vane

Noa Izaguirre Damazo_3ème J Lycée Comte de Foix

El cap de setmana vaig anar a Bilbao amb el meu pare i vaig anar a un bar del costat de casa a fer l’aperitiu amb els meus tiets. Després vaig dinar en un restaurant amb els meus cosins i el dia següent vam anar al camp amb els gossos i vaig  jugar amb ells. Els vaig llançar la pilota. Després vaig anar a comprar el pa amb el meu tiet i vam comprar roba per a mi: jerseis, vambes, una dessuadora… Al cap d’una estona em van portar amb cotxe a casa de la meva iaia, me l’estimo tant… I me’n vaig anar a passejar amb el meu gosset, Roki, i també vaig agafar gerds boníssims, eren boníssims. Vaig passar un super cap de setmana.

IZAR PINTO MUÑOZ_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

L’any 2005 Fernando Alonso va guanyar el Mundial de Fórmula 1 amb el Renault R25. El millor moment de Fernando Alonso va ser amb el seu monoplaça, que gaudia d’un motor V10 de 3,0 litres, de 900 hp i 19.000 rpm i  que assolia fins a 370 km/h. De les 19 carreres que es van realitzar al llarg de la temporada, va aconseguir 15 podis i 7 victòries. Gràcies també al seu company d’equip Giancarlo Fisichella, que va creure en ell i va estar sempre al seu costat. Va guanyar el seu primer Mundial el 2005, concretament el 25 de setembre a Hongria. I continua corrent a l’escuderia Aston Martin, amb el seu company d’equip Lance Stroll.

Gabriela diaz_3r A Col·legi Sagrada Família

Des del primer dia que et vaig veure vaig sentir una sensació… Alguna cosa encantadora, era una cosa com pessigolles a l’estómac. Cada vegada que em miraves em posava nerviosa i em sortia un somriure molt ximple… Cada vegada que arribava a casa esperava el teu missatge i la teva trucada fins a les 4 o 5 de la matinada. Algunes vegades dormint una trucada, i algunes dormint a casa de l’altre, te’n recordes? Estava començant a ensorrar-me de tu. El primer petó que ens vam fer sota la pluja el recordo com si hagués estat ahir, em dol pensar que ara no som res i ens tractem com a desconeguts, espero poder trobar-nos en una altra vida.

DANIEL BONAFÉ_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Tornar-se a despertar aviat, posar tots els llibres a la motxilla, esmorzar i anar cap a l’escola, retrobar-se amb els amics, tornar a parlar de l’estiu i saludar els professors, dir com de “molt bé” t’ho has passat durant la pausa de l’estiu i com ho trobaves a faltar. Tot el dia treballar, els deures haver de completar, o una falta de deures tenir, quan ets a classe has d’escoltar i intentar que el professor no et faci callar. Tornar a començar de nou és un bon enrenou, encara que em faci pal treballar un altre cop l’any que ve tornem amb el mateix problema de sempre de no voler treballar i haver d’empollar la nit i el dia.

ORIOL URREA_3r B EA Segona ensenyança d’ordino

Un nen volia tallar-se els cabells, però el que no sabia era que decidiria tallar-se’ls amb una màquina d’afaitar. Això li va donar més dinamisme i frescor, i al seu cap pensava que li creixerien ràpid i així tindria els cabells frescos quan arribés a l’escola. Tothom es preguntava per què sempre tenia la seva raó, i a tothom agradava. Estava content. Després de sortir, va anar a jugar al rugbi, tothom estava content i preguntava si era una aposta, però aquest nen responia que no, que només volia canviar el seu aspecte i que li resultava estrany dutxar-se després. Després d’uns dies, ho va mostrar a la resta de la família.

SARA BEAL BARROS_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Des que hem començat maternal només somiem en una sola cosa: baixar al pati dels grans. Cada dia, a l’hora del pati, des de la caseta de fusta, observem els nens com juguen, somiant algun dia poder ser allà, en aquell pati llarg, espaiós, amb porteries de futbol, cistelles de bàsquet i, el més important: el pati dels grans. Ja hi som, primer de primària, ara treballem, fem sumes i restes i ja comencem a llegir en altres idiomes. Ja no estem tot el dia jugant. Ho trobem a faltar, trobem a faltar ser al pati dels petits, el pati on passàvem tot el dia jugant i somiant poder algun dia baixar al pati dels grans.

EMMA GARCIA EL BACHIRI_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Les dietes extremes, els comentaris, les amenaces, els abusos, ser controlat per l’empresa, estrès en públic, persones fotografiant-te les 24 hores del dia, estar lluny de la teva família, 1h30 per dormir, tot el dia ballant, tothom recordant-te els teus errors, que et critiquin pel teu pes, no tenir vida privada i més coses. Jo sabia que passaria, però no pensava que hauria d’arribar a l’extrem de voler-hi renunciar. Molta gent vol ser ídol, però no saben els esforços que has de fer. Jo he intentat suportar-ho, però no he pogut, la gent pensarà que soc un covard, però no han parat d’atacar-me. He decidit suïcidar-me.

Ingrid Lasheras Cacais_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

I allà estava; amb el seu uniforme i el fusell sobre l’espatlla. Tenia dos fills, una dona i un gran cor ple de coratge i d’esperança, els quals li il·luminaven el rostre aquell matí fosc. Sabia amb certesa que guanyaria la guerra, una guerra que creia curta. Abans de marxar, però, va dir fermament a la seva família: –No estigueu tristos, tornaré aviat. I recordeu: ho faig per un món millor! Adeu! Van passar molts dies. I cada dia escrivia cartes amb milers d’alenades atrapades. Tanmateix, s’apropava el final de la lluita, i sabia que tornaria a casa. Però mai no es va plantejar, creant així més sofriment, que no tornaria a veure’ls.

ALBERT OLLÉ SERRES_3r A COL·LEGI MARE JANER

Sempre he somiat poder arribar a jugar a futbol professional, segurament com molts nens i nenes. El fet és que jo, ara mateix, estic enmig d’un partit, parlant amb mi mateix i, cada cop, posant-me més nerviós i intentant tornar a concentrar-me. És un penal decisiu. Si marco, guanyem, però si fallo anirem a la pròrroga. Miro l’àrbitre, que està a punt de xiular. Escolto el Benito Villamarín, que m’insulta. Ressona el xiulet de l’àrbitre. Ja puc xutar. Miro el porter. Agafo força. Veig el porter que s’ha llançat  cap a l’esquerra i jo he xutat a la dreta. L’estadi esclata. Pilota al pal. A jugar la pròrroga. Hem

MARIA VIOLA COMES_3r A COL·LEGI MARE JANER

Els pares sempre em van dir que no m’apropés a la costa. Si ho feia, els monstres se m’emportarien lluny. Però ja feia dies que no menjava. Estava sola, nedant enmig del no-res. M’hi vaig apropar. Amb molt de compte. Però no va ser suficient. Ara, em donen menjar. Bé, si no faig els exercicis, em castiguen. Trobo a faltar caçar. Estic sola, des de la mort de l’Hugo, no he parlat amb ningú. La meva aleta s’ha torçat. Ells menteixen, diuen que és normal, però això al mar no passa. Encara no he perdut l’esperança. Algun dia, la rutina canviarà. Oblidaré els aplaudiments i tots aquests ulls sobre mi. Seré lliure, tornaré a viure.

ORIAL CARPA ROJERMAN_3r C EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Era de nit. Una parella estava conduint tornant a casa. L’home va posar la ràdio del cotxe i van anunciar una notícia esfereïdora: un boig s’havia escapat del manicomi i rondava per la zona. Quan la dona va sentir allò, va apagar ràpidament la ràdio i van continuar conduint. Uns minuts després, el cotxe es va aturar, s’havia quedat sense gasolina i l’home va sortir del cotxe per buscar una benzinera. Els minuts passaven, l’home no tornava. De sobte, se sentien cops al sostre. La dona va mirar al davant i es va quedar petrificada. Hi havia sang regalimant pel vidre. Més tard, la policia va arribar i va manar a la dona de sortir del cotxe i no mirar enrere. Ella no en va fer cas i es va quedar totalment en xoc quan va veure el boig donant cops amb el cap del seu marit.

IAN BOIX MARIN_3r C EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

És el 6 de juny de 1944, els americans es disposen a entrar a recuperar Europa i alliberar França. És per això que primer hauran d’entrar a Normandia per la platja on estan agrupades totes les tropes nazis. M és un soldat de primera d’infanteria que es disposa a fer fora als nazis de França. M està molt nerviós, té molta por que el matin. Clar, qui no en tindria? Quan està dins de la barca repassa el pla de la lluita amb els companys: entrarien per darrere de la platja per agafar els nazis desprevinguts i aprofitar l’ocasió per arrabassar el control de França als alemanys. Quan arriben a la platja, els nazis s’adonen que els americans han entrat i han obert foc contra ells. M s’obre pas per les trinxeres i mata tots els nazis que troba allà fins que acaba la missió i marxa.

Noa Godoy Riba_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Alta. Cames estilitzades. Glutis rodons. Cintura marcada. Pits voluminosos. Clavícules aparents. Espatlles estretes. Coll llarg. Llavis carnosos i colorits. Dents blanques, alineades. Somriure perfecte. Nas fi, petit. Pòmuls alts i marcats. Ulls grans, estirats. Cabells llargs. Dits fins. Ungles esmaltades. Pell suau, sense pèls ni cicatrius. Joies discretes, però sempre posades. Talons alts, vestit. Elegant, veu dolça… Et deus pensar que és una dona perfecta; doncs no, només és una sèrie d’estereotips que ens destrueixen la vida a totes. El que és bonic és que som totes: diferents. Siguis com siguis, no canviïs. Ets perfecta!

Jan Escofet Lludet_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

El meu final no està lluny. El veig. Em sento trist, però alhora tranquil. Hi ha gent que em cuida, però no sé qui són. Em donen el menjar triturat. Em dutxen. Em canvien els bolquers. Se m’escapa tot i no me n’adono. No ho puc evitar. Passa constantment. Mai no sortiré d’aquí. M’entristeix molt passar el final de la meva vida així. Soc com un nen petit: estic tot el dia assegut sense poder parlar ni caminar. Quan era petit em passava el mateix. Cuidadors que m’eren completament desconeguts em vestien, m’alimentaven, eren amables amb mi. És trist, ho sé. Però, al cap i a la fi, molts naixem i morim cuidats per estranys.

Les borses europees ahir dijous van ser capaces de trencar la tendència iniciada aquest 2024 i van acabar en positiu. Novament, el sector bancari va ser un dels principals contribuïdors de la jornada. Per contra, el sector de consum va tornar a caure; va destacar la companyia de roba i calçat esportiu Adidas, després que dimecres es publiquessin pitjors perspectives per al sector en una de les seves èpoques clau, la temporada de Nadal, després del profit warning de JD Sports, per les expectatives de despesa més cauta dels consumidors aquest Nadal, que va provocar que el sector es veiés ressentit ahir.

Ahir els mercats van rebre sense gaire impacte negatiu la notícia que la inflació d’Alemanya aquest desembre repuntava cinc dècimes, fins al 3,7% interanual. La pujada va en línia amb la registrada per França, del 3,5% al 3,7%. Això fa intuir que la dada agregada de l’eurozona, que es publicarà avui, serà superior a l’anterior. Els analistes esperen que la dada estigui al voltant del 3%, pujant amb força des de la xifra del 2,4% de novembre. Als Estats Units ahir es van conèixer les dades del mercat laboral: es publicava la del sector privat, que ha creat 164 mil nous llocs de treball el mes de desembre, segons l’informe d’ADP. La xifra va superar les estimacions dels analistes i la dada del mes anterior. Avui el mercat estarà pendent de la xifra del mercat laboral que publicarà el Departament de Treball, que serà rellevant perquè els analistes estimen que si el mercat laboral segueix en nivells molt forts, és probable que els tipus es mantinguin en nivells elevats durant més temps, tal com indicaven dimecres les actes de la FED.

Oriol Montané Palmitjavila_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Soc un petit esquirol que viu al bosc. Ja s’acosta l’hivern i he de reunir el màxim de menjar possible per sobreviure. Però hi ha un problema molt gran, busco i busco menjar i l’únic que trobo és brossa. Mai entendré els humans; com poden contaminar la natura, si la natura és de tots? Després vull anar a beure aigua però no puc perquè també està contaminada, els humans són tan animals o més que jo… Contaminen el planeta i si no posem fre a aquest tema, la vida desapareixerà. Per això demano que no contamineu més. Penseu que a la muntanya hi habitem éssers vius i amb les vostres deixalles ens podeu MATAR! Signat: un habitant del bosc, un animal cívic.

Carla López Arruebo_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Una papallona acabada de néixer, brillant i preciosa, s’està apagant. No se sent a gust enlloc, ni amb ella mateixa. Es veu incapaç de tornar a brillar. No sap què fer amb la tristesa que l’envaeix. Ja no pot més, s’està podrint i no sap com revertir l’efecte. Però una papalloneta petita i divertida seguida d’una altra una miqueta més gran, i molt intel·ligent, la fan sentir bé amb ella mateixa. A poc a poc, comença a brillar més i més, fins a arribar a il·luminar més que abans. Gràcies a elles, la seva autoestima, la seva papallona iridescent, torna a brillar. Ha desplegat les ales i torna, ara, més forta que mai.

Dasha Martins_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

En una nit calorosa d’agost a Andorra, vam sortir a fer càmping amb els meus quatre amics, a Engolasters.

Vam arribar allà, ho vam muntar tot. De sobte, vam sentir un soroll al fons del bosc. Hi van anar dos amics i no van tornar. Havien passat 3 hores i no n’hi havia rastre. Vaig començar a plorar perquè m’havia quedat sol. Vaig anar a buscar-los. Vaig veure una ombra, m’hi vaig acostar, les cames em tremolaven. Era un bedoll molt gran. No m’agradava gens aquell ambient i vaig decidir anar-me’n. Quan vaig fer mitja volta… Que bèstia! No vaig haver de tornar a aquell bosc mai més perquè allà em vaig quedar per sempre.

Ariadna de Sousa_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un jove de 17 anys vivia sol al mig del no-res. Ell somiava amb trobar l’amor, però era impossible. No hi havia ningú. Va aparèixer una noia bonica, perfecta. Al noi li va semblar estrany, però tampoc es va queixar. La va ajudar, semblava agradar-li. El temps passava i eren inseparables, enamorats. Cuinaven, decoraven, reien junts i van tenir fills. El noi ja no hauria de morir sol.

El jove es desperta. Era sota del sostre destrossat de sempre, ell recordava haver-lo arreglat. La noia no hi era, res hi era. Al calendari, era el dia solitari de sempre. Era al mig del no-res, era un jove de 17 anys.

Adrià Tarifa González_3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Un dia, amb el meu amic Jaume, vaig muntar en moto, era la seva Kawasaki Ninja. Anàvem a 140 km/h avançant cotxes. Era la cinquena vegada que el meu amic la conduïa, però era la primera que ho feia amb un passatger. En un moment determinat, ens va avançar una Yamaha R7. Això, el Jaume, no estava disposat a deixar-ho passar. I va augmentar la velocitat per tornar a avançar-la. Semblava que estàvem a punt, però no, se’ns escapava de cop. En un moment, semblava que la moto d’en Jaume volava. Unes mil·lèsimes de segons més tard, estàvem estampats contra un cotxe. La moto, aleshores sí que va sortir volant, igual que nosaltres.