Odei Espasa_3r A EA 2A Ensenyança Encamp
Tot comença amb l’1 i acaba amb el de… 1. Aparèixer, ser estimat per tots, “SER EL CENTRE D’ATENCIÓ” 2. Somiar, pensar en el que voldràs “SER”. 3. Entendre, pensar en l’1 com en el 2 i pensar en els “SEGÜENTS NOMBRES”. 4. Torna a ser l’1,“PERÒ NO ETS TU” 5. “AJUDA, ENTENDRE, APRENDRE…” 6. Ser rebutjat però… “CONTINUAR” 7. Tot l’esforç ha tingut el seu mèrit però notes que et falta quelcom, ho trobes, és “AMOR” 8. Creixes i ara tot té sentit, la “VIDA” 9. Saps que el 10 arribarà però no tens por, saps que ho has fet “BÉ” 10. Per fi, saps que és el moment tot això haurà acabat. Escoltar el seu plor et fa mal, però ella sap que estaràs bé “ADEU”. 1…?
vane
La papallona
Niko Canlas_3r A EA 2A Ensenyança Encamp
Una noia, que és assetjada en línia, decideix marxar de casa seva intentant trobar consol a la natura. Puja a un turó proper i veu una bella i acolorida papallona, plena de vida, que passava suaument de flor en flor. Segueix la papallona amb l’esperança d’acostar-s’hi. Ella continua caminant, hipnotitzada pel moviment del ball de la papallona. Però després, sense previ avís, la papallona s’esvaeix a l’aire. S’adona que tot és fruit de la seva imaginació. De sobte no es troba en un turó, sinó en una carretera desconeguda. Un cotxe s’acosta cap a ella. El mira amb por. Ràpidament és envoltat de papallones. Ella corre i fuig lluny…
Aquell dia
Alexia del Moral_3ème H Lycée Comte de Foix
Era un dia normal a la neu. Tot anava com estava previst fins que em va trucar la meva mare. Deia que s’apropava una tempesta molt forta. Vaig avisar a tothom i vam fer mitja volta. La baixada anava bé, fins que vaig veure la tempesta arribar. Tenia molt mala pinta i ens vam apressar més encara, però ja era massa tard… Es va posar a nevar molt fort i un bloc de neu baixava cap a mi. No vaig tenir temps de reaccionar. Vaig perdre la visibilitat i vaig caure. Vaig començar a cridar amb totes les meves forces, però ningú no em responia. Tot va passar molt de pressa i en uns segons em vaig trobar tancada, sense poder respirar bé.
Sergent Jimmy
Miquel Colom Torné_3ème H Lycée Comte de Foix
La vida ens ofereix moments dolents i moments bons. Jo vaig tindre uns moments molt dolents fa exactament tres dies. Al meu escamot i a mi ens van convocar i traslladar a la guerra de Vietnam. Quan vam arribar-hi, vam haver de saltar de l’helicòpter, perquè ens estaven disparant per totes bandes. En saltar, vam perdre dotze homes i vint-i-tres van resultar ferits. Va ser una massacre. Els meus amics cridaven, sofrien… No ho desitjo ni al meu pitjor enemic. En instal·lar-nos, ens vam dividir en dos grups. Allà vam tindre una gran tragèdia, un dels escamots va ser rodejat i quan ens en vam adonar , vam tindre una gran sorpresa.
No tot és dolent
Dot Frases Codina_3r D EA 2A Ensenyança santa Coloma
Hi havia una vegada un nen que tenia molts problemes tant familiars com escolars. Un dia d’excursió aquest nen va anar a fer un riu. En aquell moment va veure des de lluny una llum i amb cosetes volant. El nen va decidir anar a veure què era aquella cosa. Un cop arribat, era un lloc on ell se sentia molt còmode, per fi se sentia en llibertat. El nen cada cop escoltava menys els seus companys, així doncs va decidir anar-hi. Al cap d’uns dies va tornar-hi, i aquell dia se li van curar tot els mals de cap i les ferides. A partir de llavors va anar cada dia abans d’anar a l’escola fins al punt que ja el van acceptar.
Un somni no tan somni
Ainé de Lima Val_3r D EA 2A Ensenyança santa Coloma
Obro els ulls. Escolto la gent parlant al meu voltant. Em sento sola i tancada. Està tot fosc. Tinc por, no sé pas on soc, l’únic que sé és que la gent parla d’una noia. Una noia que era en un hospital per patir una forta depressió, una jove que només pensava a sortir d’allà, ser lliure i no haver de prendre medicaments o patir més atacs. Quan de sobte escolto el meu nom, parlen de mi? On soc? Sento que estic en un funeral però que la morta soc jo. Sento un moviment en mi, què és? No ho sé. M’aixeco, obro els ulls, veig llum, soc viva! Però aquella llum no és de l’habitació, és del meu final. Soc lliure per fi…
Realitat vs. el Món Oníric
Noemí Codó Gasa_4t Col·legi Sagrada Família
En una nit d’estiu, la brisa del ponent passava pels meus cabells, més enllà vaig veure el sol que s’amagava en una llum tènue. Vaig tancar els ulls i en tornar-los a obrir vaig trobar màgia en el meu interior, el cor em bategava fort. Finalment, em vaig trobar enfront d’un panteó antic i derruït. A dins hi havia boira, sentia voletejar mussols a l’interior. L’ambient era fred i humit, vaig posar-me neguitosa mirant sense parar el rellotge que duia a la mà, les agulles del rellotge giravoltaven ràpidament. De sobte, em vaig trobar a la meva habitació i vaig ser conscient que havia estat en una altra dimensió temporal.
Cor trencat
Ainhoa Casas_4t Col·legi Sagrada Família
No pots pretendre que oblidi tots aquells records que envaeixen la meva ment quan estic tota sola. No pots pretendre que oblidi les nostres carícies plaents acompanyades de mirades i de somriures. No pots pretendre que faci com si res hagués passat, perquè no puc. No puc oblidar aquella persona que ho va ser tot per a mi. No puc oblidar-te. Sembla irònic que aquella persona que ho era tot per a mi s’ha convertit en un record. Tantes promeses incomplertes per part de tots dos no s’obliden. Espero que aviat recordi els nostres records amb alegria i no amb tristesa perquè encara que no estem junts, t’estimo com no ho he fet mai amb ningú.
Suc de poma
Jan Ebri_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Una tarda a casa de la Lucía. Ella estava a casa estirada al llit quan li va començar a fer molt mal el cap. Al principi pensava que tenia covid-19 i, sense pensar-s’ho, es va fer una prova PCR de les que et pots fer a casa. Va inserir el pal pel nas i va sentir com alguna petita vena del seu nas li petava i li començava a sagnar el nas. Va baixar corrent a la farmàcia i va comprar un nou test. Aquesta vegada va anar amb més cura i va inserir el pal fins que va plorar una mica, el va extreure i va ficar el pal dins de mostra; va sortir negatiu, però el mal de cap persistia així que va prendre un suc de poma i ara es troba millor.
Formiga o papallona?
Leire Domínguez_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Ell sempre havia volgut ser una formiga, perquè sempre estaven acompanyades, inclús amb els del seu voltant. Perquè sempre s’ajudaven entre elles i tenien algú sobre qui recolzar-se. Però uns anys més tard, va entendre que no es tractava d’això. Es tractava més de ser com una papallona. De ser única, de no trobar ningú com tu. De no haver de dependre de ningú per a poder estar bé, per a poder gaudir dels millors moments. Que no havia d’estar sempre acompanyat, que la companyia d’un mateix fos més que suficient, de no tenir la necessitat de recolzar-se sobre ningú sinó tenir la suficient força per fer-ho tu sol.
Dia de mar
Laura Martínez_1ère PROAGORA Lycée Comte de Foix
Era un dia de platja, feia molta calor i les ganes em van empènyer cap a l’aigua, l’aigua era gèlida però agradable alhora. M’allunyava mar endins, fins que l’única companyia era el moviment del mar. Relaxada amb els meus pensaments, vaig notar un ràpid moviment que em va sorprendre. Em vaig alarmar i vaig mirar embogida per tot arreu, intentant buscar la raó del moviment, però no vaig percebre res. De sobte vaig notar com una cosa viscosa m’agafava el turmell fortament. Amb moviments bruscos vaig intentar fugir desesperadament tot cridant per captar l’atenció d’algun banyista. No tenia escapatòria i el mar em xuclava més endins…
S’acaba el temps
Arantxa Solano_1ère PROAGORA Lycée Comte de Foix
Una notícia acaba de canviar la meva vida. Entro a casa amb els ulls plens de llàgrimes. La mare m’agafa la mà amb força, escolto el seu plor. El meu cor es comprimeix quan veig l’avi mirant la foto de l’àvia amb nostàlgia i tristesa. El meu pare sempre m’ha dit que he de valorar les coses mentre les tinc, i finalment he entès les seves paraules. No hi haurà més nits plenes de contes, ni consells vora el foc, ni petons plens d’amor. L’àvia ha marxat quan més la necessitava, l’únic record que em queda d’ella és l’anell que l’avi va regalar-li. Les nostres vivències romandran dins del meu cor per sempre més.
T’estimo àvia.
El regal de la meva vida
Gabriel Vidal Artigues_3r B Col·legi Mare Janer
Una nit normal, fosca. Son. Quan encara no era de dia, un petit dolor em va despertar. Ja sabia que alguna cosa no anava bé, em trobava sense ànims. Vaig obrir els ulls una altra vegada, però ara estava assegut al cotxe, anant a algun lloc que no era el col·legi. Ja hi érem. Estava estirat a un llit. Pensava que érem a casa dels avis. La mare em va explicar coses que no recordo. Sí que recordo que la mare estava inquieta i nerviosa. Tenia una via a la mà que m’hidratava. De sobte, em vaig trobar en una habitació, sense aquell tipus de dolor. La sang no tornaria a bombejar igual, t’estaré sempre agraït per donar-me més temps vida.
Nivells
Alma Ibañez_3r B Col·legi Mare Janer
Hola, em dic Lia i tinc 16 anys. Fa temps que no estic bé, ja fa dos anys que la meva mare va morir de càncer i ahir em van detectar la seva mateixa malaltia. He estat pensant que volia dir d’alguna manera tot el que sento i és aquesta: tots vivim en un estat d’ànim diferent: felicitat, por, tristesa, amor… o, senzillament, amb una barreja d’emocions. Que irònica és la vida, oi? Quan menys t’ho esperes, ja tens un nou problema, sigui del tipus que sigui.
L’altre dia em van dir que la vida és com un joc i que cada problema és com un nivell, quan el superes toca el següent. A mi ara em toca tornar a jugar, i a tu? Per quin nivell vas?
Riiing!!!
Daiana Jade_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Anava a tota velocitat. M’estaven perseguint. Estava a l’autopista. Sobrepassava el límit. Quan de sobte… RING! Va sonar el timbre de l’escola. Sí, m’havia adormit. Em vaig aixecar, espantada pel soroll. El primer que vaig veure va ser el professor, tenia cara de restret, i venia cap a mi. Vaig mirar cap als costats resant perquè estigués caminant cap a qui tingués al darrere. Però quan em vaig girar per mirar no hi havia ningú. Efectivament em va començar a cridar exageradament. Mentre ho feia vaig notar la mirada d’un noi que m’observava des de la porta. Un bon inici per a una història perfecta, no creus? Doncs té un final tràgic.
La ruptura
Nuno Delgado_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Tot anava bé, anava sobre rodes. Però va arribar aquell viatge. Després res tornaria a ser igual. Barcelona, hotel, treball i una dona. Era l’únic que feia falta per enganyar la família. Era un dimarts, a les 22.30 h, i ja intuïa què passaria. Estava a punt d’adormir-se, però va escoltar allò que mai hauria volgut sentir. –Me’n vaig de casa! Va dir el pare. Llavors el nen es va aixecar i es va posar a plorar. Va cridar son pare i li va dir: –Pare! No te’n pots anar ara. –Deixa’m! va dir el pare. El nen es va tirar per terra i va començar a plorar. Es preguntava el perquè, però va entendre de seguida que tot aniria millor sense el pare.
Records de la parada del clípol
Álvaro PEMARTIN CARRILLO_3r B COL·LEGI ESPANYOL MARIA MOLINER
7 del matí. Tothom està esperant el bus, tots preparats per començar el dia. Cares monòtones omplen el carrer quan, de sobte, arriba ell. La seva presència comença a il·luminar la parada. Els seus ulls nacrats, inquiet, amb emoció per començar el curs. Mans robustes i amb aspecte suau com el cotó, no paren de moure’s. La seva cara es completa amb un somriure visible, amagat darrere de la mascareta. El bus arriba, però el món se me’n va. De cop, estic a terra. Aixeco el cap i no hi ha ningú més excepte ell, està agafant els meus llibres, em dona la mà, m’ajuda a aixecar-me i es presenta:
-Hola! Em dic Felipe, agafes aquest clípol?
La traïció
Aitor Wilmer HUACCHA GAMARRA_3r B COL·LEGI ESPANYOL MARIA MOLINER
El Marc i la Noa, policies professionals, havien de resoldre una missió molt important. El Marc no podia renunciar a aquesta feina, tot i la perillositat, perquè havia de mantenir dona i filles. La Noa l’entenia però per a ella aquesta sí que era l’última.
Rebien les ordres per l’auricular. Havien d’entrar per una porta molt antiga que feia molta por. La Noa anava darrere vigilant qualsevol cosa que pogués passar mentre estaven distrets. Van obrir la porta i van veure que no hi havia ningú. El Marc “flipant” pensava que era una broma de mal gust. Parlava per l’auricular però no rebia cap senyal. El Marc i la Noa havien estat traïts.
Les muntanyes
Uriel Kokor Galván_3ème E Lycée Comte de Foix
Les muntanyes són molt boniques, la sensació més bonica és quan en puges una i, de mica en mica, et vas cansant, però, quan arribes al pic i sents el vent a la cara, veus altres muntanyes i parròquies, et sents magníficament. Et sents com si haguessis fet l’impossible, com si ningú més hi hagués pujat, una sensació especial que només passa quan ets dalt. El millor és pujar acompanyat per la família, els amics o amb els de les colònies, gaudeixes del pic tot content i cantant, somrius… Permetent millorar i fortificar unions; aquesta sensació és encara millor que la d’abans. Les muntanyes són una manera de fer-te sentir molt millor.
Llibertat
Alana Barragan Pascuet_3ème E Lycée Comte de Foix
El vent acariciava les meves galtes i feia ballar el meu cabell. La pols del terra s’aixecava a cada galop del meu cavall blanc. Anàvem pel bosc sense cap destinació fi. De cop, de lluny, es veia un prat d’un color verd viu. El cavall va començar a anar més i més ràpid. A l’arribar en aquell camp, el sol em donava de cara, en el cel no es dibuixava cap núvol, vaig sentir com el cavall relentia el seu pas. De sobte, es va parar en mig del prat. El meu cor bategava de felicitat i els meus pulmons s’omplien de màgia i no d’aire. Vaig inclinar-me cap endavant per abraçarlo i fer-li saber que jo sentia el mateix que ell, la llibertat.