­ra està completament cobert de neu. Aquesta sensació que tant m’agrada, aquesta sensació només la sento quan neva. Una sensació de buit, silenci, tranquil·litat, com si tot el món es parés a observar aquest meravellós paisatge.

Lluna Clascà Martín_3r A EA Segona Ensenyança Ordino
Vaig a dormir. Tanco el llum. Tanco els ulls. Entro en el meu somni, un món imaginari, fantàstic, especial només per a mi. Estic dins el mar, puc respirar, parlar, ser fantàstica, però sobretot puc ser el que vull. I quan se somia alguna cosa inesperada, què passa? Em quedo un minut en pausa. Em desperto. Torno a tancar els ulls i el somni continua, soc al mar, nedant amb els altres. Però de sobte, em ve una cosa gegant, què serà? Una balena, un tauró, el pare, la mare o la germana. No ho sé. Em desperta l’alarma, l’apago i torno a dormir. Ara sí, no sé per què, però no somio res, no tinc cap pensament, dormo en pau. Torna a sonar.

Meritxell Ribera Ylla_3r Col·legi Sagrada Família
Hi ha persones que són més animals que els pròpiament anomenats així. Cada vegada són més les mascotes abandonades, sobretot durant l’estiu. Les gosseres són plenes d’éssers vius amb sentiments i cap d’ells es mereix estar allà. Cap d’ells és capaç d’abandonar-te. Cap d’ells és capaç de fer-te mal. Es converteixen en els teus àngels de quatre potes. Tens mascota a casa teva? Has tingut un mal dia? T’ha tractat bé? Has estat malalt i s’ha apartat de tu en algun moment? O no s’ha separat ni quan necessitava fer les seves coses? Com es podria castigar els maltractadors? Els posaries una multa? O també els maltractaries? Pensa-hi.

Sara Baamri_3ème C Lycée Comte de Foix

Un dia que estava al Marroc vaig viure la pitjor nit de la meva vida. El meu cosí és d’aquells que sempre es baralla per un sí o per un no. Aquell dia estava simpàtic amb la gent, però arribà un senyor d’aspecte sospitós i pronuncià el nom del meu cosí. Va treure un ganivet de la butxaca i amenaçà el meu cosí de treure-li la vida. Jo que soc molt xafardera, vaig espantar-me ràpidament en veure’l. Quan estàs al lloc equivocat i en el moment que no toca no saps què fer per salvar-te, i l’únic que vaig poder fer va ser amagar-me darrere un arbre esperant que s’allu-nyés aquell home. Tenia un aspecte horrorós, una cicatriu tallava la….

Marion Blanchet_3ème H Lycée Comte de Foix

No em puc creure que és el dia de la cursa, l’espero des de fa molt de temps, vull guanyar i m’he preparat. Arribo al davant de la sortida de la cursa, estic molt nerviosa, miro al meu voltant, hi ha molta gent i molts professionals. La nit comença a caure, hi ha una petita i fina brisa freda. Estic a punt de córrer deu quilòmetres. L’àrbitre aixeca el seu braç cap al cel. El meu cor batega amb molta rapidesa. Ja està, és el moment. El meu treball, el meu esforç. Començo a córrer, em sento bé. No vaig molt ràpid, però avanço persones. Em concentro, soc al cinquè quilòmetre, estic ben posicionada, estic cansada… però segur que arribaré.

David Gamonal_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp
Tothom el mirava estranyat. Cada cotxe que passava el pitava i se’l quedava mirant com si no fos d’aquest món. El turista francès no entenia res. Ingènuament, es devia pensar que era un costum d’aquest país que desconeixia per complet. De sobte, van aparèixer unes llums blaves i vermelles. El francès no entenia per què s’anava apropant aquella discoteca amb rodes. Per què semblava que el seguís? Quina cosa tan estranya! Però és normal que vingui la policia quan vas contra direcció en una autopista!

Natasha Ramos_3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Avui vaig pels passadissos de l’hospital amb la meva filla Mia. Fa deu anys vaig treure un noi, en Marc, de casa seva, la qual s’estava enfonsant entre les flames. Els metges ens van dir que ja no podria caminar més. Cada tarda la meva filla m’acompanyava a veure’l a l’hospital fins que va començar a anar-hi ella sola. El nen anava creixent, superant obstacles i passant proves. La Mia anava a l’hospital cada tarda i molts cops sortia del col·le perquè el Marc es trobava malament. La majoria de metges no tenien esperances que tornés a caminar però ara el veig somrient amb els peus sobre l’altar posant-li l’anell a la meva filla.