vane

Alexandra Davydova_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Al cap d’un temps me’n vaig adonar. Ja no hi eres. Te n’havies anat a un lloc millor, al cel estrellat que veig cada nit. A vegades et sento i la teva presència és el que més m’agrada. T’has anat emportant un trosset del meu cor. Recordo quan me’n vaig anar tot l’estiu i en obrir la porta ja m’estaves esperant. Vas saltar a les meves cames d’emoció quan em vas veure. Em vas fer una mica de mal, però no em va importar. Sempre anaves amb mi, fos on fos, em seguies. A casa puc veure les teves empremtes invisibles i a cada cantó estic esperant que treguis el caparró. Miau!

JOEL COBAS QUERO_3r A Col·legi Sant Ermengol

Estàs apurat perquè necessites entregar un treball de català. No saps com fer-lo, penses en idees, però no creus que en tinguis cap. Penses que no sortirà bé, que és estúpid, et desesperes i no pares de pensar que no podràs. Aleshores penses, intentes il·lustrar-te amb algun record, sensacions, sentiments. Coses que t’hagin passat, o qualsevol cosa, però et sents impotent, sense poder fer res. Estàs estancat, no te’n surts; fins i tot penses a engegar-ho tot a prendre pel sac. Llavors et tranquil·litzes i tornes a tenir aquesta sensació d’impotència, però aleshores t’adones que el treball el pots fer de la impotència.

YAHIR ALEXANDER CHUZÓN AGUILEREA_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era una tranquil·la nit de Nadal, tots ajudaven a parar taula per començar a sopar. Jo en aquells  moments m’havia assegut a mirar a través de la finestra i em vaig fixar en una cosa molt estranya. Al cel van aparèixer dos cercles grocs que jugaven entre ells. Em va fer por. Quan li vaig dir a la meva mare em va dir que segurament era alguna joguina amb llums o alguna cosa per l’estil. Però jo vaig seguir observant com jugaven aquests llums. Vaig desconnectar una estona i quan vaig tornar a mirar per la finestra, vaig veure que ja no eren dos sinó que eren tres. Passats dos minuts van desaparèixer com si res, sense deixar rastre.

UZZIEL PUJOL MARTIN_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era una família formada pel pare, la mare, un fill gran i un de petit. L’avi per part de pare estava bastant malalt. El pare anava molt poc a visitar-lo. Un dia, els de la residència van trucar al pare per informar que no es trobava bé, així que el pare va agafar la furgoneta i va marxar el més ràpid possible cap a la residència. Per mala sort ja no hi va ser a temps. Ara li venien tot de records en el seu cap i li sabia greu no haver fet el possible per passar més estona quan podia. Ara ja no hi era a temps. I tampoc havia arribat a temps i és ben cert que no ens adonem del que tenim fins que ho perdem.

MARC ESCABIAS LLORENS_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

El futbol aporta molta alegria i felicitat en la majoria dels casos, tant per als qui el practiquen com per als qui l’observen. En el futbol fas nous companys i aprens nous valors, com no ser egoista i pensar en l’equip. Aquests valors que ens inculquen a l’esport s’apliquen a la vida real. A més a més, és un esport d’esforç i en alguns casos de superació, com quan tens alguna lesió. Quan la superes, et sents satisfet i alegres els aficionats de la teva recuperació. Pots afectar en les emocions de moltíssima gent en el moment de guanyar o de perdre un partit. Això significa que hi ha molta gent que et dona suport.

MÍRIAM CLOTET ALVAREZ_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

 Viure en una cova no està tan malament, oi? Segons he sentit, és diferent; tot i això, s’hi està prou bé. Però m’agradaria viure a la ciutat, diuen que és millor. La meva mare sempre em deia que jo era massa gran per viure-hi. Soc completament diferent dels humans. Tinc unes ungles massa esmolades i unes dents excessivament llargues. Quan m’enfado o esternudo trec foc per la boca i crema molt!! Quan passo per llocs estrets i no gaire alts, em rasco les ales. Amb el tema del menjar… Passaria molta gana. Però el que més em preocupa són els diners, és una cosa amb la qual et donen coses, segons el que he entès, i no en tinc.

GALA JIMÉNEZ ESPIN_3r B COL·LEGI MARE JANER

Estel de la meva nit, Sempre ens han dit que encara que som com el dia i la nit, el blanc i el negre… sabem com complementar-nos. Podrien pensar que estem predestinats, fets l’un per a l’altre. Però no tenim aquella desitjada història d’amor perfectament escrita. Hem perdut, sense adonar-nos-en, l’atmosfera màgica que ens envoltava els breus dies d’hivern.  Aquell conte amb el final feliç, que m’havies promès durant tant de temps, és només una falsa il·lusió. I tots els nostres moments s’han ofegat en un mar d’engany i incertesa. Adeu, Melanie. 

JAN GUZMÁN_3r B COL·LEGI MARE JANER

Se’m fa pesat estar amb tu. La sola presència teva m’incomoda. No ets agradable, no ets algú en qui puguis confiar. Encara preguntes per què no tens ningú al teu costat? Tranquil·la, jo t’ho explicaré. Provoques accidents i conflictes, però a tu, això, t’és igual. Tu només vols el teu bé i el de ningú més. Et dediques a prendre tot el que vols sense dir res, sense donar explicacions, sense que t’importi l’altra gent. Creus que jo he volgut això? Creus que soc un mal conductor?  No, això és cosa teva i de ningú més. I encara vols que et miri als ulls? No. Espero que entenguis, Mort, que no m’acostumo a sentir el teu alè vora meu. 

CHLOÉ GÓMEZ CHOIhloé gómez choi_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

La meva mare m’explicava històries sobre tu. Em deia que m’assemblava molt a tu. Teníem els mateixos interessos i pensaments. Et va apassionar la boxa i jo fa 6 anys que boxejo. També teníem idees semblants per al futur, per créixer fort i valent. També em va dir que jo tenia el mateix caràcter que tu. Em deia que era així gràcies a tu. I a mi, també m’agradava creure-m’ho. Però només et veia 1 cop cada 2 anys. I ràpidament, es va convertir en quatre vegades a la meva vida. Quan vas morir, la meva mare va plorar, la meva àvia va plorar, però jo només em demanava quina mena d’avi hauria pogut tenir si no haguessis marxat cap al cel. 

ARNAU JUÁREZ MOLNÉ_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava sola al carrer i un cotxe negre es va parar al seu costat. Un desconegut va baixar i la va obligar a pujar al cotxe. Va intentar resistir-se, però no va poder fer res per poder sortir d’allà. Esverada va escridassar l’home què volia d’ella i li va dir que l’havia de portar a un lloc on l’esperava la seva mare. A ella, ningú li havia dit que la mare l’esperava i va intentar sortir del cotxe, però no ho va aconseguir. Finalment, el cotxe va parar en un carreró fosc i brut. La va fer baixar i la va arrossegar fins al fons d’un cul-de-sac. Allà va veure unes maletes, la seva mare amb una pistola i el seu

JOAN CAMPOS HIDALGO_3r A

COL·LEGI SANT ERMENGOL

L’adolescència és molt dura: passes de ser un embrió a ser una gallina sense cap, has de decidir moltes coses, passes a tenir responsabilitats, experimentes canvis físics. D’aquí a poc hauràs de prendre decisions importants per a la teva vida i per a la teva carrera. Quan passis a la universitat viuràs sol. A poc a poc t’allunyaràs de les persones que més estimes, cada amic tindrà el seu camí i la vida ja no serà com quan eres petit. No significa que sigui dolent sinó que serà diferent.

MARC CALVET FONOLL_3r A

COL·LEGI SANT ERMENGOL

Hi havia un llop que sempre s’aixecava per anar a caçar, però sempre caçava de més perquè li agradava, i quan no quedaven més animals canviava de zona i també matava els animals de la zona. Un dia es va trobar un llop i com que no volien compartir, els dos van canviar de zona. Fins que va trobar un lloc ple d’animals i en tres dies va acabar amb tota la fauna. I una nit va tindre un somni: es veia com la Terra es quedava sense animals herbívors i només quedaven animals carnívors. Quan es va despertar va entendre el missatge i ja no matava els animals i n’anava deixant alguns de vius perquè es reproduïssin. 

IKER RUEDA RAMOS_3r A

EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Una vegada hi havia un senyor de 57 anys però que es cuidava molt bé. El problema és que, un any sí i un any no, es transformava en un objecte diferent, cada setmana, durant tot l’any. També, l’objecte en què es transformava es feia més petit cada dia de la setmana. El bo és que al final de la setmana tornava a ser una persona de la seva mida. Però el problema era que si li tocava un objecte d’ús quotidià qualsevol persona l’agafava com si fos un objecte normal. L’altre problema era que un any sí i un any no, però diferent de l’anterior, es transformava en qualsevol animal: insectes, aranyes, mamífers… qualsevol mena d’animal. 

Caracteres: 696 | Palabras: 127 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1

IKER SANTANA_3r A

EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Van passar dues hores i encara no sabia què escriure. Vaig pensar en diversos temes com formatges, paisatges, amics, coses familiars, el col·le, cotxes… No sabia què fer, m’estava agafant ansietat, no tenia cap idea, no sabia què escriure. Vaig mirar el rellotge amb pànic, el temps s’acabava, tenia solament uns pocs 30 minuts! No sabia què fer, m’estava tornant boig. Què faré, on, com, perquè havia d’escriure, sí o sí, no podia anar-me’n sense escriure, però estava bloquejat, no sabia de què parlar. Vaig provar d’estirar-me a terra i pensar, vaig escoltar música, quan de cop sense adonar-me’n ja havia escrit el microrelat…

Ian Estrabaud Durich_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Una tarda corrent va entrar un noi per la porta del pavelló, callat i tímid. Durant els entrenaments no se sentia confiat. Els dies passaven i ell no suportava ser el pitjor de l’equip. Als seus pares els era igual perquè no els agradava aquest esport, pensaven que era un hobby per a ell i que no arribaria enlloc. També pensaven que no els jubilaria. Desanimat, un company el va animar, anant al parc i treballant dur per millorar-lo individualment i fer-li guanyar confiança. El dia del partit va jugar tan bé que l’equip rival el va felicitar. Llavors va acabar sent el capità de l’equip. Al final tothom coneixia el seu nom, és lo Toni.

Chada Laassara Benchahmout_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia normal i corrent i amb les meves amigues vam decidir de fer un viatge. El viatge no era un viatge de treball sinó de descans, ja que teníem vacances, a la feina. Quan ens vam reunir a l’aeroport, vam veure que a la terminal dos hi havia molt de xivarri. Vam anar a veure què passava, era una noia adolescent, estava estirada a terra amb els ulls tancats, vaig suposar que estava inconscient. Doncs vaig fer el següent: trucar al número d’emergències, li vaig tocar les dues espatlles, li vaig aixecar el cap i obrir la boca, i vaig escoltar la respiració durant 10 segons. I per fi va respirar! I si aquella adolescent era jo.   

ANDRE GROUX TRESCASTRO _3r A COL·LEGI MARE JANER

La meva creativitat es va esfumar i no hi vaig poder fer res. A l’escola ens van encomanar una tasca complicada: inventar una història per a la setmana següent. Els dies van anar passant i el diumenge al vespre se’m va ocórrer una idea fantàstica. Vaig passar-hi treballant bona part de la nit. L’estona de son va ser mínima. Gairebé inexistent. L’endemà arribava tard. Vaig carregar la motxilla i vaig sortir escopetejat. En arribar a classe ens van demanar que les exposéssim. No podia ser! En aquell moment, es va disparar l’alarma d’incendis. Dues hores més tard, en revisar l’estoig, no hi vaig trobar l’USB. M’havia salvat pels pèls.

JAN PERONA VALLÉS_3r A COL·LEGI MARE JANER

Sempre que penso en l’àvia m’envaeixen records de la infantesa, com els passejos per la muntanya. Anava sempre amb mi perquè era amb qui millor s’ho passava, o això em deia. Anàvem a descobrir nous espais de la naturalesa, rius, boscos. Fent fora el fred, el seu cor envaïa el meu. Quan ja tornàvem cap a casa, ens esperava l’avi amb aquella xocolata calenta tan bona que ell ens feia. Quan hi penso, em venen al cap molts records, però aquest és únic. De moment, encara puc visitar-los, però d’aquí a uns anys segur que ja no. I em fa por esborrar alguns d’aquests moments tan màgics amb ells. Moments als quals sempre he volgut tornar.

NUNO M. PEREIRA RODRIGUES_3r B EA 2a ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Vaig a casa, com un dia normal, quan de sobte vaig veure la meva millor amiga i ens vam posar a parlar. Estàvem davant de l’institut, quan va sonar la campana. Ens vam abraçar i vam anar a les nostres aules, però anàvem a classes diferents. Després quan era l’hora d’anar al pati la vaig veure, però estava trista i quan vaig anar a preguntar-li què li passava, em va dir que la seva parella l’havia deixat. Això em va posar trist, em va dir que necessitava una mica d’espai i de temps. Havia de superar la ruptura, però allí estaria jo per animar-la i aixecar-la de qualsevol situació perquè això també és amor, estar quan et necessiten. 

MARTINA ROMERO SANTAMARINA_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

A l’estiu, la posta de sol a la vora del mar. Un cel de colors càlids. Entre les ones del mar, els meus peus s’enfonsen a la sorra. Miro enrere i veig les petjades que he deixat, una línia recta que em recorda el camí recorregut. En aquest moment, el temps sembla aturar-se. És com si el món s’aturés per admirar la bellesa d’aquest moment. Em deixo emportar per la brisa marina mentre el sol s’amaga sota l’horitzó. En cada passa, em sento lliure i en pau. És en aquests instants que recordo el poder de la natura. L’aigua xoca amb la sorra, les gavines canten i la senzillesa de la vida. És en aquest instant que em sento complet.