vane

Claudio Armada_Tl Pro Electrotec LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquesta és la història d’un noi que temia morir ofegat. Des de petit tenia aquesta obsessió. Trobava que havia de ser una mort infernal, no poder respirar. Sempre havia evitat el contacte amb l’aigua, sempre utilitzava un flotador… Aquell dia, en el funeral de la seva tia, va passar molta por perquè plovia a bots i barrals, i va evitar tots els problemes que podien sorgir-li. Semblava que ja ho tenia tot controlat.
A l’església, quina tristesa. A fora, no parava de ploure; tronava i llampegava. El pobre noi tenia una por increïble de morir per inundació.
Quan va sortir de l’església, es va llevar la vida amb una arma blanca.

Rexzon Lustina_Tle Pro Electrotec LYCÉE COMTE DE FOIX

Per què existeix la pobresa? En són responsables els països poc desenvolupats, on la gent no té on dormir, ni res per menjar o per beure? Jo crec que el problema en realitat ve dels països rics, que roben les riqueses com el petroli i el carbó als països menys desenvolupats que per això mateix no poden desenvolupar-se. I això també causa moltes guerres i morts inútils al nostre món.
Si els països més desenvolupats pensessin una mica en els altres països i no solament en ells mateixos evitaríem moltes guerres, moltes morts, la destrucció del medi ambient i la de les ciutats. Espero que tot això s’acabi algun dia i visquem en pau.

Guillem Rebelo_2n MICROINFORMÀTICA I XARXES. c. DE FORMACIÓ PROFESSONAL
En aquest moment de la vida no sé com intentar sobreviure a això que li diuen vida perquè la veritat és que naixem, estudiem, treballem i morim: és un cercle pel qual passa tothom, ningú no se n’escapa, d’una manera o d’una altra. La veritat és que aquesta vida ens ofereix una forma de sentir que per sort ens emociona i crec que això és el que fa sentir-nos vius; el que no passa per l’emoció s’oblida fàcilment. Encara que escrigui hi ha una part del que penso que suposo que no arribarà a tothom, perquè és difícil traduir en paraules segons quins pensaments, quedeu-vos amb això; som el que sentim i potser també sentim el que som (?).

Jonathan Ferreira_2n MICROINFORMÀTICA I XARXES C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Cada dia la mateixa rutina, em llevo a les vuit del matí i com que no tinc res a fer me’n torno al llit. Quan m’he cansat de no fer res, miro al televisor programes de televenda i compro qualsevol cosa que hi presentin. La veritat és que la meva vida és una ruïna, visc sol, no tinc amics i no parlo amb la meva família. El dia més rutinari de tots, se’m va acudir una invenció que podria canviar el món culinari. Ja feia uns dies que hi pensava: vaig inventar una cullera que determina la temperatura i el sabor del menjar. Ara per ara, tots els cuiners del món la utilitzen. I així fou com el dia més rutinari, em va convertir en un home ric.

Clemente Fernández_1r cien. B
ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT
La vida és com un seguit de llibres. Una extensa biblioteca plena de llibres, i cadascun guarda una història diferent. Cada cop que t’endinses en un d’aquests llibres trobes sempre dues coses que no poden faltar: principi i final. Un principi amb el seu pròleg, que t’avisa discretament del que vindrà. Un final amb el seu epíleg que, un cop acabat el relat, et fa seguir llegint com si després d’haver escrit un punt final encara existís. I és que l’ideal d’una història, un llibre o una part de vida no és evitar el final i intentar ignorar-lo, sinó tenir un bon record del desenllaç, que és el que realment li donarà un títol.

Júlia Padreny_1r bat. científic B
ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT
Hi ha un moment a la vida que ens preguntem què volem ser i què tenim a les nostres mans. Alguns companys ho tenen clar, però és una petita porció de la  immensa majoria que no sabem on ens portarà el camí que hem escollit, ni on anirem a parar després d’aquests dos anys. Asseguts davant l’escola, que diuen que és la clau d’un camí ple d’esperances, molts ens qüestionem si hem fet bé escollint aquesta modalitat de batxillerat o si l’examen que tenim aquest matí ens sortirà bé, però el que compta, per sobre de tot, és que hem estat prou valents per tirar endavant, per ser forts davant dels nous reptes i lluitar per un futur millor.

Clàudia Alonso_2n batx C. COL·LEGI SANT ERMENGOL

Amb el pas del temps he après a riure de la vida, de mi mateixa, de totes les vegades que he caigut i de totes les que m’he aixecat. Somriuré per les meves alegries i les meves desgràcies, deixant enrere allò que els altres pensin. No em cansaré de lluitar, no retiraré tan fàcilment tot el meu exèrcit. No em quedaré parada veient com passa el temps, no penso deixar que res m’afecti, aquesta vegada no serà el destí qui decideixi per mi. Aquesta vegada decideixo jo. Arribaré el més alt possible. Menjar-se la vida, beure’s la por.

Mercè Rodríguez_2n batx C. COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ell notava les seves llàgrimes rodolant per la galta. Sentia el cor d’ella bategar a la vora del seu pit, però encara fora d’ell. Volia travessar nedant el blau dels seus ulls, acariciar eternament aquells cabells, volia tastar els seus llavis per descobrir que tenien gust de la sal del mar on s’acabaven de banyar. Però ella  era massa lluny. Sempre hi seria.
Es talla l’abraçada, un breu petó, ni a la galta, al front, bona nit i fins que la casualitat els torni a ajuntar. Un car­rer, una plaça, un vagó: li era igual. Veient-la ell era feliç i sabia que ella també.

Raquel Marques da Costa C D’EDUCACIÓ BÀSICA D’ADULTS

Senyor,
M’he assabentat de que Govern vol adjudicar la construcció al roc de Patapou d’un heliport. Vull manifestar el meu desacord per: 1. Crec que es tracta d’una zona de risc segons ha especificat el pla d’urbanisme de la parròquia. 2. Els aparells sobrevolarien molts edificis i passarien molt a prop d’un parell d’escoles.
3. No hi ha accés rodat fins la plataforma, fet que suposarà una despesa afegida. Es pretén fer vuit trajectes diaris d’una mitja hora de durada (quatre per cada sentit) a un preu de 190 euros per passatger. Considero que és una ruqueria i una despesa innecessària en el moment que estem.

Diogo Ribeiro C D’EDUCACIÓ BÀSICA D’ADULTS

Tothom coneix el gat amb botes. Però ningú ha sentit parlar de la vaca amb botes. I això que els dos van anar a la mateixa sabateria. El sabater va pensar: aquesta vaca no està acostumada al calçat i caurà cada quatre passes. Al sortir de la sabateria, la vaca va caure. Ui! Va dir sorpresa. Aquestes botes estan mal fetes. Els que estan mal fets són els seus peus, senyora vaca. Què m’ha dit aquest groller! I a més, no són peus: són peülles. La vaca se’n va anar enfadadíssima a denunciar el sabater. Hi va haver judici i el va guanyar. Però no va voler tornar a posar-se les botes, per això només es va fer famós el gat.