vane Héctor Zarza_1r B CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Va ser una nit molt freda.
No hi veia i em deixava portar per la situació tot i que era conscient que allò no tenia cap mena de sentit.
Plovia a bots i barrals i l’ansietat em superava.
Ganes, desig, ànsia per a crear la raça perfecta!
Però només podia trobar monstres sense control, que ho destruïen tot…
fins i tot ells mateixos…
Maleïts humans!
Maria Pérez_1r B CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Diuen que la distància és un obstacle. Jo crec que fins i tot arriba a ser bo perquè fa que sempre tinguis ganes de veure algú i que quan el vegis, aprofitis cada minut al seu costat. La distància aclareix els sentiments, no dubtaràs si estimes algú quan el tens lluny. T’adones en quina mesura el necessites. Enyorar és bonic encara que de vegades faci mal. “Ulls que miren per últim cop, braços que donen l’última abraçada i llavis que són portes de l’alè, calleu amb un últim petó”. Quan hi ha amor de veritat no hi ha distància; és una gran prova d’amor.
Richard Ventura Sulit_2n DEP FORMACIÓ PROFESSIONAL AEL
Tinc una certa edat, començo a pensar en la mort, penso que la meva mort serà extremament patidora. La mort deu servir per poder viure la vida més intensament. També penso en les llàgrimes i en les que realment anirien amb sentiments intensos. Llavors, en aquella tomba, penses que molta gent t’està mirant, penses que realment són allà perquè els importes, però si ets mort, ja no pots pensar ni saber si realment els importes o és només que ho fan veure. La mort deu ser horriblement sentimental ja que si ets mort no pots tornar a expressar els teus sentiments a les altres persones a qui donaries les gràcies per tot el que han pogut fer per tu.
Amadeu Huesa Curto_2n DEP FORMACIÓ PROFESSIONAL AEL
A l’habitació no hi havia llum i aquella dona no tenia força ni per caminar. Caminar implica un esforç psicològic molt petit. Encara que ens trenquem una cama ens ajudem de crosses, encara que un home a la guerra no pugui caminar s’arrossega amb els braços, però aquella dona tenia ferides de dues guerres, no de bales ni de ganivets, sinó d’una guerra contra un ogre poderós amb les mans de ferro i una altra contra si mateixa. L’ogre té part de la lluita guanyada. Ella no sap el perquè, però el seu cap és una caixa de dinamita, on tota la pólvora es barreja. La metxa està a punt, només un petit llumí sortit de la seva pròpia mà encén l’autodestrucció.
Marc Tarruell Roma_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Estimada persona. La meva timidesa fa que cada dia pensi més en el teu somriure, en la teva mirada, en els teus cabells daurats que m’enceguen d’amor. Des que et conec no puc viure sense que, de tant en tant, em saludis amablement. Un, dos, tres segons és el que dura aquesta fantàstica sensació, després, tot és desesperació. Desesperació perquè veig que amb mi no canvies. Que cada dia sents el mateix per mi, que cada dia estic més a prop del precipici. Sentir una cosa tan profunda per tu és el que fa que dia sí, dia també, jo sigui la persona que més t’estima en aquest mocador verd i blau amb el qual eixugo les meves llàgrimes.
Xavi Pérez Torrent_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Trobo el teu rostre en el llòbrec. La teva mirada enreda la meva. Només vull existir si és al teu costat, vull viure per sempre en aquest somni. Mai no em sentiré tan lliure com en aquest etern moment que, consumint-se, cada cop és menys. Únicament vull sentir els batecs del teu cor. Ritme constant, harmonia exuberant. Cada carícia em fa delirar. No necessito ni vull temps per a discórrer, només em fa falta l’alè del teu somriure. Cap vocable arribarà a declarar-me mai qui ha estat el faedor del meu anhel, només tu em revelaràs l’arcà que amaga aquesta ànima. Necessito dir-te quelcom ètic, amb sentit, però no puc. T’estimo, ho sento.
Désirée Machado_Tle BPR REST. LYCÉE COMTE DE FOIX
Estimat Pare Noel, aquest any m’he portat molt bé, les meves notes són bones, la veritat que em sorprenc a mi mateixa, no sé com m’ho faig, suposo que és perquè si vull ho puc aconseguir. Per això, no vull un patinet, ni una bicicleta, tampoc vull una moto, ni un cotxe. No necessito un ordinador nou, ni un lector de CD, ni uns cascos per escoltar música. Tampoc que em toqui la loteria, per què voldria tants diners? La veritat és que no necessito res. No fa falta que vinguis aquest any, no et deixaré ni galetes, ni llet i la xemeneia estarà encesa. Però gràcies igualment. Bon Nadal, no treballis massa, i feliç Any Nou.
Rui Lima_Tle BPR RESTAURACIÓ LYCÉE COMTE DE FOIX
L’amor es pot trobar a qualsevol lloc, però tot pot començar per una petita discussió que es va fent cada cop més gran. De cop la discussió s’acaba i apareix la ràbia i pensaments deshonestos amb qui s’ha discutit. Un temps després la ràbia es transforma en tristesa que al mateix temps es transforma en dubtes. De cop et preguntes quan vas començar a discutir amb aquella persona, per què va començar la discussió. Et preguntes també quan vas començar a estimar-la i sobretot quan va aparèixer la ràbia cap a aquesta persona, quan van començar aquests pensaments deshonestos. De cop et preguntes, quan es va acabar l’amor?
Jesús Rubio_1r BPR COMPTABILITAT LYCÉE COMTE DE FOIX
El 18 d’octubre em vaig aixecar com qualsevol altre dia, però aquell va ser un dia diferent. Tenia molt present que a les sis de la tarda viatjaria cap a Armènia amb la selecció de futbol. Faltaven poques hores per marxar i encara estava a classe quan el meu professor va rebre una trucada. Em va mirar i em va dir que m’esperaven a recepció. Vaig sortir volant, no sabent què podia passar però quan vaig veure el meu germà plorant, ja vaig saber què havia passat. Em va caure el món a sobre. A Armènia, durant deu dies, vaig estar completament sol sense l’amor ni l’afecte de cap familiar. No cal dir que va ser molt dur. Et trobo a faltar…
A. Teixeira_1r BPR COMPTABILITAT LYCÉE COMTE DE FOIX
S’està posant de moda el fenomen dels amics traïdors. Els que per davant són el que volen fer creure que són, però que per darrere són el que ja sabíem que eren. Fa ràbia admetre que els que creies que eren amics teus són els que saben com ferir-te on més et fa mal i, a sobre, són uns covards perquè t’ho fan per darrere. Moltes vegades no s’adonen del mal que et fan perquè pensen que ets un titella sense sentiments, que et deixes manipular per ells. Això és aprofitar-se dels més dèbils. Crec, doncs, que és millor tenir-ne pocs i saber de quin peu calcen que tenir-ne mil que es mostren d’una manera i actuen de forma ben diferent.
Anouk Arias_TERMINALE SB LV3 LYCÉE COMTE DE FOIX
Somric. Per sentir els flocs de neu que es fonen sobre la meva cara. Admirant com cauen majestuosament aquestes petites partícules. El dia no havia anat del tot bé. Nervis, exàmens, coses normals d’una vida d’estudiant. No volia tornar a casa, no sense haver estat amb tu. T’enyoro tant. Sembla mentida que un dia jo et pogués trobar a faltar. Ja era de nit, però volia estar sola amb aquell silenci que t’omple tot el cap i et ressona a les orelles. Plorava, et volia aquí amb mi. Notar com m’abraces fort i em bufes els cabells. Vaig aixecar el cap, i de sobte et vaig veure arribar. Sabia que no em podies fallar. Somric. T’estimo, papa.
Marc Bleda_TERMINALE SB LV3 LYCÉE COMTE DE FOIX
El futbol és un esport que ens fa vibrar a tots els seus seguidors. La “salsa” d’aquest art, com va dir l’autor del hat trick del Barça a Göteborg, Pitxi Alonso, és el gol. El gol té dues cares: o bé et fa cridar d’alegria o bé t’esfonsa en la tristesa més profunda. Per explicar els sentiments que ens provoca el gol podem posar com a exemple el gol d’Andrés Iniesta a Stamford Bridge, a les semifinals de la Lliga de Campions de l’any 2009, quan en Ballack es va enfadar molt i, d’altra banda, tots els seguidors del FC Barcelona vam embogir amb el gol màgic d’aquella nit que va dur el Barça als cims del món del futbol.
Federico Quiroz_3r B ESO INSTITUT ESPANYOL
Recordo la meva primera relació seriosa amb una dona. Estàvem molt units: anàvem als mateixos llocs, dormíem junts cada dia… Vam mantenir el nostre amor en secret però, amb el pas del temps la situació era insostenible i ho vam anunciar a la família i als amics. Em va sorprendre l’alegria del seu pare en saber que la seva filla tenia un altre noi a la seva vida. Van obrir unes ampolles de xampany per celebrar-ho. I tot anava perfecte però, el pare deia que jo l’atabalava, que era una càrrega i seria millor que sortís a conèixer gent nova. I així va ser. Quan el doctor va tallar el cordó umbilical, e
Ainara Resina_3r B ESO INSTITUT ESPANYOL
Aquell dia, vaig aixecar-me estranya, sentint dins meu un gran buit, i un altre buit més gros a l’altre costat del llit. Al mirar per la finestra, només veia la mateixa monotonia de pluja sobre el vidre mullat, com cada dia. Feia fred, vaig caminar a poc a poc fins a la cuina, a preparar-me un cafè. Em sentia estranya, diferent, faltava alguna cosa a la meva vida que era incapaç de recordar. Semblava que acabava de despertar d’un llarg coma, no em recordava de res, tenia la ment en blanc. Després, vaig tornar a l’habitació i vaig veure una nota a la tauleta de nit, amb dues simples paraules, que encara no acabo d’entendre: Ho sento.
Laia Allué_2n A Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
El meu color preferit és el blanc i tu prefereixes el negre. La meva idea de viatge per recordar és a una platja paradisíaca i tu creus que és al cim més alt de la muntanya. Jo prefereixo una bona pel·lícula i tu llegir-ne el llibre. Jo prefereixo les ciències i tu les lletres. Tu prefereixes la xocolata calenta d’hivern i jo els gelats de vainilla de l’estiu. Tu adores l’olor a gasolina i jo no la puc ni suportar. Tu podries passar-te hores parlant i jo prefereixo escoltar els silencis. Tot i això, quan d’aquí uns mesos marxi de casa, em conformaré d’imaginar que entraràs a la meva habitació i pensaràs: “com et trobo a faltar”.
Julià Álvarez_2n A Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
Estava molt ben preparat. La nit anterior l’havia passat estudiant i havia absorbit tots els conceptes amb l’ajut profund dels sons. Ara el timbre estrident posava en tensió tots els alumnes. És el moment que els nervis comencen a aflorar i el volum de les veus va pujant. Corren apunts desordenats per tota l’aula i entra el professor seguit d’un esclat de decepció. Les taules en moviment i els sorolls de nerviosisme creen un gran rebombori, mentre el mestre, incapaç, demana silenci i serietat. La situació torna a la calma, encara que sota una atmosfera de tensió. L’examen arriba a la meva taula i la ment se’m queda en blanc.
POL ROBERT COMPTE_3r A ESO COL·LEGI JANER
L’experimentat excursionista ascendia per la muntanya, l’envoltaven neu, boira, vent i temperatura gèlida. Quan arribà al cim, amb la barba plena de neu, el nas vermellós i els llavis molls no s’aturà i amb l’últim esbufec decidí fer un pas més, però no hi notà fermesa i percebé aquella sensació com quan, en un malson, caus precipitadament fins que et despertes. Però no es despertà. I quan volgué adonar-se’n ja era dins, xop, esgarrifat, atordit. Havia caigut a l’aigua. No sabia nedar. Ho intentà amb totes les forces però s’enfonsava. Les últimes visions van ser l’aterridora, enorme i punxeguda paret del penya-segat. La boira i la muntanya havien desaparegut.
Clàudia Marsal_3r A ESO COL·LEGI JANER
Una nit tranquil·la, estrany en plena ciutat. Un jove, martiritzat per alguna raó, vagava pels carrers silenciosos, submergit en profunds pensaments. Retenia una fotografia presa entre les mans. L’oprimia amb tanta força però alhora amb inseguretat, que qualsevol hauria dit que es tractava d’una relíquia vertaderament valuosa. No obstant, aquella imatge només contenia el bell rostre d’una noia de similar edat. L’enyorança i la desesperació inundaven els ulls de l’errant, com la pluja començava a fer-ho sobre el fred asfalt de formigó. Què havia fet? Potser la culpabilitat de negar la vida a una persona innocent era massa per a ell.
Daniel Areny_3r C secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP
Surto corrents de l’institut, encenc el mòbil i marco el seu número. Li truco amb impaciència. Per fi em contesta: li pregunto si ja té la resposta, necessito saber-ho, necessito saber què fer. Ella em diu que no. Normal, penso jo, deu preferir algú millor que jo. De fons se sent un xerrim i algunes rialles femenines. Les seves amigues. Em sap greu i penjo molt enfadat. El món em cau a sobre, jo que per ella ho he fet tot… enviant-li missatges per animar-la, rebent-la amb regals i cartes d’amor… I a ella tot això li sembla divertit, és més ho comparteix amb les seves amiguetes. Hi ha sensacions precioses però que seria millor no sentir.
Luisa Lemos_3r C secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP
Gràcies a l’evolució humana hem après a fer moltes coses. Que necessitem menjar, truquem al repartidor de pizzes; les cordes vocals, tan evolucionades que les fem servir per cridar i ferir els timpans i la sensibilitat dels que ens envolten. Els cotxes, tan moderns que alguns no entren per la porta i no es poden col·locar bé al seient, fet que provoca greus accidents. La nostra alimentació, tan variada, sobretot a les escoles. Les dietistes volen que mengem cada dia fulles de diferents formes i colors, més conegudes com amanides; o sopes, també de diferents gustos… inexplicables. Sincerament, més valia no haver evolucionat.
