vane

Gisela Mendes Azevedo_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Els meus caps de setmana són diferents. Vaig a l’hort que està al rec d’Andorra la vella. Dono menjar a tots els animals : les cabres, les gallines, els ànecs.Tenim  unes cinc gallines i a  cada galliner hi ha  15 gallines i alguns ànecs de races diferents. Tenim també deu cabres que se’n cuiden de menjar l’herba i ho deixen tot ben net. També conreem molts tipus de verdures: patates, mongetes, coliflor, albergínia,,blat de moro,carbassa,pebrots, pastanagues, cebes… i fruites com les mores , les maduixes, el raïm  i el que més m’agrada del meu hort són els animals que ja em coneixen. Tinc molta sort de tenir un hort i tants animals.

Maykon Almeida Garcia_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Viure al Pas de la Casa és un autèntic calvari! Perquè? Doncs per moltes raons, la principal és el fred, ens congela. Ademés  hi ha masses turistes que ocupen els carrers. D’altra banda és avorrit, petit i sempre hi ha molta boira. La boira és intensa, no hi veus res, pots topar de nassos contra un fanal del carrer o ensopegar amb qualsevol cosa. I si volem agafar el clípol per baixar a la capital, prepara’t per passar més d’una hora de trajecte per baixar i una altra hora per poder tornar a casa! QUIN PAL! Per si tot això fos poc, el meu institut està lluny i m’he de quedar intern tota la setmana. Definitivament és molt esgotador.

Gisela Mendes Azevedo_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Els meus caps de setmana són diferents. Vaig a l’hort que està al rec d’Andorra la vella. Dono menjar a tots els animals : les cabres, les gallines, els ànecs.Tenim  unes cinc gallines i a  cada galliner hi ha  15 gallines i alguns ànecs de races diferents. Tenim també deu cabres que se’n cuiden de menjar l’herba i ho deixen tot ben net. També conreem molts tipus de verdures: patates, mongetes, coliflor, albergínia,,blat de moro,carbassa,pebrots, pastanagues, cebes… i fruites com les mores , les maduixes, el raïm  i el que més m’agrada del meu hort són els animals que ja em coneixen. Tinc molta sort de tenir un hort i tants animals.

Maykon Almeida García_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Viure al Pas de la Casa és un autèntic calvari! Perquè? Doncs per moltes raons, la principal és el fred, ens congela. Ademés  hi ha masses turistes que ocupen els carrers. D’altra banda és avorrit, petit i sempre hi ha molta boira. La boira és intensa, no hi veus res, pots topar de nassos contra un fanal del carrer o ensopegar amb qualsevol cosa. I si volem agafar el clípol per baixar a la capital, prepara’t per passar més d’una hora de trajecte per baixar i una altra hora per poder tornar a casa! QUIN PAL! Per si tot això fos poc, el meu institut està lluny i m’he de quedar intern tota la setmana. Definitivament és molt esgotador.

AMELIYA SVAROVSKAYA_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Cada dia obro el mòbil i entro a la galeria de fotos. Aleshores em trobo amb un món de records. Aquell portal on vam estar cinc hores amb el grup d’amics. El pícnic que vaig fer amb les meves amigues, quan de cop va començar a ploure i vam haver de baixar corrent per la muntanya. Quan ens vam perdre per Pyrinees jo i la meva millor amiga. Dansa, Meikres, fa temps que no ballo. Els dies que vaig passar al càmping amb una gran companya. Aquell estiu va ser tan especial… Sé que mai tornaré a passar aquests moments, ni amb algunes d’aquelles persones. Però els records sempre es quedaran al meu cap i al meu mòbil.

AINHOA CONDE ARIZA_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

El 1980, hi havia un nen de cinc anys que li encantaven els videojocs. Hi jugava sempre que podia: de nit, de dia, quan s’acabava d’aixecar, quan venia de l’escola, etc. Fins i tot, quan estava esmorzant, dinant… Els seus pares sempre li deien que no hi jugués tant, perquè si no, amb tant de vici, li podria passar alguna cosa. Però ell no feia cas de res. Va passar el temps i el nen encara feia el mateix cada dia. Però un dia no va ser com tots els altres. Un dia va arribar a casa i es va posar a jugar, però li picaven molt els ulls. El van portar a l’hospital. Tenia una afecció als ulls que li va durar molt, per culpa de l’addicció

BET MERCHAN MOURE_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

El que em va dir la meva àvia abans de morir, no ho he oblidat en cap moment, i aquestes paraules se’m van quedar gravades. “Aprofita les experiències que et dona la vida, tant les bones com les dolentes, de tot se n’aprèn, així quan arribi el teu dia estaràs orgullosa del que has viscut. No miris mai enrere, mira sempre endavant i quan caiguis, torna’t a aixecar”. “No t’oblidis de les persones que t’han donat suport i han estat sempre al teu costat, i si hi ha algú que et critica o simplement que no li agrades, no et preocupis, mai agradaràs a tothom. L’important és que t’estimis a tu mateixa”.  I recorda que sempre t’estimaré!

ARIANA DE JESUS SILVEIRO_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Soc la Laura, o aquesta era jo abans d’obrir la porta aquell 13 de març a les 23:08. Encara em veig corrent cap al sofà, posant la tele, veure que parlaven d’algú armat i perillós, però sense donar-li importància i entrar a Netflix. Morta de gana, demanar una pizza. Entrar a Instagram i veure més coses sobre l’home perillós. Em va agafar una mica de por, però s’havia escapat d’una presó llunyana i això em va tranquil·litzar. Començava la pel·lícula i vaig oblidar la notícia, i només esperava amb ànsia la pizza, la meva panxa no parava de demanar-la a crits. Ding, Dong! Que ximpleta vaig ser pensant que era la desitjada pizza! Com vaig poder córrer a obrir la porta a la meva pròpia mort?

DANIEL MARTÍN GARÍ_3r B COL·LEGI MARE JANER

No sé com he arribat fins a aquest punt. Ara que miro enrere, puc veure els errors que vaig cometre. Ho he tirat absolutament tot per la borda. No queda res de la sort que vaig tenir en guanyar aquells diners ara absents. Entre cotxes esportius, roba i accessoris de luxe, grans banquets i festes… Per què vaig voler gastar-me milers d’euros només per tenir un rellotge de marca, si les seves funcions són les mateixes que un de barat? Tots els que gaudien de la meva companyia se n’han anat. Estic envoltat de deutes. He pogut comprovar que si tens més diners els valores menys. Ara toca tornar a treballar, així és com soc i seré feliç.

BERTA BURGOS_3r B COL·LEGI MARE JANER

Recordo tu i jo desperts de matinada. Recordo els nostres somriures i petons. Recordo quan parlàvem de tot, planejàvem els nostres viatges, els plans de futur. Tota la nostra història estava escrita. Recordo, però, aquell dia en què el “tu i jo” es va acabar i tot va canviar. Va deixar de tenir color. Van ser mesos difícils, fins que vaig entendre que no era jo, sinó tu; que darrere d’aquells bonics “recordo” també hi havia aquelles preguntes, aquell silenci i tots aquells dubtes que ara són veritats reveladores. Ja fa temps que tot això ha passat. T’he superat i em pregunto què ha estat de tu, de la teva vida amb aquella “amiga”.

Ana Margarida Costa Vale_3r A EA segona ensenyança de Santa Coloma

És increïble com et poden arribar a afectar els comentaris de la gent… Potser te’ls diuen com una broma, sense pensar les conseqüències, perquè sí, un simple comentari que “t’ho has de prendre amb humor”, m’han arribat a dir. Tu l’ignores, què has de fer? Però, l’endemà, el mateix. I així dia a dia: un altre cop el mateix comentari. “És broma, és broma”, et diuen quan veuen que t’ho prens malament. Broma? A mi no m’ho sembla… I més quan ho sents diàriament i se t’acaba ficant al cap, fins al punt que solament pots pensar en això. I per molt que saps que és mentida, te l’acabes creient. Realment és una broma? Per a mi, clarament, no.

JOAN ALEXANDRE CORTÉS SOCASAU_3r  EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Nois i noies de catorze i quinze anys tot el dia amb el mòbil i fumant pels carrers, amors declarats via missatge, parelles sopant absorbides pel WhatsApp, grups d’amics amb doble cara, concerts amb més atenció al telèfon que al cantant. Fins a on hem arribat? On són les trobades per jugar a futbol tot el dia? On són les cites romàntiques amb papallones a l’estómac? On és aquella colla d’amics en la qual pots confiar plenament? On són aquells concerts on tothom s’ho passava bé sense cap pantalla? La societat canvia amb el temps, noves generacions, noves prioritats… Hi ha algú que encara escolti les històries dels avis?

Noa Izaguirre Damazo_3ème J Lycée Comte de Foix

El cap de setmana vaig anar a Bilbao amb el meu pare i vaig anar a un bar del costat de casa a fer l’aperitiu amb els meus tiets. Després vaig dinar en un restaurant amb els meus cosins i el dia següent vam anar al camp amb els gossos i vaig  jugar amb ells. Els vaig llançar la pilota. Després vaig anar a comprar el pa amb el meu tiet i vam comprar roba per a mi: jerseis, vambes, una dessuadora… Al cap d’una estona em van portar amb cotxe a casa de la meva iaia, me l’estimo tant… I me’n vaig anar a passejar amb el meu gosset, Roki, i també vaig agafar gerds boníssims, eren boníssims. Vaig passar un super cap de setmana.

IZAR PINTO MUÑOZ_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

L’any 2005 Fernando Alonso va guanyar el Mundial de Fórmula 1 amb el Renault R25. El millor moment de Fernando Alonso va ser amb el seu monoplaça, que gaudia d’un motor V10 de 3,0 litres, de 900 hp i 19.000 rpm i  que assolia fins a 370 km/h. De les 19 carreres que es van realitzar al llarg de la temporada, va aconseguir 15 podis i 7 victòries. Gràcies també al seu company d’equip Giancarlo Fisichella, que va creure en ell i va estar sempre al seu costat. Va guanyar el seu primer Mundial el 2005, concretament el 25 de setembre a Hongria. I continua corrent a l’escuderia Aston Martin, amb el seu company d’equip Lance Stroll.

Gabriela diaz_3r A Col·legi Sagrada Família

Des del primer dia que et vaig veure vaig sentir una sensació… Alguna cosa encantadora, era una cosa com pessigolles a l’estómac. Cada vegada que em miraves em posava nerviosa i em sortia un somriure molt ximple… Cada vegada que arribava a casa esperava el teu missatge i la teva trucada fins a les 4 o 5 de la matinada. Algunes vegades dormint una trucada, i algunes dormint a casa de l’altre, te’n recordes? Estava començant a ensorrar-me de tu. El primer petó que ens vam fer sota la pluja el recordo com si hagués estat ahir, em dol pensar que ara no som res i ens tractem com a desconeguts, espero poder trobar-nos en una altra vida.

DANIEL BONAFÉ_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Tornar-se a despertar aviat, posar tots els llibres a la motxilla, esmorzar i anar cap a l’escola, retrobar-se amb els amics, tornar a parlar de l’estiu i saludar els professors, dir com de “molt bé” t’ho has passat durant la pausa de l’estiu i com ho trobaves a faltar. Tot el dia treballar, els deures haver de completar, o una falta de deures tenir, quan ets a classe has d’escoltar i intentar que el professor no et faci callar. Tornar a començar de nou és un bon enrenou, encara que em faci pal treballar un altre cop l’any que ve tornem amb el mateix problema de sempre de no voler treballar i haver d’empollar la nit i el dia.

ORIOL URREA_3r B EA Segona ensenyança d’ordino

Un nen volia tallar-se els cabells, però el que no sabia era que decidiria tallar-se’ls amb una màquina d’afaitar. Això li va donar més dinamisme i frescor, i al seu cap pensava que li creixerien ràpid i així tindria els cabells frescos quan arribés a l’escola. Tothom es preguntava per què sempre tenia la seva raó, i a tothom agradava. Estava content. Després de sortir, va anar a jugar al rugbi, tothom estava content i preguntava si era una aposta, però aquest nen responia que no, que només volia canviar el seu aspecte i que li resultava estrany dutxar-se després. Després d’uns dies, ho va mostrar a la resta de la família.

SARA BEAL BARROS_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Des que hem començat maternal només somiem en una sola cosa: baixar al pati dels grans. Cada dia, a l’hora del pati, des de la caseta de fusta, observem els nens com juguen, somiant algun dia poder ser allà, en aquell pati llarg, espaiós, amb porteries de futbol, cistelles de bàsquet i, el més important: el pati dels grans. Ja hi som, primer de primària, ara treballem, fem sumes i restes i ja comencem a llegir en altres idiomes. Ja no estem tot el dia jugant. Ho trobem a faltar, trobem a faltar ser al pati dels petits, el pati on passàvem tot el dia jugant i somiant poder algun dia baixar al pati dels grans.

EMMA GARCIA EL BACHIRI_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Les dietes extremes, els comentaris, les amenaces, els abusos, ser controlat per l’empresa, estrès en públic, persones fotografiant-te les 24 hores del dia, estar lluny de la teva família, 1h30 per dormir, tot el dia ballant, tothom recordant-te els teus errors, que et critiquin pel teu pes, no tenir vida privada i més coses. Jo sabia que passaria, però no pensava que hauria d’arribar a l’extrem de voler-hi renunciar. Molta gent vol ser ídol, però no saben els esforços que has de fer. Jo he intentat suportar-ho, però no he pogut, la gent pensarà que soc un covard, però no han parat d’atacar-me. He decidit suïcidar-me.

Ingrid Lasheras Cacais_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

I allà estava; amb el seu uniforme i el fusell sobre l’espatlla. Tenia dos fills, una dona i un gran cor ple de coratge i d’esperança, els quals li il·luminaven el rostre aquell matí fosc. Sabia amb certesa que guanyaria la guerra, una guerra que creia curta. Abans de marxar, però, va dir fermament a la seva família: –No estigueu tristos, tornaré aviat. I recordeu: ho faig per un món millor! Adeu! Van passar molts dies. I cada dia escrivia cartes amb milers d’alenades atrapades. Tanmateix, s’apropava el final de la lluita, i sabia que tornaria a casa. Però mai no es va plantejar, creant així més sofriment, que no tornaria a veure’ls.