vane

Aleix Dorca Carbonell_3r B Col·legi Sant Ermengol

Entra una persona qualsevol a un lavabo i es va a rentar les mans. Aleshores veu que en comptes de mirall hi ha una frase a la paret de totxanes que diu: YOU ARE BEAUTIFUL. En llegir aquella frase surt del lavabo plorant.
Després de plorar i més plorar, i de molta tristor, demana hora a un psicòleg, on treballa i treballa fins a superar aquella frase colpidora. Temps després, creu que podria tornar a entrar al maleït lavabo. Hi entra amb decisió i en veure la maleïda frase somriu i diu: “Doncs no soc tan terrible com em pensava al principi.”
A l’altra paret hi escriu: NO TOTS SOM IGUALS, PERÒ DINS SEMPRE HI HA ALGUNA COSA BONICA.

Júlia Angrill Moreno_4t B Col·legi Mare Janer

Jo estava segura, segura que l’estimava, i pensava que ell a mi també. Segura que estaríem junts per sempre. Segura que mai no em fallaria, ni em faria mal. Segura que la nostra família ens acceptaria i seríem molt feliços. Segura que només tenia ulls per a mi. Vaig deixar de parlar a tots els nois que m’haguessin estimat més que tu per estar amb tu. Segura del nostre futur, dels fills que compartiríem i del nom que els posaríem. Segura que era jo qui sempre tenia la culpa de tots els problemes i de totes les discussions. Abans, però, de tantes il·lusions, m’hauria d’haver preguntat si tu estaves segur de tot el que em feies imaginar.

Josep Pérez da Costa_4t B Col·legi Mare Janer

Un missatge. Un senyal. Un avís. Tot això tan sols en un parell de lletres escrites en un paper vermell amb segell de color negre. D’on ve, com hi ha arribat, què hi deu dir? Només tinc preguntes, i sense cap resposta. Pànic, por, inseguretat, és el que sento en aquests instants, tot en una mil·lèsima de segon. I si és dolent, i si s’ha mort algun familiar, i si són les multes allargades que tinc? Què puc fer? Els sentiments que m’envolten són desagradables, tant que vull desaparèixer, vull que m’absorbeixi la terra i vull que la gent m’oblidi, penso.
Una carta vermella, amb un segell negre, amb una adreça oposada i amb un nom veí.

Diego Fernandes Antunes_3r D EA 2A Ensenyança d’Encamp
Encara recordo aquell matí de dissabte, preparat per anar al partit. Encara no sabia què em passava, però no li vaig donar gaire importància, me’n vaig anar directe al bus perquè jugàvem fora. Eren dues hores de viatge fins arribar al camp i vaig veure unes grades enormes; semblava el camp de la Ponferradina. També vaig veure una noia molt maca a les grades i em van dir que es deia Lara. Tenia els cabells arrissats i uns ulls negres. Després del partit, vaig tenir el valor d’anar-hi a parlar. Tot anava molt bé, però un dia em va dir que tenia parella i em vaig deprimir perquè ella m’agradava molt. Fins que un dia em vaig despertar…

Eric de Matos Domínguez_3r D EA 2A Ensenyança d’Encamp
M’encén que la gent s’apropi a mi per interès. No tinc amics, en la meva vida només hi ha gent que m’utilitza i després em deixen tirat. Som vint germans i a tots ens passa el mateix. El fet que em deixin tirat és el que més m’emprenya, perquè jo soc allà per ells en qualsevol moment i a qualsevol lloc per ajudar-los i després no rebo ni un bon dia, ni un com estàs… només passen de mi i com un burro torno a caure en el parany i mai aprenc dels meus maleïts errors.
Potser és per la meva roba blanca i taronja. A classe ningú em vol veure ni tenir-me a prop. Els professors em persegueixen pels patis i passadissos. Odio ser tabac.

Flavio Vieira_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
Amics és una paraula que tothom coneix, però que no qualsevol sap definir. Tothom pensa tenir-ne però no sempre és així. És una paraula amb doble sentit. Tothom pensa en algú que sempre estarà al costat, algú que sempre t’ajudarà si necessites alguna cosa. Però, la realitat no és aquesta. No tothom està dispost a fer el que sigui per ajudar un amic quan realment ho necessita. El que hauríem de fer més és pensar en nosaltres mateixos i no dependre de ningú altre, perquè no sabem en quin moment ens poden fallar. Per sort, no tots som iguals i hi ha moltes persones que valen la pena. Personalment, jo agraeixo tenir els amics que tinc.

Miquel Alberca_3r B Lycée Comte de Foix
El taekwondo és una art marcial que requereix molta disciplina. Es pot millorar de diferents maneres encara que la millor és entrenar molt. El color del cinturó identifica el nivell d’una persona. Aquest va des del nivell més baix, és a dir el cinturó blanc, fins al nivell més alt, el negre. Hi ha dues maneres de canviar de color de cinturó. La més òbvia és anar superant els exàmens en uns intervals de temps que augmenten exponencialment la dificultat de l’examen. L’altra forma és guanyant campionats o competicions. Si guanyes un campionat, et donen punts per poder canviar de color. Les dues opcions són vàlides per demostrar progrés.

Érik Bosch_4t Col·legi Sagrada Família
La vida, una cosa que tothom té, però que poca gent valora i en sap gaudir, perquè moltes vegades hi ha gent que no gaudeix o no té la vida que vol o desitja. Però amb l’ajuda d’altres persones “amics, família” pot ser molt més fàcil disfrutar-la i aprofitar-la. Perquè la vida a vegades costa molt de valorar i molts cops la valorem quan ens queda poc temps per viure o estem en una situació molt complicada. Per això la vida s’ha de disfrutar sempre al moment, i aprofitar al màxim que puguis i fer tot el possible perquè en aquesta vida no hi ha res per sempre. I el temps, com de fet la vida, és un cosa limitada i que no podem comprar.

LucÍa Adorador_4t Col·legi Sagrada Família
Coneixes una persona, ja sigui en xarxes socials o perquè formeu part del grup d’amics de l’estiu, l’últim és el meu cas. Era juliol, jo tenia un nou grup d’amics, un d’ells em va cridar l’atenció, era divertit i agradable en el parlar, a la vegada era el noi més guapo que mai havia vist. Durant l’estiu, vam anar quedant, i a mi em començava a agradar. Un mes després, m’arriba la notícia que se’n va fora a estudiar, que té nòvia i que no el podré veure fins al novembre. L’últim dia abans d’anar-se’n, em quedo pensant, com podré viure sense ell, plorant, desitjant estar amb ell, en aquell moment vaig saber que estava enamorada.

Luca Cerqueda Lastovkina_3ème B Lycée Comte de Foix
Us imagineu la ciutat de París encaixada dins d’Andorra; la Tour Eiffel amb muntanyes al voltant dominant-la completament, l’Arc de Triomphe i la Place de l’Étoile amb l’enorme quantitat de cotxes que hi circulen. Imagineu-vos el que pensarien els francesos d’aquest manlleu. Us adoneu de l’impacte mediambiental que això suposaria? París, desapareixent sobtadament amb els seus habitants i ressorgint a Andorra. França podria declarar la guerra a Andorra per haver-los capturat París i els parisencs. I, com es defensaria Andorra? Potser amb homes muntats sobre vaques i cavalls o més aviat amb els tractors com a tancs… Seria un caos!