vane

Laura Lacombe_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquest estiu vaig anar a Irlanda. Els paisatges verds, una casa encantada, castells… Per què parlo d’això? Bé, un dia estava a casa de la meva família d’acollida i la mare em va dir que era l’aniversari de la seva germana i que aniríem a casa seva per celebrar-ho. Vam arribar, vam menjar les hamburgueses i vaig veure la nena que jugava a un joc amb el seu cosí. Res d’anormal fins que m’adono que el joc consisteix a fer pedra, paper i tisora, i que si guanyava la pedra li havia de donar un cop amb el puny, si guanyava la tisora amb els dos dits i si era el paper el guanyador havia de donar-li un cop al braç. Sense comentaris…

Cassandra Serrano_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estàvem a mitjan curs, l’endemà tocava una sortida. Estàvem camí de la sortida. Vam estar tot el camí parlant, de sobte un accident. Ens vam estavellar, el 99% d’alumnes estaven bé, però jo no, estava inconscient. Tot i així sentia què passava durant aquells moments. No sabia si estava mort o viu, l’única cosa que volia era recuperar-me, com si fos la Daisy. Veia gent plorar per culpa meva. Si la Daisy estigués allà, estaria al meu costat. Per sort, em vaig recuperar abans de la graduació. Tots anaven ben vestits, feliços, Va ser l’únic dia que vaig veure tots els companys amb un somriure a la cara.

Andrea Sinfreu_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Borís Skossyreff, aquest sóc jo. Possiblement no em coneixeu, però jo sóc l’home més important d’Andorra, el rei. Fins fa poc era el príncep de Rússia, però necessitava un canvi, un canvi d’espai, de mida! M’ha costat molt poc convèncer aquesta innocent població i els seus dos Coprínceps del meu nou càr­rec, tot i que Guitart no s’ho ha pres tan bé. Em sembla que en aquest país sóc Déu, a tothom li va semblar fantàstica la meva proposta de convertir Andorra en un paradís fiscal tal com Luxemburg i anomenar-me: “Príncep d’Andorrra.”

Laura Pereira_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Era una vegada una noia que no volia fer res, no li agradava el seu cos, ni anar al col·legi. La mare notava que no era la mateixa. El dia de la tornada a l’escola estava nerviosa. En arribar-hi, la mare va deixar-la a l’entrada, però ella volia que l’acompanyés. La mare no sabia què li passava. A la tarda, la mare va anar a recollir-la però ella no ho sabia. Estava dins del cotxe i veia la seva filla sortir, i darrere seu unes noies que la pegaven i una d’elles filmava…
Això passa molt sovint a les escoles!
No al bullying!

Jan Reig_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX
T’aixeques un dilluns com qualsevol altre, per començar la rutina com cada setmana, pensant que les coses canviaran? Pensant que si treballes en aquesta feina, amb un sou miserable, acabaràs obtenint la teva recompensa? Que acabaràs treballant d’allò que t’agrada, cobrant un bon sou? Doncs no. Si vols complir el teu somni no has d’esperar que arribi sol mentre treballes amargat, has de jugar-te-la, tot i que cobris poc, però que sigui el que t’agrada, que ningú et digui que no ho pots fer perquè “cobraràs poc” o “és molt dur” i que no hi arribaràs, perquè almenys viuràs despertant-te amb ganes per fer el que t’agrada. Viuràs bé.

Javier Cestero_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ordino

Me’n recordo com si fos ahir. Tot era fosc, fred i estava sol. Podia volar. Però.. no podia parlar. De sobte, una llum m’il·luminava… Pum! Vaig veure una explosió. Milions d’anys després vaig veure una cosa rodona vermella, m’hi vaig apropar i estava ple de lava. Milions d’anys després van aparèixer unes coses gegants que es movien; no m’agradaven i les vaig fer petites. Molt després van aparèixer uns animals gegants, els vaig posar de nom dinosaures, però un dia un meteorit els va matar a tots. Jo, molt trist, vaig crear una nova espècie molt autònoma. Es deia… espera… humans. Ells em respectarien com si fos Chuck Norris.

Ian Walter Santiago_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Tanca els ulls i imagina una aroma molt dolça i a la vegada molt penetrant. Ara imagina aquella cosa davant teu. Sembla una explosió d’aromes molt densa però hi ha una fluïdesa que fins i tot podries reconèixer des de la distancia. Et cauria la bava només de pensar-hi, fins i tot et podries formar cascades. Ara, imagina una combinació amb infinites possibilitats de combinacions, amb infinites aromes que podries olorar. Ara, imagina el gust que podria tindre, el tacte que té quan et toca els llavis, la dolçor que podria tenir quan la mossegues i l’escalfor que té quan és acabada de fer. Finalment, engolir aquell tros amb tots els…

Maria Socias_3r A COL·LEGI SAN ERMENGOL

La Judith i l’Andrea eren dues germanes d’11 i 14 anys, que vivien únicament amb la seva mare i el seu gos, en Jerry. Un dia, a l’albada, la Judith es va llevar per veure el seu programa preferit, va anar fins al sofà i va veure que el Jerry no era al seu jaç, va buscar per tota la casa i no el va trobar enlloc. Quan la mare es va despertar, la Judith li va explicar el que havia passat, i totes dues van sortir de casa a trobar el Jerry. La recerca no va donar els resultats esperats, el gos no apareixia, i un dolor anava guanyant terreny a l’esperit de les dues germanetes. L’enyor i la tristesa es van convertir en amigues inseparables de totes dues, fins que un dia, com sempre, pels volts de les vuit, va aparèixer en Jerry amb un nou amic.

Laura Cunill_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era tard ja, i una nena d’uns deu anys rumiava tot capficada en la idea d’anar-se’n d’aquest món ple d’incrèduls i de persones que temen la mort sense motiu. Va passar de sobte, molt ràpid, intens, indescriptible; estava morta. La nena no sabia com ni quan havia passat, es trobava en una espècie de túnel entre la vida i la mort, va veure que la mort no era tan dolenta com la descrivia la gent, totes les persones que hi eren eren felices i estaven en pau i va comprendre de seguida que no hem de témer coses que no coneixem. Tot d’una, va despertar.

Albert Trullà_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Avui a la nit farem un sopar romàntic com els d’abans, ara marxo a comprar el sopar. De camí cap al supermercat vaig pensant en el que farem i quina música escoltarem. Entro al supermercat i començo a mirar el que puc fer per sopar. Em poso a la cuina a fer el sopar i poso una mica de música. Anem cap a l’habitació després d’haver sopat i haver menjat les postres. Em trec la roba i em quedo amb els bòxers posats que tant li agradaven a ella. Ja fa més d’una setmana que va morir i encara sembla que és a casa. Sento la seva presència, sento com em mira mentre faig les feines de la casa, les feines que abans fèiem els dos juntets.

Jan Panadès_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Què és la vida? No ho sé. Per què existeix? És necessària? Qui o què va fer la vida? Hi ha alguna raó per la qual hagi aparegut en aquest planeta? Sempre que em plantejo aquestes preguntes, em faig molts embolics. Ja sé que la terra té les condicions ideals, ja sé que els éssers més prehistòrics han evolucionat fins a les persones que coneixem ara però quin és l’objectiu de la nostra existència? I, fins i tot, com i per què va existir l’univers? I si en realitat no existim i som obra d’un ésser superior? Moltes pel·lícules expliquen sempre la mateixa història. Personalment, crec que és un tema molt interessant. Som realment reals?

Sheila Arroyo_3r B COl·LEGI ANNA M. JANER

Anàvem amb moto pels carrers a mitja nit. Jo no portava casc. Ell conduïa massa ràpid i davant d’aquell comportament insòlit, li vaig demanar que s’aturés. No va parar. Em va pregar que li digués que l’estimava amb totes les meves forces i pararia. Li ho vaig dir i tampoc va complir. Li vaig suplicar altre cop, i em va respondre que li tragués el casc i me’l posés jo. Vaig obeir. Al dia següent em vaig despertar a l’hospital amb ferides greus; ell no va sobreviure a l’accident. Confosa per tota aquella tragèdia i absorta en els meus pensaments, no em vaig adonar que el braç de la meva millor amiga m’envoltava amb un gran afecte.

Anna Palacios_3r B COl·LEGI ANNA M. JANER

Des de fa segles que s’han portat bé, el gos i l’home. L’un a l’altre s’han ajudat, i el mutu suport els ha fet amics per sempre més. Però, malauradament, com que res no perdura eternament, hi ha un moment en l’amistat entre home i gos que els separa eternament. Un sentiment d’angoixa i de ràbia abraça l’home; un sentiment de tristor i aflicció, al gos. Inevitablement, no es pot evitar, s’han estimat des del seu retrobament, en els bons i mals moments, en els dolços i els amargs. L’home pot arribar a oblidar; el gos no, la fidelitat i l’udol enyorós ja no el deixaran sol. N’ha d’aprendre molt, encara, l’home del gos.

Aina Oriol_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Cada dia és una lluita per poder fer que el meu fill estigui bé i se senti normal. Hem patit molt. Sempre faig tot el possible perquè tingui tot el que desitja. Quan no està a prop meu, em sento intranquil·la per qualsevol cosa que li pugui passar o que li puguin dir. Sé que no és fàcil tenir el seu aspecte i que avui dia entre els nens de la seva edat no hi ha gaire empatia ja que a vegades la gent pot arribar a ser molt cruel. Sigui com sigui l’Auggie, el meu marit i jo ens estimem els nostres fills com res al món i sempre farem el possible perquè siguin feliços i unes bones persones.

Leo Lacopia_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estàvem al vestuari tots junts abans del partit, alguns emocionats, d’altres una mica nerviosos, fet que ja va veure el nostre entrenador, l’Esteve, des del primer moment.
Ell sempre diu que no ens hem de fixar amb el resultat final sinó amb tot el que aprenem a cada entrenament i a cada partit tant si guanyem com si no. Així́ que vam sortir a la pista, vam jugar tot el partit amb totes les nostres ganes però ens van tancar el marcador de 50 punts. Encara que hagués estat una derrota dura d’engolir, mai oblidaré aquest partit perquè com va dir no importa el resultat, el que importa és el camí que heu fet per arribar fins aquí.

Meritxell Puerta_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
És una noia que està avorrida a casa seva, no sap què fer, està sola, sola fins que una persona pica al timbre de casa seva. La noia té prohibit obrir la porta perquè els seus pares li han dit que no obri la porta a ningú, però… La noia té curiositat per saber qui és aquella persona que pica al timbre, s’apropa a la porta i escolta unes persones cridant. Obre la porta preocupada que no hagi passat alguna cosa i de sobte es troba amb un senyor fent veus de persones cridant. És un venedor de diccionaris cansat que no li obrin mai la porta. Quina gràcia li fa a la noia!

Neiel Mas_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Surto del circ i plou. La pluja m’entristeix, el meu cos queda xop i penso que he passat tot el dia treballant i ara es posa a ploure. I tot això em ve d’un record molt profund de la meva infància. Tot va començar un dia amb un sol molt brillant quan era petit, un cap de setmana com un altre,  anem a caçar amb el pare tota la matinada, tornem a casa amb la mare, la mare ho prepara tot, dinem i quan acabem els pares van al poble. Passen les hores i no tornen i no tornen. A dia següent, plou. Piquen a la porta i una senyora em diu que els meus pares han marxat. Amb aquella paraula ja ho havia entès tot.

Laura Rodríguez_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Por. Què és la por? Molta gent dirà que la por és una emoció, un sentiment, una cosa que no pots evitar. Però realment, ningú sap què és la por. Jo sí. Bé, cal aclarir que a mi no em fa por equivocar-me, no em feia por no portar els deures fets a classe, no em fa por morir, però d’aquesta última tinc una història. Quan era petit, vaig estar gran part de la meva infància en un hospital. Què dic un? Molts hospitals, els “millors del país”. Després de proves, tractaments i més proves, segueixo, vull dir, seguia amb leucèmia. Ara que he mort, sé que la meva família tenia més por que jo. A mi mai m’ha fet por morir i per fi tot s’ha acabat.

OT SANTAULÀRIA_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Em dic Alexandre. Sóc un nen que no té gaires diners. Els meus pares estan a l’atur. Tampoc trec bones notes, ni tan sols sé jugar a futbol. Sóc un inútil! Només hi ha una cosa que sé fer: jugar al pòquer. Però això no em serveix de res, només per divertir-me i desconnectar. A l’escola ningú em diu res: en aquest sentit sóc bastant asocial. La raó és òbvia: a l’escola només hi ha gent amb diners, sóc com un fantasma per a ells, l’únic cop que he parlat amb un nen va ser a la timba de pòquer que organitzen a l’escola. Els vaig deixar amb la boca oberta. Ara són mulibilionari, gràcies a la meva habilitat, intuïció i el càlcul mental.

Patricia Sucarrat_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

La mare plora, el pare també, el germà petit no ho entén i la germana gran crida. Miro per la finestra, la vida em somriu però també la mort. Miro per la finestra per no veure el panorama dins l’habitació. Tanta tristesa per a tanta poca cosa! Per què tantes llàgrimes? Per què jo no estic igual? Per què no ploro? Per què no ho entenc? No els vull veure així! Si els pogués ajudar ho faria, però no sé com ajudar-los! M’agradaria dir-los que no passa res, que han de refer les seves vides… M’agradaria que les llàgrimes cessessin…
Per què ploren? Per mi? Si no sóc ningú! Miro al llit on està el meu cos, inert, sense vida…