Daniel Gil_4t B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Dormir tota una nit sencera, dutxar-se amb aigua calenta una nit freda d’hivern, prendre un refresc quan fa calor o simplement reunir-te amb la teva família que feia temps que no veies són alguns dels petits luxes de la vida. Aquests luxes curts però intensos que aprofites al màxim mentre duren, però que si duren molt es fan desagradables o incòmodes. Són aquells que et donen forces per afrontar el dia de demà o per relaxar-te i que et fan oblidar tots els teus problemes, siguin els que siguin. Tan gran és el seu poder, que encara que sigui un luxe, ens el podem permetre també els pobres.
vane
L’autosuperació
Aleix Bové_1ère SA LYCÉE COMTE DE FOIX
Tothom té somnis, ambicions… Però, què fan per aconseguir-ho? Només amb el fet de tenir-ne ganes no aconseguiran res. Molts ploren perquè no ho han aconseguit, però en comptes de plorar, per què no es demanen el perquè? Han fet els mèrits necessaris? Segur que no. És cert que arriba un punt on tots tenim ganes de deixar-ho estar, d’abandonar, sentim que ens supera, però d’això es tracta, l’autosuperació. El secret no és ni als braços, ni a les cames, sinó al cap. L’únic que es necessita és creure en si mateix. Les coses no s’aconsegueixen d’un dia a l’altre, les has de treballar cada dia, t’hi has d’esforçar. Si es vol es pot.
Problemes d’adults
Alexi Riba_1ère S LYCÉE COMTE DE FOIX
En un lloc inconegut del món, un nen està connectat a màquines, confinat, sol al seu llit, a l’hospital. Li diu a la seva mare de confiar en la medicina, però en el fons, el seu cor demana ajuda. Fa creure als seus germans petits que és un joc, mentre l’operen cada quinze dies. Ja no té cabells i quasi no respira. La quimioteràpia el deixa sense energia per parlar i les visites es fan poc freqüents. Fa olor d’hospital, el mateix gust amarg de la sensació de no tenir el control de la seva vida. Ell escolta els metges parlar incessantment de manera incomprensible. Està condemnat a mort als 16 anys…
La música
Maria Martínez_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Quan escoltes música i et poses els auriculars és com si et traslladessis a un món paral·lel, un món on tot és millor, on tot allò que no t’agrada desapareix. Depenent de la cançó et pots sentir més gran o més petit, més fort o més dèbil. Quan et sents malament i escoltes una cançó que t’agrada és com si et recobrissin les notes per tot el cos i et fessin sentir més gran, més poderós. Sents que el món està als teus peus. Sents que el pots dominar. La part negativa és quan te’ls treus i tot torna a la normalitat. Però sempre et quedarà l’opció de tornar-te’ls a posar i tornar a sentir aquella sensació tan especial: sentir-te lliure.
Rugbi
Víctor Chillon_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Estic a punt de sortir dels vestuaris. Un calfred em recorre tota l’esquena. Se sent el públic, cridant, esperant l’equip que animen incondicionalment. Suo abans de començar. Miro els meus companys; sé que puc confiar en ells i ells saben que poden confiar en mi. El xiulet sona i tot comença. Sortim saludant l’afició embogida i ens col·loquem a les nostres posicions. Camino decidit cap a l’àrbitre i el capità contrari. Ens saludem i prometem joc net. Torno a la meva posició i el nostre xutador es prepara. El xiulet sona i tot comença. Ja no m’importa guanyar o perdre, l’únic que m’interessa és gaudir del partit i passar-m’ho bé.
Ella
HÉCTOR MORA_2n batx. cient. B EA BATXILLERAT
Quan vaig pensar a ajupir-me per agafar-la, vaig pensar en tot el que havia passat abans d’arribar fins aquí. Vaig poder agafar-la, netejar-la, mirar-la i, finalment… Després de tantes caigudes que la pobra ha sofert, ara puja i puja fins amunt! Però sé que, en poc temps, tornarà a baixar fins a gairebé desaparèixer. Un cicle que es va repetint i repetint fins que comences a entendre com controlar-la i acabes controlant les seves necessitats. Però res no se li té en compte perquè un l’estima d’una manera molt especial a ella… ella!
La inspiració
Martí Barreda_2n batx. cient. B EA BATXILLERAT
La inspiració…, què és la inspiració? El diccionari la defineix com la capacitat per tenir bones idees. La veritat és que la inspiració és allò que ens permet avançar, que ens dóna l’empenta. És un concepte que va relacionat amb el canvi i és un estat difícil d’aconseguir perquè requereix un esforç trobar noves idees en un món on sembla que ja està tot inventat.
Es tracta de concentrar-se i de ser una mica llest. Jo no tenia idees per escriure aquest text, no tenia inspiració, però, en aquest moment, he vist que podia escriure. Totes les coses són evidents si t’hi fixés bé.
La dictadura de la bellesa
Ana Santos _3r ESO INSTITUT ESPANYOL
Aquesta història tracta d’una noia que es diu Sarah, que és una famosa model de 16 anys i que ha intentat posar fi a la seva vida. Obsessionada a aconseguir un físic perfecte, es va tornar agressiva, amargada i depressiva. Ni la seva mare no podia trencar la barrera que la jove havia format al seu voltant. Desesperada, l’Elisabeth, la mare, decideix demanar ajuda a un psiquiatre, que després d’algunes sessions amb la noia, dóna el diagnòstic, que no és cap altre que la dictadura de la bellesa, molt coneguda a les passarel·les, als mitjans… El tractament a la malaltia serà llarg, passarà per moltes etapes, però finalment se’n sortirà.
L’ estrebada
Silvio Moreira _3r ESO INSTITUT ESPANYOL
Un dissabte, amb el meu club de karate vaig anar a una competició a Catalunya i ens ho estàvem passant molt bé. Jo estava molt nerviós perquè uns dies abans havia estat el meu aniversari i això significava que canviava de categoria i era la primera vegada que competia en aquesta categoria. Quan em vaig posar el karategui vaig anar a escalfar-me fins que arribés la meva categoria, però com que estava molt nerviós vaig deixar d’escalfar. Quan va arribar la meva categoria, vaig fer el primer combat molt bé però en el segon estava més nerviós perquè l’altre noi era més alt que jo. En començar el combat vaig fer un cop de peu i em vaig lesionar.
Noves experiències
Arnau Ros _BP. Xarxes C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
El juny passat, després de molt esforç i patiment, va arribar el dia de la graduació i jo, juntament amb molts dels meus companys, n’era protagonista! En aquell moment pensava que aquell títol només em permetria accedir a batxillerat, però em va aportar molt més. L’empresa on vaig fer les pràctiques em va demanar el currículum i el diploma. Van confiar en mi i em van contractar. Aquesta feina em va proporcionar experiències que m’han ajudat a créixer com a persona i com a professional. Potser no era el millor de la promoció, però era un jove treballador i amb ganes d’aprendre. Els estudis i la motivació són la clau de l’èxit!
Decisió vital
Nuno Pereira _BP. Xarxes C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
És estiu. Fa una xafogor insuportable. M’han acomiadat de la feina. Em sento angoixat i desolat. Dins del meu cap em martelleja una pregunta: per què no vaig aprofitar l’oportunitat d’estudiar? He perdut un any de la meva vida! La melangia em guanya i durant uns dies bado. De cop, xoco amb la realitat: necessito diners ergo necessito treballar. Cerco una nova feina. Em contracten en un restaurant de menjar ràpid. Transcorren els mesos. Sóc feliç? És el futur que desitjo? Reflexiono seriosament i decideixo demanar al director de l’empresa un canvi d’horari, ja que… el proper setembre continuaré els estudis! Decisió vital?
Malpensat
Pau Nicolàs Casas _4t ESO B COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Després d’intercanviar insults i raons oposades sobre matèries inapropiades respecte al tipus de sopa, ell s’aixecà de la cadira i marxà cap a la cuina amb un pas viu i decidit i agafà un ganivet. Aleshores, astorat, vaig reflexionar escapolint-me en diàlegs interns, preguntant-me si tenia la intenció remota i insensata de fer els honors de clavar-me una ganivetada al cor amb la total intenció de matar-me, i davant de tota la gentada capficada i distreta en els acudits no gaire divertits, que ja eren rutina dels dinars familiars. “Sóc, definitivament, un malpensat”, vaig pensar, mentre ell tallava el pernil ibèric de casa bona.
Benvingut
Maria Echevarria _4t ESO B COL·LEGI MARIA JANER
Tres quarts de set del matí. M’aixeco, vaig al lavabo, em miro, tinc els ulls inflats de tant dormir i els cabells embullats. Obro l’armari i em poso el primer que trobo. Intento fer el possible per canviar la cara d’adormida. A la cuina, hi tinc un entrepà i un got de llet. Menjo tranquil·lament, sense presses. Tot d’una, miro el rellotge i me n’adono que queden 5 escassos minuts perquè passi l’autobús. Em rento les dents, marxo amb pasta encara a la galta… Baixo, ara sí, amb rapidesa fins a la parada. A punt d’arribar-hi, passa l’autobús davant dels meus nassos i algú a dins fent-me un somriure maliciós.
El meu ‘skate’
Víctor de Jesús _3r D INSTITUT ESPANYOL
Un bon skate no és només un tros de fusta, sinó una taula treballada a mà a què s’ha dedicat bastant temps perquè s’hi pugui practicar tota mena de trucs sense por que es trenqui. Un cop construït, se li fa un dibuix. Per a mi els dibuixos signifiquen la forma de vida que portes i el teu propi estil. Després se li afegeixen els eixos i les rodes. Aquestes peces també han de ser de bona qualitat.
Crec que un skate no el fa la marca que tingui sinó la persona que l’usa. El meu skate té uns quants cops, força rascades i té les rodes desgastades, però aquests petits desperfectes són el que el fan ser tan especial per a mi, el meu skate.
L’home dels maniquins
Tiago Martins _3r B INSTITUT ESPANYOL
Estava a casa revisant els deures. En un descans vaig sentir ganes de menjar una poma. Me’n vaig anar a la cuina i vaig agafar una peça del fruiter. Feia dos dies que no tenia companyia i que no parlava amb ningú perquè m’havien expulsat de l’escola. Vaig veure per la finestra un home que estava venent maniquins a la vorera de sota casa. Vaig baixar i li vaig demanar per què venia maniquins en aquell lloc on només passa una persona cada trenta minuts, i ell em va explicar que ho feia perquè si venia en un lloc on passés més gent la policia l’agafaria i se l’enduria a la presó perquè els maniquins els havia robat de les botigues de l’illa.
La neu de la vida
Marta Aguilera_2n Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
Com una ploma lliure, trontolla mentre cau i, lentament, s’acabala damunt afilades fulles dels pins. El gruix de neu comença a pesar, s’amunteguen les arrugues a la pell, la seva fredor envaeix les branques com els segons s’alimenten dels minuts. A poc a poc el color blanc impedeix que la llum penetri en les fulles, com el temps ens veda de l’eterna joventut. Els batecs perden intensitat, es percep la càrrega de la vida, i les seques branques es rendeixen sota la pesantor de la neu. Es fragmenta el pilar que sosté la vida, que resta en una altra dimensió. La neu ja ha tocat el sòl, i ara es fon sota l’arbre, com el record en l’oblit.
El paratge de vent
Anna Vidal_2n Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
Podia semblar un indret insòlit, però per aquell lloc era un refugi d’identitat. El molí de vent s’havia convertit en una llar per a ell. No vivia allí, però darrerament freqüentava aquell lloc. Es quedava embadalit mirant el moviment efusiu de les aspes que, girant, feien un cercle perfectament simètric. El molí, auster, contrastava amb l’alt poder adquisitiu de la seva família. Els seus pares l’havien conduït per un camí tan planer, que no coneixia les muntanyes del voltant. El molí, no era el cim del monticle però sí, un pas per trobar-se a si mateix en el paratge erm de la seva vida. L’albada de la seva història, un molí de vent.
Microrelat
Victor Hugo de Jesus_4t INSTITUT ESPANYOL
Sentia com si algú m’estigués perseguint, cada vegada s’apropava més i més i jo, ple de por, vaig començar a córrer carrer avall, a veure si podia arribar al carrer principal, era inevitable. Aquella persona continuava corrent darrere meu, ja no sabia què fer, em vaig aturar, potser seria la pitjor decisió de la meva vida, però jo havia d’ esbrinar qui era i què volia de mi . Era un home gran i gros que amb una veu greu em va dir: –Nano, que t’ha caigut la cartera, no sé pas per què corries tant, no et vull fer mal eh…, què et pensaves? Ai aquesta joventut d’avui dia!– Jo, avergonyit, vaig agafar la cartera i me’n vaig anar.
L’amic perfecte
Rui Vaz_4t B INSTITUT ESPANYOL
És la persona que sempre és al teu costat, que confia en tu i et fa veure que també pots confiar en ell, que sempre et transmet sinceritat. És la persona que se sent orgullós de tu, que recorda el teu aniversari, que en la teva mínima absència et troba a faltar. És la persona que no et tracta com la seva possessió, a qui no li importa la teva aparença, coneix els teus gustos com si fossin els seus. És la persona que sempre et dóna bons consells, que mai et dóna ordres, que sempre vol el millor per a tu.
Entre els meus amics ningú no compleix aquests requisits. Jo tampoc, però, perquè la perfecció… no existeix.
El soldat sense esperança
André de Groot _2 BPR LYCÉE COMTE DE FOIX
Em dic George, sóc un soldat americà i hem finalitzat l’atac a la platja d’Omaha a Normandia (França). Estic aquí al costat d’en David. Jo estic parlant però malauradament ell no contesta. Veig solament un paisatge ensangonat amb joves al terra que no es mouen i que tenen un gros forat a la front o al cos. Si miro l’aigua del mar està plena de sang dels cadàvers. Veig armes per tot arreu, tancs per aquí i granades per allà. Torno a pensar com va començar tot i com van morir amics meus com en Jimmy, en Bryan, en David…
Quin malson, vull morir també.